Quart








Per a altres significats, vegeu «Quart (desambiguació)».


























































































Infotaula de geografia políticaQuart

Quart.jpg
Estació de carrilet



Localització







Localització de Quart respecte del Gironès.svg

41° 56′ 24″ N, 2° 50′ 24″ E / 41.939894°N,2.83987°E / 41.939894; 2.83987



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Gironès
Entitats de població
6
Població
Total
3.640 (2018)
• Densitat
95,54 hab/km²
Llar
61 (1553)
Gentilici
Quartenc, quartenca
Geografia
Superfície
38,1 km²
Altitud
91 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Laura Vall-Llosera Casanovas Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal
17242
Zona horària
UTC+01:00

Codi de municipi INE
17142
Codi territorial IDESCAT
171426
Altres
Agermanament amb
Kukra Hill (Nicaragua)
Modifica les dades a Wikidata

Quart és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Girona. És un important referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. Fa més de 700 anys que es té constància dels seus inicis. Pels volts de la primera setmana de desembre es porta a terme la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart. Hi ha documentats dos poblats ibèrics, el de La Creueta, situat al Puig d'en Rovira, i el de Castellar de la Selva.[1]




Contingut






  • 1 Demografia


  • 2 Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart


  • 3 Referències


  • 4 Vegeu també


  • 5 Enllaços externs





Demografia
































Entitat de població
 Habitants
Castellar de la Selva
 12

la Creueta
 258
Montnegre
 14
Palol d'Onyar
 517

Quart
 2.314
Sant Mateu de Montnegre
 35
Dades: 2011. Font: Idescat











Evolució demogràfica


























1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
65
 64
 61
 307
 473
 1.139
 950
 1.003
 755
 672





























1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
896
 921
 1.089
 990
 1.043
 1.185
 1.272
 1.969
 2.094
 2.092





























1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.123
 2.183
 2.402
 2.545
 2.609
 2.637
 2.762
 2.983
 3.255
 3.441





























2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.478
 3.640
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -
 -




1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)


Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart


La història de la terrissa de Quart té el seu inici durant la baixa edat mitjana, quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor.


Posteriorment, aquests artesans es van agrupar en la confraria de Santa Justa i Santa Rufina, i sota aquest gremi van viure entre els segles XVI i XIX una època d'esplendor econòmic, fins que l'aparició de nous materials i noves tecnologies feu entrar al sector en crisi, A partir d'aquest moment Quart s'especialitzà progressivament en la ceràmica decorativa i artística, i durant aquesta nova etapa el municipi viurà un període clau en la història de la ceràmica catalana, emparat en l'estètica Modernista i Noucentista i impulsat per artistes com Gustau Violet, Rafael Masó o Fidel Aguilar.[2]



Referències





  1. ↑ MALUQUER DE MOTES I NICOLAU, J., 1987. Història de Catalunya. Prehistòria i Edat Antiga fins al segle III


  2. ↑ Saliné i Perich, Marta; Vilardell i Parruella, Roser. Tradición y modernidad: la cerámica en el Modernismo (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 351. ISBN 8447530884. 




Vegeu també



  • Montigalar 466m. (Quart), muntanya.

  • Museu de la Terrissa de Quart

  • Santa Margarida de Quart



Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quart Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Pàgina web de l'Ajuntament

  • Informació de la Generalitat de Catalunya

  • Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya




Viccionari







-

Popular posts from this blog

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
Read more

Península de Txukotka

Image
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O  /  66°N , 172°O  / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Read more