Unitat de massa atòmica
Multi tool use
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
Per a altres significats, vegeu «Uma (desambiguació)».
|
Unitat de massa atòmica
| Tipus |
unitat de massa
|
| Unitat de |
massa
|
| Epònim |
John Dalton
|
| Conversions d'unitats |
|---|
| A unitats del SI |
1,66053904E-27 kg
1,6605388E-27 kg |
 |
Una unitat de massa atòmica (u) o dalton (Da) (en honor del químic John Dalton), correspon a una dotzena part de la massa de l'isòtop 12 del carboni. Això és aproximadament la massa d'un protó o d'un neutró. Un kilodalton (kDa) equival a 1000 daltons i s'usa sobretot per macromolècules
Es pot calcular dividint un gram pel nombre d'Avogadro (NA).
- 1 u = 1/NAgram = 1/(1000 NA) kg ≈ 1.6605402 x 10-27 kg
El dalton (símbol: Da) fou el predecessor immediat de la u. El nom és en honor de John Dalton, en reconeixement dels seus avenços en les hipòtesis de l'estructura atòmica. La u es va definir com la 1/12 part de la massa d'un àtom de 12C i el dalton es va definir com la 1/16 part de la massa d'un àtom d'oxigen. Aquesta definició comportava certs problemes, ja que l'oxigen és una barreja dels isotops 16O, 17O i 18O en una proporció 3150:1:5, que implica globalment un nombre atòmic mitjà de 16,0035. L'adopció de la nova unitat, la u va implicar una major exactitud.
Unitats del Sistema Internacional
|
|---|
| Unitats bàsiques |
- Ampere
- Candela
- Kelvin
- Metre
- Mol
- Quilogram
- Segon
|
|
| Unitats derivades |
- Becquerel
- Coulomb
- Grau Celsius
- Estereoradian
- Farad
- Gray
- Henry
- Hertz
- Joule
- Katal
- Lumen
- Lux
- Newton
- Ohm
- Pascal
- Radian
- Siemens
- Sievert
- Tesla
- Volt
- Watt
- Weber
|
| Unitats acceptades |
- Unitat de massa atòmica
- Unitat astronòmica
- Dia
- Decibel
- Grau Celsius
- Grau sexagesimal
- Electró-volt
- Hectàrea
- Hora
- Litre
- Minut
- Minut d'arc
- Neper
- Segon d'arc
Tona
Unitats atòmiques
- Unitats naturals
|
| Vegeu també |
- Prefixos del SI
- Sistemes d'unitats
- Conversió d'unitats
- Redefinició de les unitats del SI
|
sLrFF,8k
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
