Tràfic de persones
El tràfic de persones o d'esclaus és una activitat de transacció comercial amb éssers humans amb finalitat generalment lucrativa. Avui dia és àmpliament tipificat com a delicte en les legislacions estatals pels països signants de la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 4). i consisteix habitualment a transportar persones com a mercaderies, dins els processos de migració o per al seu ús als camps de l'esclavatge i/o la prostitució forçada. A diferència del viatge voluntari, el tràfic implica l'amenaça o condicions penoses en el periple i a l'arribada. La UNODC, una agència de l'ONU, vetlla per intentar erradicar-lo i ha calculat que suposa entre 5 i 9 milions de dòlars l'any,[1] xifra multiplicada per set pels governs europeus i encara més alta per a les ONG. El tràfic de persones afecta les capes més pobres dels països en desenvolupament o dones i nens d'arreu segrestats o enganyats. Sovint es relaciona amb bandes de crim organitzat que mantenen diversos negocis il·legals, com ara el tràfic de drogues.
La major part del tràfic de persones es refereix a l'ús de dones com a prostitutes forçades (més del 60%). Aquestes es recluten de diverses formes: poden ser nenes venudes per les seves famílies incapaces de mantenir-les o casades a distància, dones segrestades o immigrants forçades a treballar com a prostitutes per pagar deutes. A continuació segueix el tràfic de nens (un 20% del total) per a la seva explotació sexual, laboral o en processos d'adopció il·legals.[2] Aquests nens poden ser també venuts per les seves famílies, a vegades amb falses promeses, ser nens de carrer, nens soldat o víctimes de conflictes armats.
Un estudi demostrà la presència del complex del trastorn per estrès postraumàtic sense diferència de sexe en les víctimes del tràfic humà.[3]
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tràfic de persones |
↑ Economic Roots of Trafficking in the UNECE Region - Regional Prep. Meeting for Beijing+10 - pr2004/04gen_n03e.htm
↑ Hairabedian, Maximiliano, "Tráfico de personas - La trata de personas y los delitos migratorios en el derecho penal argentino e internacional", Editorial Ad Hoc, Buenos Aires, Argentina, 2009)
↑ Kissane, Madeleine; Szymanski, Lawrence; Upthegrove, Rachel; Katona, Cornelius «Complex posttraumatic stress disorder in traumatised asylum seekers: A pilot study». The European Journal of Psychiatry, 28, 3, Juliol/Setembre 2014, pàg. 137-144.