Agripà del Velai









































Infotaula de personasant Agripà del Velai

Saint Agrève depuis le mont Chiniac - Ardèche.JPG
Saint-Agrève, lloc de la mort del sant, al qual dóna nom

Biografia
Naixement
Primera meitat del segle VI
Hispània
Mort
ca. 602
Saint-Agrève (Ardecha, Roine-Alps)
bisbe i màrtir
Celebració
Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització
Antiga
Festivitat
1 de febrer
Esdeveniment significatiu
Bisbe del Velai
Iconografia
Com a bisbe
Modifica les dades a Wikidata

Sant Agripà (Agrippanus, en francès Agréve) (Hispània, s. VI - Saint-Agrève, ca. 602) fou bisbe del Velai. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.



Biografia


Es creu que era d'origen hispanoromà. Fou triat com a bisbe i fou successor de sant Benigne cap al final del segle VI.


La seva llegenda dóna diversos detalls de la seva vida entre les quals la conversió dels pobles de la diòcesi, que encara eren en bona part idòlatres o pagans, o bé arrians o influïts per les doctrines d'Helvidi. Segons la llegenda foren aquestos sectaris els que l'haurien matat en un lloc del Vivarès de nom Chiniac (Chinacum) a uns 30 km de lo Puèi de Velai, a la frontera del Velai, lloc que després es va dir Saint-Agrève (Ardecha, Roine-Alps). Fou mort amb Ursucí, i ambdós són considerats sants màrtirs.



Veneració


Segons la tradició, un dels seus successors, Dulcidi (vers 700) va transferir les relíquies al Puèi on foren col·locades en una església sota la seva advocació. La seva festa es commemora l'1 de febrer.


Aquesta versió dels fets, però, és relativament moderna i té poc crèdit, ja que tant Agripà com Dulcidi s'hi esmenten com a bisbes d'Anis (Anitium) o de Lo Puèi, quan l'establiment final de la seu en aquesta vila no s'hauria fet fins al final del segle IX. Tampoc es creu que la població rural del Velai fos encara pagana al segle VII, ni que hi hagués arrians o helvidians.



Referència



  • Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)). 



Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka