Zuberoa











































Infotaula de geografia políticaZuberoa










Bandera de Zuberoa Escut de Zuberoa



Localització







Zuberoa Kokapena.gif

43° 14′ 00″ N, 0° 53′ 00″ O / 43.233333333333°N,0.88333333333333°O / 43.233333333333; -0.88333333333333



Estat França
Regió Nova Aquitània
Departament Pirineus Atlàntics
Població
Total
15.350 (2006)
• Densitat
19,88 hab/km²
Geografia
Superfície
772 km²
Modifica les dades a Wikidata

Zuberoa (Xiberoa en el dialecte suletí de l'euskera, Soule en francès i Sola en gascó) és un dels set territoris que formen el País Basc i pertany a França. Limita al sud amb Navarra, al nord amb els departaments de Landes i Gers, a l'est amb el departament dels Alts Pirineus, i a l'oest amb la Baixa Navarra. Administrativament està dins del departament dels Pirineus Atlàntics (regió d'Aquitània) i les comunes que la componen formen part dels cantons de Maule-Lextarre, Atharratze-Sorholuze i Oloron-Sainte-Maire-Oest (només Eskiula) al districte d'Oloron-Sainte-Marie, a més del cantó de Donapaleu al districte de Baiona. Addicionalment, els municipis que es consideren pertanyents a aquest territori històric i formen part del districte d'Oloron-Sainte-Marie s'han associat en una mancomunitat de municipis anomenada Comunitat de comunes de Zuberoa, mentre que els pertanyents al de Baiona no formen part de la mancomunitat.
La seva capital és Maule-Lextarre, dos municipis fusionats el 1841.




Contingut






  • 1 Història


    • 1.1 Des de Zuberoa antiga fins al domini bearnès


    • 1.2 Des del domini del vescomtat de Bearn fins al domini anglès




  • 2 Cultura i tradicions


  • 3 Comunes


  • 4 Bibliografia


  • 5 Enllaços externs


  • 6 Referències





Història



Des de Zuberoa antiga fins al domini bearnès


En el Paleolític Mitjà, aquest territori històric ja estava poblat pel que sembla, car s'han trobat restes prehistòriques de l'home de Neanderthal a les coves de Xaxixiloaga (Altzürükü) i Etxeberri. Al final del neolític, la població s'havia estès i assimilat tècniques i coneixements d'altres pobles. Els romans van tenir gran influència a Zuberoa, igual que en la resta d'Aquitània, encara que es va mantenir el protobasc (antecessor i continium de l'euskera). Després de la caiguda de l'imperi Romà van arribar les invasions dels visigots i les dels francs en el segle V.




Comunes de Zuberoa.


En l'any 602, els territoris vascons del nord dels Pirineus van ser reunits en el ducat de Vascònia, vencent poc després (635) a l'exèrcit del rei franc Dagobert I i intentant així assegurar-se una relativa independència. Desaparegut el Regne de Tolosa, que estava en mans franques, el ducat de Vascònia es va fer amb les terres del ducat d'Aquitània (660), encara que va ser independent fins que els carolingis el van conquistar en 768. A pesar de les lluites per mantenir-se independent, el Ducat de Vascònia va acabar unit al d'Aquitània entre els segles VII i IX.



Des del domini del vescomtat de Bearn fins al domini anglès


En el segle IX sorgeix el vescomtat de Zuberoa a causa del naixement del regne de Pamplona (824), el primer rei del qual, Iñigo Arizta, va nomenar Aznar primer vescomte en 832, donant començament a una dinastia que s'estendria fins al segle XIII. En el segle XI, el duc de Gascunya va cedir els seus drets relatius a Zuberoa al vescomte de Bearn, mentre que el rei seguia sent amo del castell de Maule.


El ducat d'Aquitània va dominar els territoris bascos, conservant les seves institucions, per a passar poc després juntament amb Lapurdi a les mans dels anglesos en 1152 a causa del casament entre Elionor d'Aquitània i Enric Plantagenet. Sota el domini anglès, Sola va aconseguir gran llibertat i va guardar els seus costums, desenvolupant al seu torn l'economia. Després del domini anglès va passar a les mans del vescomte de Bearn Gastó IV de Foix en 1449.



Cultura i tradicions


A Zuberoa existeix una tradició de teatre musical folklòric, l'anomenada pastoral: els habitants dels pobles dediquen tot l'any a preparar i assajar danses i obres de teatre. Tradicionalment, el tema de l'obra era sobretot religiós, però des de fa poc es vénen representant també episodis de la història dels bascos.


El francès és la llengua oficial, però s'hi parla un dialecte basc, força original, conegut en basc com a Zuberera, que és usat quotidianament pel 64% de la població[1] Endemés, la seva identitat cultural és força alta, ja que el 71% dels habitants es declaren bascos.[2]




Comunes











































































































































































































































































Comuna Districte Cantó
Notes

Ainharp (Ainharbe)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Alçay-Alçabéhéty-Sunharette (Altzai-Altzabeheti-Zunharreta)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Alos-Sibas-Abense (Aloze)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Aroue-Ithorots-Olhaïby (Arüe)
Baiona Saint-Palais
No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.

Arrast-Larrebieu (Ürrüstoi-Larrabile)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Aussurucq (Altzürükü)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Barcus (Barkoxe)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Berrogain-Laruns (Berogaine-Lahüntze)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Camou-Cihigue (Gamere-Zihiga)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Charritte-de-Bas (Sarrikotapea)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Chéraute (Sohüta )
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Domezain-Berraute (Domintxaine-Berroeta)
Bayona Saint-Palais
No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.

Espès-Undurein (Ezpeize-Ündürein )
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Esquiule (Eskiula)
Oloron-Sainte-Marie Oloron-Sainte-Marie-Ouest
Comuna de Bearn durant l'Antic Règim. Se la inclou habitualment en la llista de poblacions suletines, al ser la seva població històricament bascòfona.
No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa. Tampoc ha solicitat el seu ingrés en els Consells del País Baso francès.


Etcharry (Etxarri)
Baiona Saint-Palais
No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.

Etchebar (Etxebarre)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Garindein (Garindaine)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Gestas (Jestaze)
Bayona Saint-Palais
No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.

Gotein-Libarrenx (Gotaine-Irabarne)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Haux (Hauze)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Idaux-Mendy (Idauze-Mendi)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Lacarry-Arhan-Charritte-de-Haut (Lakarri)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Laguinge-Restoue (Liginaga-Astüe)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Larrau (Larraine)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

L'Hôpital-Saint-Blaise (Ospitalepea)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Lichans-Sunhar (Lexantzü-Zünharre)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Licq-Athérey (Ligi-Atherei)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Lohitzun-Oyhercq (Lohitzüne-Oihergi)
Bayona Saint-Palais
No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.

Mauléon-Licharre (Maule)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Menditte (Mendikota)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Moncayolle-Larrory-Mendibieu (Mitikile-Larrori-Mendibile )
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Montory (Montori)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Musculdy (Muskildi)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Ordiarp (Urdiñarbe)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Ossas-Suhare (Ozaze-Zühara)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Osserain-Rivareyte (Ozaraine-Erribareita)
Bayona Saint-Palais
No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.

Pagolle (Pagola)
Bayona Saint-Palais
No pertany a la Communauté de communes de Soule-Xiberoa.

Roquiague (Arrokiaga)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre

Sainte-Engrâce (Urdatx)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Sauguis-Saint-Étienne (Zalgize-Doneztebe)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Tardets-Sorholus (Atharratze Sorholuze)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Trois-Villes (Iruri)
Oloron-Sainte-Marie Tardets-Sorholus

Viodos-Abense-de-Bas (Bildoze-Onizpea)
Oloron-Sainte-Marie Mauléon-Licharre



Vista de Santa Grazi



Bibliografia


  • Juan José Lapitz Amar a Euskalerría conociéndola (1984), Hondarribia, ISBN 84-400-5011-9


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zuberoa Modifica l'enllaç a Wikidata



  • (francès) Oficina de turisme de Zuberoa


  • (francès) Communauté de Communes de Soule-Xiberoa



Referències





  1. Jacques Leclerc. "Les variétés dialectales du basque". Université Laval, Trésor de la langue française au Québec. 23 de març de 2006


  2. Richard Y. Bourhis. "La continuidad del euskera: Clasificación de la población según la identidad cultural. Universidad de Québec en Montréal (novembre de 1994). Consultat el 23-12-2006





Coord.: 43° 14′ N, 0° 53′ O / 43.233°N,0.883°O / 43.233; -0.883







Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka