Vila-sana
Vila-sana | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Monument al·lusiu a l'estany a l'entrada del poble | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | Catalunya | ||||
Vegueria | Ponent | ||||
Comarca | Pla d'Urgell | ||||
Entitats de població | 1 | ||||
Població | |||||
Total | 717 (2018) | ||||
• Densitat | 37,54 hab/km² | ||||
Gentilici | vilasanencs/vilasanenques | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 19,1 km² | ||||
Altitud | 249 m | ||||
Limita amb | Ivars d'Urgell Castellnou de Seana Golmés Mollerussa el Palau d'Anglesola el Poal Linyola | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Joan Ramon Sangrà Farré | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25245 | ||||
Zona horària | UTC+01:00 | ||||
Codi de municipi INE | 25252 | ||||
Codi territorial IDESCAT | 252521 | ||||
Vila-sana (anomenat Utxafava, fins al 1930) és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.
És un poble de pocs habitants, situat a 3 km de Mollerussa (la capital del Pla d'Urgell) i a 4 km de Golmés. També el topònim apareix com "orsafava".
A l'interior del poble hi ha dos supermercats, on es pot trobar un dels típics menjars de terres catalanes, la coca de recapte.
Contingut
1 Història
1.1 La baronia de Bellpuig
1.2 Creació del municipi de Vila-sana
2 Patrimoni natural i arquitectònic
3 Demografia
4 Vilassanencs
5 Referències
6 Bibliografia
7 Enllaços externs
Història
El topònim podria derivar de l'àrab "borchafava", l'arrel "Borch" significa "Torre", això segons Jaume Torres. També apareix escrit com "orsafava".
Vila-sana (aleshores Utxafava) va ser reconquerida per la baronia d'Anglesola, de la mateixa manera que les poblacions del voltant, com Mollerussa, Golmés, Sidamon, Fondarella, etc. No obstant, si en el document del 1079 - Liber Feudorum Maior- hi consten els pobles anteriorment dits, Utxafava no hi constava, perquè no devia exisitir, es devia construir més tard. Probablement, la primera menció és de l'any 1180, en un document en què Berenguer Arnau d'Anglesola, va morir l'any 1176 i el va seguir en la línia de successió el seu fill Guillem I. Aquest i la seva muller, Arsendis, van donar als templers el dret de pastura i lenya dels termes de Bellpuig, Montperler, Seana, Oxafava (Utxafava) i Sant Martí, prop de Maldà.
La baronia de Bellpuig
Utxafava va pertànyer a la baronia de Bellpuig, la qual estava formada a més per Sant Mardí de Maldà, Vilanova de Bellpuig, Seana, Castellnou de Seana, Golmés, Bellpuig, Linyola, Cendrosa, Ballestar, Almassó, Utxafava (Vila-sana), Alberchs, Novella, Montperler, Eixaders, Valernes i Novella.
Creació del municipi de Vila-sana
El 17 de juliol de 1933 es constitueix el nou municipi de Vila-sana per separació del de Castellnou de Seana, dels nuclis d'Utxafava, les masies de les Novelles (Alta i Baixa) i part de l'antic despoblat dels Obercs.[1] El nou nom de Vila-sana, sense cap tradició, es va triar per donar al nou municipi una nova imatge, atès que s'estava dessecant ja l'estany, font de malalties en èpoques anteriors.
Patrimoni natural i arquitectònic
Estany d'Ivars i Vila-sana, l'estany de més superfície de Catalunya, acabat de recuperar el 2009
Plataner de Vila-sana, arbre monumental a l'entrada del poble
La Casa Vella: Es tracta d'un edifici possiblement edificat entre els anys 1695 i 1699. Durant la guerra de Successió va quedar malmesa, i a principis del segle XIX va passar a pertànyer a la família Dalmases. El 1985 va ser restaurada. Es tracta d'un edifici singular, amb planta baixa i dos pisos, teulada a dues cares. Les finestres estan emmarcades amb pedra, igual que les cantoneres. Al costat hi ha la capella de la Mare de Déu de la Cabeza.
Ermita de la Mare de Déu de la Cabeza: Capelleta petita, ubicada dins del recinte de la casa vella de Vila-sana.Coberta a doble vessant, façana arrebossada i petit campanar fet de maó. La porta d'entrada és d'arc rebaixat, i a sobre hi ha un òcul circular. A l'interior hi ha una reproducció de la imatge de la Mare de Déu de la Cabeza, feta el 1940. L'ermita té el seu origen en la imatge del Santuari de la Mare de Déu de la Cabeza, a Andújar (Jaén), que va portar la duquessa de Sessa Teresa de Cardona [2]
Cal Senyor, masia del segle XVIII, inclòs en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Miquel de Vila-sana, església inclosa en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya- Torre del Fraret
- Masia Montserrat
Cal Gep és un mas.[3]
- La Novella Alta
- La Novella Baixa
- Torre del Xatmar
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El primer cens és del 1940 després de la desagregació de Castellnou de Seana.
Vilassanencs
Romà Sanahuja Bosch (1906-1996), empresari, fundador de la immobiliària SACRESA
Carles Porta i Gaset, periodista i escriptor (1963-)
Referències
↑ «Memòria POUM 2008» (en català). Ajuntament de Vila-sana, Novembre 2008. [Consulta: 30 octubre 2016].
↑ «Mare de Déu de la Cabeza. - goigsdelignasi jimdo page!». goigsdelignasi.jimdo.com. [Consulta: 30 octubre 2016].
↑ 41° 40′ 2.79″ N, 0° 56′ 47.15″ E / 41.6674417°N,0.9464306°E / 41.6674417; 0.9464306
Bibliografia
DDAA. Patrimoni natural i històric de l'estany d'Ivars i Vila-Sana. Mollerussa: Consorci Estany d'Ivars-Vila-Sana, desembre de 2007, p. . ISBN 978-84-612-1208-8 [Consulta: 14 desembre 2012].
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vila-sana |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Pàgina web de L'estany
- Un poble ressorgit: Utxafava (Pla d'Urgell) al segle XVII
- Patrimoni arquitectònic religiós de Vila-sana