Sant Nicolau (els Meteors)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | monestir | |||
| Part de | Els Meteors | |||
| Data de creació o fundació | segle XIV | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Grècia | |||
| Agència governamental | Decentralized Administration of Thessaly and Central Greece  | |||
| Regió | Thessaly Region | |||
| Municipi | Kalabaka Municipality | |||
| Localització | Els Meteors | |||
| ||||
| Lloc arqueològic catalogat de Grècia | ||||
 | ||||
Sant Nicolau en grec (Αγιος Νικόλαος) Al sud-oest dels penya-segats de Meteora, prop del poble de Kastraki, entre els monestirs en ruïnes d'Ayioç Moni, del Pantocràtor (Totpoderós), Sant Joan Baptista i el de Doubiani, s'alça el monestir de Sant Nicolau Anapafsas.
Nombroses interpretacions, a quina més estranya, s'han llençat al voltant de la denominació d'Anapafsas, però la més plausible parla de la seva relació amb el nom de la persona que recolzà econòmicament a la construcció del primer monestir, que es creu és el més antic d'aquesta contrada. El monestir que avui existeix, fou edificat al redós del segle XV sobre les ruïnes del precedent, del primitiu claustre, així ho conclouen els especialistes.
Certes consideracions de caràcter arquitectònic com els vestigis d'alguns frescos recolzen la tesi de què l'església seria del segle XIII o XIV. L'estreta i limitada superfície de la roca sobre la que s'empina el monestir expliquen sens dubte les raons per les que diferents estances foren construïdes a diferents nivells i no en un sol pla horitzontal. Quan, es puja, s'hi troba en el primer nivell l'església i el refectori i les cel·les dels monjos, en el segon. Tot aquest espai té un aire de confinament i misteri.
El katholikon
L'església central del monestir està consagrada a Sant Nicolau i està ubicada en el primer pis. És allargada i estreta, enganxada al cantó súdic del mur del monestir el mateix que segueix la irregular forma de la roca.
Té una cúpula baixa, sense finestres, doncs a sobre, s'hi troba el segon nivell del Monestir. En canvi, la nau central i el nàrtex són espaiosos i lluminosos. Aquesta relativa folgança del nàrtex no es degué a l'existència d'un elevat nombre de monjos, perquè una vella descripció del monestir fa saber que no existien més de deu cel·les per als monjos i els aposentes de l'Abat.
El nàrtex és espaiós per altres raons. Com el monestir, a causa de la restringida superfície de la roca, no tenia pati, el nàrtex fou utilitzat pels monjos com a sala d'estudis, quan no se celebrava l'ofici religiós o quan els monjos no estaven dedicats a altres tasques. El nàrtex, d'aquesta forma reemplaçava al pati del monestir. Aquesta església començà a construir-se alguns anys abans del 1510 amb l'ajuda econòmica del Mitropolista de Larissa, Dionyssius i del monjo Nicanor, Archiepiscopi de Stagae (Kalambaka). Les figures dels fundadors estan pintades en el nàrtex de l'església. Un epígraf sobre l'entrada, informa que la decoració del nàrtex i de l'església es portà a fi el 1527.
| « | La divina i venerable Església del nostre pare Nicolau fou construïda per la mercè de l'Archiepiscopi de Larissa Dionyssius i el venerable monjo Nikanorus i Exarcha de Stagae i pels germans, i fou pintat gràcies a les despeses sufragades pel inavaluable Kyprianus, 12 d'octubre, per la mà de Teòfanes un monjo de Strelitza de Creta. Toupiklin Bathas. | » |
Els frescos
Fragment dels Frescos de l'església de Sant Nicolau
És el monjo Teòfanes de Creta el que decora l'església amb imatges religioses. És ell, qui vencent la gran dificultat que constitueix l'estretor del lloc, assoleix plasmar un conjunt de riques escenes iconogràfiques, com en l'època de Paleòleg, emperador de Bizanci. Es tracta certament d'un famós pintor de sants (hagiògraf) que executa a la manera del més depurat estil bizantí, model per als seus coetanis i per les generacions venidores d’artistes.
Les composicions hagiogràfiques del Katholikon del Monestir de Sant Nicolau Anapafsas provenen dels cicles històrics, dogmàtics i litúrgics de l’Església Ortodoxa. Aquesta rica decoració de l’església resta animada, original expressiva i caracteritzada per la lluminositat dels cossos sobre els fons obscurs, de manera que cada imatge s'integra en el viu conjunt. Per a resumir, es pot afirmar que Teòfanes és famós per les seves hagiografies realitzades en el mont Athos, estan animades d’un poderós buf artístic, habilitat, plasticitat, lluminositat.
Cal atraure l'atenció vers el retrat de la Verge del Girolo (part sagrada de l'església), la Humiliació, les figures del fundadors la Dormició de Sant Epharaim, el Judici Final, la Temptació de Crist, etc.
Referències
Provatakis, Theochars M. τα μετέωρα (La regió dels Meteors) (en grec). Atenes: Editorial Mijalis Toubis S. A., 2003, p. 69. ISBN 960-540-099-5.
