Manuel Tarancón Fandos

Multi tool use
Manuel Tarancón Fandos
 Placa ceràmica del carrer dedicat a Manuel Tarancón a Càrcer
|
Biografia |
Naixement |
4 de novembre de 1954
Borriana (Plana Baixa) |
Mort |
10 de febrer de 2004(2004-02-10) (als 49 anys)
València
|
|
4t Conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació Etapa preautonòmica
|
1 de desembre de 1982 – 28 de juny de 1983
|
← Josep Antoni Bordils Ferrer
Luis Font de Mora Montesinos →
|
Conseller d'Educació, Cultura i Ciència de la Generalitat Valenciana
|
23 de juliol de 1999 – 21 de juny de 2003
|
← Francesc Camps Ortiz
Esteban González Pons →
|
Activitat |
Ocupació |
Polític
|
Partit polític |
UCD (1977-1985) PP (1985-2004) |
 |
Manuel Tarancón Fandos (Borriana, 1954 - València, 2004) fou un polític valencià. Llicenciat en Filosofia i Lletres i amb la carrera de funcionari al Ministeri de Treball i Seguretat Social des de 1985.
Començà en política, el 1976, al Partit Demòcrata Liberal que després s'integrà a l'UCD, sent Secretari provincial de Castelló d'aquest darrer partit. Participà en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana com a membre de la direcció regional d'UCD. Fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de Borriana entre 1979 i 1982, any que ingressà al Consell preautonòmic d'Enric Monsonís com Conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació, fins a 1983.
El 1985 passa a militar al partit Aliança Popular, que després passaria a ser nomenat Partit Popular. D'aquesta manera aconsegueix ser regidor a l'Ajuntament de València, ostentant el càrrec de Tinent d'Alcalde al govern municipal de Rita Barberà, entre 1991 i 1995. Entre juliol del 1995 i gener del 1999, ocuparia la presidència de la Diputació Provincial de València, destacant com a importants llegats culturals a la institució la inauguració del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MUVIM) o la rehabilitació del monestir de Sant Miquel dels Reis (València) per a convertir-lo en seu de la Biblioteca Valenciana.
El 1999 és cridat pel president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, per a ocupar la cartera de la Conselleria d'Educació, Cultura i Ciència. A les eleccions de juny de 1999 aconsegueix l'acta de diputat a les Corts Valencianes pel PP, i continua la seua tasca a la conselleria fins juny de 2003. En aquesta etapa se'l reconeix per l'esforç per completar i millorar l'estructura educativa del País Valencià, mitjançant la creació de l'empresa pública CIEGSA, encarregada de la construcció de centres escolars. També participà en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o la Direcció General del Llibre. Per contra, fou l'artífex de l'extinció de la prestigiosa Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (IVEI).
Tarancón Fandos morí el 10 de febrer de 2004 a l'edat de 49 anys, després d'una llarga malaltia, sent diputat a les Corts Valencianes. Era nebot del cardenal Vicent Enrique i Tarancón.
Càrrecs públics
|
Precedit per: José Antonio Bordils Ferrer
|
Conseller Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana
 1982–1983
|
Succeït per: Luis Font de Mora Montesinos
|
Precedit per: Francesc Camps Ortiz
|
Conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana
 1999–2003
|
Succeït per: Esteban González Pons
|
Precedit per: Clementina Ródenas i Villena
|
President de la Diputació de València
 1995–1999
|
Succeït per: José Díez Cuquerella
|
Referències
Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.540. ISBN 9788495484802.
Manuel Tarancón recibe un cálido homenaje en el Club de Encuentro, El País, 6 d'abril de 2004
Manuel Tarancón, en la memoria, Levante EMV, 12 de febrer de 2014
Obituary by Michael Mullan
 Consell de la Generalitat Valenciana a la IV Legislatura (1995 – 1999)
|
President |
Eduardo Zaplana
|
|
Hisenda |
José Luis Olivas Martínez |
Administració Pública/Presidència
|
José Joaquín Ripoll Serrano |
Agricultura, Pesca i Alimentació |
Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez · Salvador Manuel Ortells Rosell
|
Cultura, Educació i Ciència |
Fernando Villalonga Campos · Marcela Miró Pérez · Francesc Camps i Ortiz · Manuel Tarancón Fandos
|
Ocupació, Indústria i Comerç |
Diego Such Pérez |
Obres Públiques, Urbanisme i Transports |
Luis Fernando Cartagena Travesedo · José Ramón García Antón
|
Treball i Afers Socials |
José Sanmartín Esplugues |
Sanitat i Consum |
Joaquín Farnós Gauchía |
Medi Ambient |
José Manuel Castellá Almiñana |
Benestar Social |
Marcela Miró Pérez |
(← III Consell) Govern anterior •••• Govern següent (← V Consell) |
 Consell de la Generalitat Valenciana a la V Legislatura (1999 – 2003)
|
President |
Eduardo Zaplana · José Luis Olivas Martínez
|
|
Vicepresidents |
José Luis Olivas Martínez (1r) · José Joaquín Ripoll Serrano (2n)
|
Hisenda |
Vicent Rambla Momplet |
Agricultura, Pesca i Alimentació |
Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez |
Cultura, Educació i Ciència |
Manuel Tarancón Fandos |
Indústria i Comerç |
Fernando Castelló Boronat |
Obres Públiques, Urbanisme i Transports |
José Ramón García Antón |
Justícia |
Serafín Castellano Gómez · Carlos Javier González Cepeda
|
Sanitat i Consum |
José Emilio Cervera Cardona · Serafín Castellano Gómez
|
Medi Ambient |
Fernando Modrego Caballero |
Benestar Social |
María Carmen Más Rubio · Rafael Blasco Castany
|
Ocupació |
Rafael Blasco Castany |
Portaveu del Consell |
Alicia de Miguel García |
(← IV Consell) Govern anterior •••• Govern següent (← VI Consell) |
Registres d'autoritat |
BNE: XX1259950
VIAF: 87023464
|
HQ3Dwfx7 X h1 Ny7c8Q3kh G7 Cw7dc TioinLEdOGktHOLcNUNvitJG,be9bg
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...