Anhidrita
 Anhidrita | |
|---|---|
 Anhidrita de Chihuahua, Mèxic. | |
| Fórmula química | CaSO4 |
| Epònim | a-  , hidro- i pedra |
| Localitat tipus | Hall in Tirol |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 07.AD.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.AD.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/A.08 |
| Dana | 28.3.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic - dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | rarament en cristalls prismàtics o tabular. En general es troba de manera fibrosa en filons paral·lels que es desprenen en fragments al exfoliar-se. També es troba granulada, massiva o nodular |
| Estructura cristal·lina | a = 6.245(1) Å, b = 6.995(2) Å, c = 6.993(2) Å; Z = 4 |
| Simetria | ortoròmbic 2/m 2/m 2/m |
| Color | blanc, blavós, gris, vermellós o violeta |
| Macles | simple o repetidament, comú {011}; macles en contacte rares {120} |
| Exfoliació | [010] perfecte [100] perfecte [001] bona, resultant en fragments pseudocúbics |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | vítria a nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,97 |
| Densitat | 2,9 a 3,0 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1.567–1.574 nβ = 1.574–1.579 nγ = 1.609–1.618 |
| Birefringència | δ = 0.042–0.044 |
| Pleocroisme | per a les varietats de color violeta. X = incolor a groc pàl·lid o rosa Y = violeta pàl·lid o rosa Z = violeta |
| Angle 2V | 56 a 84° |
| Fusibilitat | 2 |
| Altres característiques | alguns exemplars són fluorescents; molta més fluorescència després d'escalfar-la |
| Varietats més comunes | |
| Angelita | varietat de gra fi semitransparent de color gris blavós.[1] |
| Bowel stone | varietat que es distingeix pel patró de formació, que s'assembla als plecs recurrents d'un intestí.[2] |
| Vulpinita | varietat granular.[3] |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) i publicat abans de 1959 |
| Referències | [4][5] |
 | |
L'anhidrita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre el nom l'any 1804 per Abraham Gottlieb Werner, del grec anidros (sense aigua), a diferència del guix que sí que en conté. Isoestructural amb la ferruccita, i isoestructural i isomorfa amb α-BaSO4 i α-SrSO4. També és coneguda com a muriacita.
Característiques
L'anhidrita és un sulfat de calci deshidratat. Cristal·litza en el sistema cristal·lí ortoròmbic, amb tres direccions de perfecta exfoliació paral·lels als tres plans de simetria. Tot i la seva fórmula, no és isomorfa amb els sulfats ortoròmbics de bari (baritina) i estronci (celestina). Els cristalls clarament desenvolupats són rars, i es presenta habitualment en forma de masses exfol·liades. La duresa és de 3.5 i el pes específic de 2,9. Predomina el color blanc, de vegades grisenc, blavós o morat. Quan s'exposa a l'aigua, l'anhidrita es transforma fàcilment a guix degut a l'absorció d'aquesta.
Formació i jaciments
L'anhidrita es troba freqüentment en dipòsits evaporítics amb guix, tal com va ser descoberta per primera vegada, el 1794, en una mina de sal a prop de Hall, a Tirol. La profunditat és crítica, ja que com més a prop de la superfície més fàcilment l'anhidrita ha estat alterada a guix per absorció d'aigua del sòl. L'anhidrita s'associa comunament amb calcita, halita, i d'altres sulfurs com ara galena, calcopirita, molibdenita i pirita.
L'anhidrita és un mineral d'àmplia distribució mundial del qual s'han trobat més de 1500 jaciments repartits arreu de tots els continents. A Catalunya s'ha trobat a la província de Barcelona a la pedrera Cal Marçà, a Castellfollit de Riubregós (l'Anoia) i en dipòsits de sal del Bages; a la província de Lleida a Ivorra, (la Segarra) i a la província de Tarragona en afloraments de lutita a Ulldemolins (el Priorat).[5]
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anhidrita |
↑ «Angelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
↑ «Bowel stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
↑ «Vulpinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
↑ Klein, Cornelis and Cornelius S. Hurlbut, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., John Wiley and Sons, New York, ISBN 0-471-80580-7
↑ 5,05,1 «Anhydrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
