Qatar
Qatar | |||||
---|---|---|---|---|---|
دولة قطر (Dàwlat Qàtar) | |||||
| |||||
Himne | As Salam al Amiri | ||||
Lema | Cap | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital + Ciutat més gran | Doha | ||||
Conté la localitat | Ad Dawhah Al Ghuwariyah Al Jumaliyah Al Khor Al Wakrah Ar Rayyan Jariyan al Batnah Madinat ash Shamal Umm Salal Municipality Mesaieed | ||||
Població | |||||
Total | 2.168.673 (2013) | ||||
• Densitat | 189,62 hab/km² | ||||
Idioma oficial | àrab | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 11.437 km² | ||||
• Aigua | 0% | ||||
Punt més alt | Qurayn Abu al Bawl (103 m) | ||||
Punt més baix | golf Pèrsic (0 m) | ||||
Limita amb | Aràbia Saudita | ||||
Història | |||||
Independència | |||||
del Regne Unit | 3 de setembre de 1971 | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | Monarquia (emirat) | ||||
Òrgan legislatiu | Consultative Assembly of Qatar | ||||
• emir de l'Estat de Qatar | Tamim bin Hamad al Thani | ||||
• Prime Minister of Qatar | Abdullah bin Nasser bin Khalifa Al Thani (2003) | ||||
Membre de | Organització de les Nacions Unides (21 setembre 1971) Lliga Àrab (11 setembre 1971) Organització Mundial del Comerç Organització de la Conferència Islàmica Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (25 setembre 1972) Corporació Financera Internacional (11 octubre 2008) Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (22 octubre 1996) Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (20 gener 2011) Banc Àrab per al Desenvolupament Econòmic de l'Àfrica Fons Àrab per al Desenvolupament Econòmic i Social Fons Monetàri Àrab Interpol Organització per la Prohibició de les Armes Químiques Organització Hidrogràfica Internacional UNESCO (27 gener 1972) | ||||
Economia | |||||
PIB nominal | 167.605.219.780,22 $ (2017) | ||||
PIB per càpita | 73.653,39 $ (2015) | ||||
Reserves totals | 43.215.461.579 $ (2014) | ||||
Índex de Desenvolupament Humà | 0,729 (1980) | ||||
Riyal de Qatar (QAR) | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Zona horària | UTC+03:00 | ||||
Domini de primer nivell | qa | ||||
Prefix telefònic | 974 | ||||
Número de telèfon d'emergències | 999 i 112 | ||||
Codi país | QA | ||||
Altres | |||||
Lloc web | Lloc web oficial | ||||
Qatar[1] (en àrab قطر, Qaṭar) és un estat de l'Orient Mitjà, situat a la riba sud del golf Pèrsic que només comparteix frontera amb l'Aràbia Saudita (pel sud). El seu estat s'anomena Estat de Qatar (en àrab دولة قطر, Dawlat Qaṭar).
Contingut
1 Toponímia
2 Història
3 Política
3.1 Organització territorial
4 Geografia
5 Economia
6 Demografia
7 Cultura
8 Esports
9 Referències
10 Vegeu-ne també
Toponímia
El nom podria derivar de "Qatara", es creu que es refereix a la ciutat qatariana de Zubara, un important port comercial i ciutat de la regió en l'antiguitat. La paraula "Qatara" va aparèixer per primera vegada al mapa de la Península Aràbiga de Ptolemeu. En àrab estàndard el nom es pronuncia [qɑt ˁ ɑr], mentre que en el dialecte local és [ɡit ˁ ar].
Història
Sotmès a Bahrein fins al 1868, va passar a dependre de l'imperi Otomà fins al seu desmembrament el 1915. L'emir 'Abd Allāh va signar un tractat amb el Regne Unit (1916) i l'emirat es va convertir en protectorat britànic.
Després de conèixer la decisió britànica d'abandonar el Golf Pèrsic el 1971, Qatar va ingressar a la Federació d'Emirats Àrabs del Golf Pèrsic (1968). Un cop obtinguda la independència el 1971, es va retirar de la federació, signà un tractat d'amistat amb Gran Bretanya i va ingressar a la Lliga Àrab i a l'ONU el 1971.
Amb un incruent cop d'estat el 1972, Ahmad b'Alī va ser deposat pel seu cosí, el xeic Hammad al-Thani, que es manté fins a l'actualitat en el poder.
Política
Qatar és un emirat. Segons la constitució de 1970, el poder executiu cau sobre el Consell de Ministres. La mjlis al-Shura (Assemblea Executiva) té competències consultives. El 29 d'abril de 2003, Qatar va aprovar per referèndum una nova constitució. S'hi preveu l'elecció d'una Assemblea Consultiva de 45 membres (dels quals 15 són designats per l'emir) que podrà proposar l'adopció de lleis, aprovar i ratificar el pressupost, organitzar debats sobre la política del govern i fer preguntes als ministres. La constitució no preveu la creació de partits polítics, però si reconeix el dret a la llibertat d'expressió i associació, el dret a un judici just, i consagra la llibertat de culte.
Organització territorial
Divisions administratives: 9 municipis Ad Dawhah, Al Ghuwayriyah, Al Jumayliyah, Al Khawr, Al Wakrah, Ar Rayyan, Jarayan al Batnah, Ash Shamal, Umm Salal.
Geografia
La península de Qatar s'endinsa 160 km dins del golf Pèrsic des de l'Aràbia Saudita. Gran part del país és una planícia baixa i estèril, coberta de sorra. Al sud-est hi ha l'impressionant Khor al Adaid o "mar interior", una àrea de dunes de sorra que envolten una badia del golf.
El punt més alt de Qatar és en el Jebel Dukhan a l'oest, una sèrie de baixos afloraments de pedra calcària que va de sud a nord des de Zikrit a través d'Umm Bad fins a la frontera austral, i que arriba fins als 90 metres sobre el nivell de la mar. En aquesta zona també hi ha els principals dipòsits interiors de petroli de Qatar, mentre que els jaciments de gas natural són al mar, al nord-oest de la península.
Economia
Abans del descobriment del petroli i del gas natural l'economia de Qatar se centrava en la pesca i la recol·lecció de perles. Això no obstant, el descobriment de reserves de petroli, en els anys 1940, va transformar completament l'economia de la nació. Ara el país té un alt nivell de vida, amb molts serveis socials per als seus ciutadans i totes les comoditats de qualsevol nació moderna. La seva economia va créixer ràpidament per 8 anys consecutius, fins al 2008,[2] a causa dels alts preus internacionals del petroli cru.
Les reserves de petroli del país estan estimades en 15 miliards de barrils (2.4 km³). La riquesa i nivell de vida dels de Qatar són comparables a les de nacions de l'Europa Occidental. No obstant això, el govern està estimulant en els últims anys les inversions en sectors no petroliers.[2]
Demografia
Quasi tots els habitants de Qatar són musulmans. A més d'àrabs, gran part de la població va migrar des de diverses nacions per treballar en la indústria petroliera del país. L'idioma oficial és l'àrab, però l'anglès és entès àmpliament.
La població qatariana només conforma el 20% dels habitants nascuts al país. La majoria són treballadors estrangers vinguts de l'Índia, de l'Iran o de països del nord d'Àfrica. Els expatriats occidentals gaudeixen d'un elevat nivell de vida però no participen en la política del país. El qatarians són partidaris de la interpretació wahhabita de l'islam sunnita i són conservadors. Tot i això, les dones no són forçades a portar vel i tenen dret a tenir carnet de conduir. Els expatriats cristians gaudeixen de llibertat de culte però no estan autoritzats a promoure el cristianisme.
Des que l'explotació petroliera els va permetre d'enriquir-se, la major part de la població del país, formada per beduïns nòmades, és urbana. Prop del 90% dels qatarians resideix a Doha, la capital, o a prop seu; aquesta urbanització va provocar un despoblament dels pobles del nord.
Cultura
Data | Nom en català | Nom local | Notes |
---|---|---|---|
3 de setembre de 1971 | Dia de la Independència |
Esports
- Es preveu que s'hi jugui el Campionat del món de futbol de 2022.[3]
Referències
↑ «Qatar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ 2,02,1 CIA The World Factbook
↑ Ara.cat, Qatar, l'Estat més petit que serà seu d'un mundial de futbol. 3/12/2010.
Vegeu-ne també
II Cimera Amèrica del Sud-Països Àrabs, realitzada a l'emirat àrab el 2009.- Autoritat de Turisme de Qatar
- Llista de peixos de Qatar