Vila-sana























































































Infotaula de geografia políticaVila-sana










Bandera de Vila-sana Escut de Vila-sana
Bandera de Vila-sana Escut de Vila-sana

BarcaEstanyVilasana.jpg
Monument al·lusiu a l'estany a l'entrada del poble




Localització







Localització de Vila-sana respecte del Pla d'Urgell.svg

41° 39′ 51″ N, 0° 55′ 48″ E / 41.664166666667°N,0.93°E / 41.664166666667; 0.93



Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Pla d'Urgell
Entitats de població
1
Població
Total
717 (2018)
• Densitat
37,54 hab/km²
Gentilici
vilasanencs/vilasanenques
Geografia
Superfície
19,1 km²
Altitud
249 m
Limita amb

Organització política
• Alcalde
Joan Ramon Sangrà Farré Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal
25245
Zona horària
UTC+01:00

Codi de municipi INE
25252
Codi territorial IDESCAT
252521
Modifica les dades a Wikidata

Vila-sana (anomenat Utxafava, fins al 1930) és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.


És un poble de pocs habitants, situat a 3 km de Mollerussa (la capital del Pla d'Urgell) i a 4 km de Golmés. També el topònim apareix com "orsafava".[cal citació] El municipi engloba un estany, l'Estany d'Ivars i Vila-sana. És l'estany més gran en superfície de Catalunya. És un espai natural on hi ha diversos tipus d'aus i diferents zones d'observació per a observar la natura i les aus.
A l'interior del poble hi ha dos supermercats, on es pot trobar un dels típics menjars de terres catalanes, la coca de recapte.




Contingut






  • 1 Història


    • 1.1 La baronia de Bellpuig


    • 1.2 Creació del municipi de Vila-sana




  • 2 Patrimoni natural i arquitectònic


  • 3 Demografia


  • 4 Vilassanencs


  • 5 Referències


  • 6 Bibliografia


  • 7 Enllaços externs





Història


El topònim podria derivar de l'àrab "borchafava", l'arrel "Borch" significa "Torre", això segons Jaume Torres. També apareix escrit com "orsafava".[cal citació] Vila-sana (aleshores Utxafava) va ser reconquerida per la baronia d'Anglesola, de la mateixa manera que les poblacions del voltant, com Mollerussa, Golmés, Sidamon, Fondarella, etc. No obstant, si en el document del 1079 - Liber Feudorum Maior- hi consten els pobles anteriorment dits, Utxafava no hi constava, perquè no devia exisitir, es devia construir més tard. Probablement, la primera menció és de l'any 1180, en un document en què Berenguer Arnau d'Anglesola, va morir l'any 1176 i el va seguir en la línia de successió el seu fill Guillem I. Aquest i la seva muller, Arsendis, van donar als templers el dret de pastura i lenya dels termes de Bellpuig, Montperler, Seana, Oxafava (Utxafava) i Sant Martí, prop de Maldà.[cal citació]



La baronia de Bellpuig


Utxafava va pertànyer a la baronia de Bellpuig, la qual estava formada a més per Sant Mardí de Maldà, Vilanova de Bellpuig, Seana, Castellnou de Seana, Golmés, Bellpuig, Linyola, Cendrosa, Ballestar, Almassó, Utxafava (Vila-sana), Alberchs, Novella, Montperler, Eixaders, Valernes i Novella.[cal citació]



Creació del municipi de Vila-sana


El 17 de juliol de 1933 es constitueix el nou municipi de Vila-sana per separació del de Castellnou de Seana, dels nuclis d'Utxafava, les masies de les Novelles (Alta i Baixa) i part de l'antic despoblat dels Obercs.[1] El nou nom de Vila-sana, sense cap tradició, es va triar per donar al nou municipi una nova imatge, atès que s'estava dessecant ja l'estany, font de malalties en èpoques anteriors.



Patrimoni natural i arquitectònic




  • Estany d'Ivars i Vila-sana, l'estany de més superfície de Catalunya, acabat de recuperar el 2009


  • Plataner de Vila-sana, arbre monumental a l'entrada del poble


  • La Casa Vella: Es tracta d'un edifici possiblement edificat entre els anys 1695 i 1699. Durant la guerra de Successió va quedar malmesa, i a principis del segle XIX va passar a pertànyer a la família Dalmases. El 1985 va ser restaurada. Es tracta d'un edifici singular, amb planta baixa i dos pisos, teulada a dues cares. Les finestres estan emmarcades amb pedra, igual que les cantoneres. Al costat hi ha la capella de la Mare de Déu de la Cabeza.[cal citació]


  • Ermita de la Mare de Déu de la Cabeza: Capelleta petita, ubicada dins del recinte de la casa vella de Vila-sana.Coberta a doble vessant, façana arrebossada i petit campanar fet de maó. La porta d'entrada és d'arc rebaixat, i a sobre hi ha un òcul circular. A l'interior hi ha una reproducció de la imatge de la Mare de Déu de la Cabeza, feta el 1940. L'ermita té el seu origen en la imatge del Santuari de la Mare de Déu de la Cabeza, a Andújar (Jaén), que va portar la duquessa de Sessa Teresa de Cardona [2]


  • Cal Senyor, masia del segle XVIII, inclòs en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.


  • Sant Miquel de Vila-sana, església inclosa en l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

  • Torre del Fraret

  • Masia Montserrat


  • Cal Gep és un mas.[3]

  • La Novella Alta

  • La Novella Baixa

  • Torre del Xatmar



Demografia











Evolució demogràfica



























1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
-
-
645
629
689
622
556
563
520
495





























1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
533
530
514
551
547
611
667
758
710
706





























2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
732
717
-
-
-
-
-
-
-
-




 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1940 després de la desagregació de Castellnou de Seana.



Vilassanencs




  • Romà Sanahuja Bosch (1906-1996), empresari, fundador de la immobiliària SACRESA[cal citació]


  • Carles Porta i Gaset, periodista i escriptor (1963-)



Referències





  1. «Memòria POUM 2008» (en català). Ajuntament de Vila-sana, Novembre 2008. [Consulta: 30 octubre 2016].


  2. «Mare de Déu de la Cabeza. - goigsdelignasi jimdo page!». goigsdelignasi.jimdo.com. [Consulta: 30 octubre 2016].


  3. 41° 40′ 2.79″ N, 0° 56′ 47.15″ E / 41.6674417°N,0.9464306°E / 41.6674417; 0.9464306




Bibliografia



  • DDAA. Patrimoni natural i històric de l'estany d'Ivars i Vila-Sana. Mollerussa: Consorci Estany d'Ivars-Vila-Sana, desembre de 2007, p. . ISBN 978-84-612-1208-8 [Consulta: 14 desembre 2012]. 


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vila-sana Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Pàgina web de l'Ajuntament

  • Informació de la Generalitat de Catalunya

  • Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

  • Pàgina web de L'estany

  • Un poble ressorgit: Utxafava (Pla d'Urgell) al segle XVII

  • Patrimoni arquitectònic religiós de Vila-sana










Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka