Vall d'Orco (arpità Vâl d'Orco), també anomenada Vall de Locana és una de les valls arpitanes del Piemont situada als Alps de Graia, a la província de Torí. Limita al nord amb la Vall d'Aosta i al sud amb les Valls de Lanzo.
Contingut
1Geografia
1.1Cims
1.2Colls de muntanya
1.3Llacs
2Municipis
3Turisme
3.1Refugis alpins
4Enllaços externs
Geografia
Al vessant dret de la vall hi ha el Gran Paradiso (4.061 m) i el seu massís, que forma part del Parc Nacional del Gran Paradiso. Al vessant esquerre, culmina amb el grup de les tres Levanne, dels quals la Levanna Central arriba als 3619 m. És travessada pel torrent Orco en direcció est-oest. La vall és particularment estreta, en particular a la part central. També hi ha algunes centrals hidroelèctriques, com la de Rosone, a la fracció de Locana. El llac principal és el Llac de Ceresole.
Cims
Els principals cims de la vall són
Gran Paradiso - 4.061 m
Ciarforon - 3.642 m
Punta di Galisia - 3.345 m
Levanna Central - 3.619 m
Colls de muntanya
Els principals són
Coll de la Crocetta - 2.636 m - vora la Vall Gran de Lanzo
Coll del Nivolet - 2.641 m – vora la Valsavarenche
Coll de la Galise - 2.998 m - vora la Val-d'Isère
Llacs
La vall és rica en llacs alpins, molts dels quals són de formació artificial, relacionada amb la construcció de centrals hidroelèctriques.
Llac de Ceresole
Llac Serrù
Llac Agnel
Llac de Teleccio
Llac de Valsoera
Llac de Motta
Llac Gelato
Municipis
Alpette, Ceresole Reale, Locana, Noasca, Pont-Canavese, Ribordone i Sparone.
Turisme
La vall té una gran vocació turística, lligada a la presència del Parc Nacional del Gran Paradiso.
Refugis alpins
Per a facilitar l'excursionisme d'altura s'hi ha creats alguns refugis alpins:
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
