Ribera d'Ebre







































































































Infotaula de geografia políticala Ribera d'Ebre










Escut de la Ribera d'Ebre
Escut de la Ribera d'Ebre

Miravet.png

Miravet i el seu castell templer



Localització







Localització de la Ribera d'Ebre.svg

41° 05′ 00″ N, 0° 38′ 00″ E / 41.083333333333°N,0.63333333333333°E / 41.083333333333; 0.63333333333333



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Vegueria Terres de l'Ebre
Capital
Móra d'Ebre
Municipi
14
Conté la localitat

Població
Total
22.471 (2016)
• Densitat
27,16 hab/km²
Gentilici
Riberenc, riberenca
Idioma oficial
Català
Geografia
Superfície
827,3 km²
Limita amb

Organització política
Forma de govern
Consell Comarcal
• President
Jordi Jardí Pinyol (CiU)
Economia
PIB nominal
808.900.000 € (2014)
PIB per càpita
36.000 € (2014)
Identificador descriptiu

Codi territorial IDESCAT
30
Altres


Lloc web
www.riberaebre.cat
Modifica les dades a Wikidata

La Ribera d'Ebre és una de les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, i que s'estén a banda i banda del riu Ebre entre l'embassament de Riba-roja i Miravet. Pertany a la província de Tarragona i la seva capital és Móra d'Ebre.


Limita al nord amb el Segrià i les Garrigues, a l'est amb el Priorat i el Baix Camp, al sud amb el Baix Ebre i a l'oest amb la Terra Alta i la Matarranya.




Tivissa




Pont sobre l'Ebre a Móra d'Ebre
































































Municipi
 Habitants

Ascó
 1.616

Benissanet
 1.249

Flix
 4.006

Garcia
 553

Ginestar
 1.052

Miravet
 795

Móra d'Ebre
 5.232

Móra la Nova
 3.189

Palma d'Ebre, la
 421

Rasquera
 934

Riba-roja d'Ebre
 1.332

Tivissa
 1.781

Torre de l'Espanyol, la
 681

Vinebre
 478
Font: Municat





Contingut






  • 1 Clima


  • 2 Demografia


  • 3 Política i govern


    • 3.1 Organització territorial


      • 3.1.1 Informe Roca






  • 4 Referències


  • 5 Vegeu també


  • 6 Enllaços externs





Clima


El clima a la Ribera d'Ebre és Mediterrani Litoral o Prelitoral Sud a la part meridional de la comarca i Mediterrani Continental Sec a la part septentrional. La distribució de la precipitació és irregular i amb un total anual escàs, sent una mica més abundant al sud (sud del Pas de l'Ase). L'estació més plujosa és la tardor i la menys plujosa l'estiu, amb un període àrid que comprèn los tres mesos. El règim tèrmic es caracteritza per estius calorosos i hiverns moderats més acusats a mesura que es puja en altura, excepte durant els freqüents episodis d'inversió tèrmica. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig fins a octubre. Si bé són remarcables les abundants boires a l'hivern al voltant del riu Ebre.[1]



Demografia












Evolució demogràfica


























1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
1.001
 1.098
 1.215
 4.672
 5.216
 25.687
 26.753
 27.628
 29.891
 29.321





























1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
30.349
 27.362
 24.420
 26.050
 27.647
 24.774
 25.125
 23.397
 22.994
 23.091





























1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
22.442
 22.265
 21.993
 22.151
 22.632
 23.046
 23.844
 -
 23.867
 22.925





























2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
22.471
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -




1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Política i govern




Mapa dels municipis de la comarca segons les alcaldies obtingudes segons les eleccions municipals de 2015.












  •  ERC-AM


  •  CiU


  •  PSC-CP


  •  PPC


  •  ICV-EUiA-EPM


  •  CUP-PA


  •  independents-FIC


  •  confluències d'esquerres


  •  RCAT


  •  MES




    • Organització territorial



    Informe Roca


    El Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per Miquel Roca amb la presència de quatre geògrafs. Al gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Est informe proposa diversos canvis per a la Ribera d'Ebre, que se situaria dins la vegueria de les Terres de l'Ebre.



    • Agregacions municipals per no arribar a 250 habitants:
      • Agregació de Margalef a la Bisbal de Falset, i canvi de nom del municipi resultant per La Bisbal i Margalef.


    • Municipis d'altres comarques a la Ribera d'Ebre:

      • Margalef i La Bisbal de Falset, del Priorat.




    Referències





    1. ↑ Servei Meteorològic de Catalunya. «Climatologies comarcals». Web. CC-BY-SA-3.0




    Vegeu també






    Comarques de Catalunya
    		 Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Ribera d'Ebre


    • Escuts i banderes de la Ribera d'Ebre

    • Llista de monuments de la Ribera d'Ebre



    Enllaços externs





    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ribera d'Ebre Modifica l'enllaç a Wikidata


    • Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

    • Lariberadebre.cat - Portal d'Informació comarcal

    • Informació de la Generalitat de Catalunya


    • Cubells, Olga. Els parlars de la Ribera d'Ebre. Estudi geolingüístic. 











    -

    Popular posts from this blog

    Fluorita

    Image
    Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
    Read more

    Hulsita

    Image
    Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
    Read more

    Península de Txukotka

    Image
    Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
    Read more