Alt Loira Cantó de Lo Puèi de Velai Est Cantó de Lo Puèi de Velai Nord Cantó de Lo Puèi de Velai Oest Cantó de Lo Puèi de Velai Sud-Oest Cantó de Lo Puèi de Velai Sud-Est Districte de Lo Puèi de Velai
Brugherio Meschede Tonbridge Tortosa Mangualde Santiago de Compostel·la
Lloc web
www.mairie-le-puy-en-velay.fr
Lo Puèi de Velai (alfabet fonètic internacional: [luˈpœj ðə vəˈlaj]), en francès i oficialment Le Puy-en-Velay, és una ciutat de França, capital del departament de l'Alt Loira, a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps. És la capital de la comarca occitana del Velai. Està situada a la vora del riu Bòrnha, afluent del riu Loira. Està dominada per la Roca Cornelha, que conté una monumental imatge de la Mare de Déu.
Contingut
1Economia
2Història
3Referències
4Enllaços externs
Economia
Capella de Sant Miquel d'Agulla (Sant Michial d'Agulha)
És una ciutat eminentment industrial, amb indústries alimentàries i de licors, i també de la confecció. Són famoses, sobretot, les puntes de coixí, conegudes des de l'edat mitjana, que tingueren una gran anomenada als segles XVII i XVIII i, posteriorment, a partir del 1830, amb la introducció de nous models; al segle XX el treball de les puntes és fet gairebé tot a màquina.
Història
Habitada antigament pel poble dels vellaves, als seus voltants els romans fundaren el poblat d'Anicum, organitzat com a seu de bisbat ja en el segle III. Fou una ciutat de pelegrinatges durant l'edat mitjana, com el que va fer, el 950 o 951, Godescalc, bisbe de Lo Puèi de Velay, a Santiago de Compostel·la. Molts tractadistes han vist una influència mossàrab en la decoració del santuari de la Mare de Déu del Puèi (Nòstra Dòna de Lo Puèi), obra primitiva a la qual hom afegí una nau romànica cupulada al segle XII; conté un claustre carolingi amb afegits romànics posteriors i pintures romàniques que representen sant Miquel amb les vestidures imperials, i guarda la Bíblia carolíngia de Teodulf. La ciutat inclou també l'església de Sant Laurenç (s. XIII) i nombroses cases antigues, romàniques i gòtiques.
Vista panoràmica
Referències
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lo Puèi de Velai
Pàgina oficial de Puèi de Velay.
Oficina de turisme de Puèi de Velay.
Informacions locals.
Communauté d'agglomération du Puy-en-Velay.
Municipis de l'Alt Loira
Agulha de Velai • Alairac • Alairàs • Alègre • Ali • Anhac • Araulas • Arçac de Velai • Arlanda • Arlet • Aserac • Aubasat • Aurec • Auson • Autrac • Auvèrs • Banhs • Barjas • Bas • Beça d'en Morèu • la Becèira • Berbegic • Bèuluec • Bèumont • Beuna • Bèus e Malatavèrna • Beusac • Blanzac • Blassac • Blavòsi • Blela • Boisset de Velai • Bònavau • Borna • Bornoncle de Sant Pèire • lo Boschet • lo Brinhon • Briude • Briva de Velai • Caires • Cerzac • Chacinhòla • Chadrac • Chadron • Chalmclausa • Chamaleiras • Chambeson • lo Chambon • Champanhac lo Vielh • Chanalelha • Chanhac • Chantuja • la Chapèla d'Alègre • la Chapèla d'Aurec • la Chapèla e Montvachal • Charrais • la Chasa de Dieu • Chaselas • Chaspinhac • Chaspusac • Chassanha • Chasteu • Chaudairòlas • Chaumelis • la Chaumeta • Chavanhac • Chenarelha • Chilhac • Ciaus d'Alègre • Cistreiras • Cobon • Colac • Conangla • Costaras • Costuja • Crapona • Croissança • Cronça • Cubelas • Cuçac • Desja • Domairac • Duneiras • Espalèm • Espaliu e Sant Marçau • Esplantàs • los Estables de Velai • Fai de Velai • la Fara • Felinas de Chaumelis • Ferruçac d'Arlet • Fitz e Sant Genèis • Fontanas • Fraissenet de la Cucha • Fraissenet de la Tor • Frogeiras de Lende • Frogeiras de Daumairac • Godet de Lèir • lo Granier e Montgon • Grasac de Sinjau • Gresas • Jatz • Jausac • Javauga • Julianja • Landas e la Sauvetat • Lanjac • Lantriac • Lapte • Laussona • Lautonh • Lende • Lissac • Lodes • Lorlanjas • Lubilhac • Malrevèrs • Malvaleta d'Aurec • Malveiras • lo Mas de Tença • Maseirac de Lanjac • Maseirac de Paulhaguet • Mercuèr • Meseras • Modeiras • lo Monestier • Monistròu de Marjarida • Monistròu de Velai • Montclar de Daumairac • lo Montelh de Velai • Montfaucon de Velai • Montlet • Mont-regard • Montusclat • la Mòta de Briude • Òidas • Paulhac • Paulhaguet • Pebrac • lo Pertús • Pinòus • Polinhac • Pònt de Salamon • Pradas • Pradèlas • Presalhas • lo Puèi de Velai • Queireiras • Raucolas • Rauret e Joncheras • Retornac • Riutòrt • la Ròcha d'en Renhièr • Rosièiras • Saissac • Saletas • Salzuit • Sançac • Sant Alari • Sant Andrieu e Chalencon • Sant Aon • Sant Arcònç de Barjas • Sant Arcònç de Chantuja • Sant Austremòni • Sant Badèu • Sant Bausiri • Sant Bonet lo Freid • Sant Cirgues de Chilhac • Sant Cristòu d'Alèir • Sant Cristòu e Dolaison • Sant Desdèir de Dolon • Sant Desdèir de Monistròu • Sant Desdèir de Velai • Sant Estève d'Alègre • Sant Estève de Blela • Sant Estève de l'Ardeiròu • Sant Estève del Vigan • Sant Evòsi de Bonàs • Sant Ferriòu d'Aurora • Sant Ferriòu de Coada • Sant Front • Sant Gèire • Sant Genèis • Sant German de la Prada • Sant Geronç • Sant Ilpidi • Sant Joan d'Aubrigós • Sant Joan de la Chalm • Sant Joan de Nai • Sant Jòrdi d'Aurac • Sant Jòrdi de l'Agricòu • Sant Julian d'Ança • Sant Julian de las Chasas • Sant Julian e Chaptuèlh • Sant Julian e Molha-sabata • Sant Julian lo Pinet • Sant Just de Briude • Sant Just de Chaumelis • Sant Just de Maumont • Sant Laurenç de Chabruja • Sant Martin de Frogeiras • Sant Maurise • Sant Ostian • Sant Paul de Chalencon • Sant Paul de Mònç • Sant Paul de Murs • Sant Paul de Tartàs • Sant Paulian • Sant Pèire d'Aenac • Sant Pèire jos la Ròcha • Sant Preget d'Alèir • Sant Preget e Armandon • Sant Privat de Monistròu • Sant Privat e lo Dragon • Sant Remic de Velai • Sant Roman de la Chalm • Sant Venerand • Sant Ver • Sent Veran • Sant Victor de Crapona • Sant Victor de Malascorts • Sant Vidal • Sant Vincenç • Santa Florina • Santa Sigolena • Saug • la Seuva de Semena • Siauga de Sant Roman e Santa Maria de las Chasas • Sinjau • Sinujòus de Velai • Solanhac de Lèir • Solanhac jos la Ròcha • Talhac • Tença • Tiranjas • Toràs • Torçac • Vals de Daumairac • Vals de Velai • Varenas • Vaselhas e Limandra • Vaselhas • las Vastras • la Vau de Dieu • la Vau de Dolon • Vauprivàs • Vergonjon • Vernassau de Fitz • lo Vernet • Vesedon • la Vielha de Briude • Vielhprat • Vilanòva d'Alèir • Vilanòva de Fitz • las Viletas • Vinteuja • Vissac e Autairac • Vorèi • la Vòuta de Chilhac • la Vòuta de Polinhac
Cosme II de Mèdici Cosme II de Medici Nom original (it) Cosimo II de' Medici Biografia Naixement 12 de maig de 1590 Florència Mort 28 de febrer de 1621 ( 1621-02-28 ) (als 30 anys) Florència Causa de mort Tuberculosi Lloc d'enterrament Capella funerària dels Mèdici, Florència Gran Duc de Toscana 1609 – 1621 ← Ferran I de Mèdici Ferran II de Mèdici → Religió Església Catòlica i catolicisme Activitat Ocupació Polític Altres Títol Duc Dinastia Mèdici Cònjuge Maria Magdalena d'Àustria Fills Maria Cristina, Ferran, Joan Carles, Margarida, Mateu, Francesc, Anna, Leopold Pares Ferran I de Mèdici Cristina de Lorena Germans Caterina de Mèdici, Maria Maddalena de' Medici , Clàudia de Mèdici, Carles de Mèdici, Llorenç de Mèdici (1599-1648), Elionor de Mèdici (1591-1617) i Francesc de Ferran I de Mèdici Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran...
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame...
Marbre de Carrara Tipus marbre Color blanc Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis , o "marbre lunenc") és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara. És universalment conegut com un dels marbres més apreciats per la seva blancor (o amb tonalitats blavoses-grisenques), gairebé sense vetes, i gra de fi aspecte farinós. Història Les pedreres de marbre de Carrara van ser probablement utilitzades durant l'edat del bronze per produir estris variats i objectes decoratius i commemoratius per a incloure a les tombes dels morts. Amb els romans es va desenvolupar una important extracció i, des de l'època de Juli Cèsar (48 - 44 aC), blocs d'aquest marbre blanc van ser utilitzats per les construccions públiques de Roma i de moltes cases patrícies. El Panteó d'Agripa i la Columna de Trajà estan realitzats amb...