Vori
Multi tool use
 |
Aquest article tracta sobre denticions de certs animals. Vegeu també Vori (color) i Vori (Creta).
|
Secció transversal d'una dent de mamut.
El vori o ivori és el terme emprat per a designar la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals, quan aquest material és usat per a manufacturar objectes, principalment artístics. La paraula ivori deriva en darrera instància del mot de l'antic Egipte âb, âbu "elefant", a través del llatí ebor- or ebur.
De fet, el vori més apreciat és el d'elefant, els ullals del qual poden arribar a pesar 70 quilos; altres voris de mesura notable són el dels ullals de la morsa i la defensa recaragolada del narval; l'ús d'ullals de senglar és habitual.
La naturalesa ebúrnia fa que sigui susceptible de ser treballat amb certa facilitat i permetent la talla de detalls exquisits. D'antuvi, se'l considerà apte, donada la seva raresa i caràcter magnificent, per a l'elaboració de diversos objectes amb finalitats específiques: contenidors, criselefantines, crucifixos, olifants, mobiliari, peces per a incrustar... Avui dia s'utilitza per a fer boles de billar, pintes, tecles de piano, peces de marqueteria i escultures.
Criselefantina d'art decó.
Fou molt preuat a l'antic Egipte i després en la Grècia clàssica. Es coneixen també objectes de vori dels romans. També a la Xina i l'Índia es feren treballs artístics en vori. A l'edat mitjana, es va utilitzar sobretot per a imatges religioses i jocs de taula. Al segle XVII, va passar a la decoració amb pilastres i balustres i marqueteria; i al segle XVIII es van fer nombroses estàtues de petit format, però al segle XIX gairebé va deixar d'usar-se. Al segle XX, va servir per a la joieria. A l'Àfrica negra, es treballava molt a Benín (per joieria) i al Congo.
|
Portes d'ivori amb fusta, aliatge de coure, esmalts i pigments. Honolulu Academy of Arts.
|
|
Estrella islàmica per a ser incrustada, finals s. XIII. Louvre.
|
|
Crist Crucificat. Procedent del monestir de la Trinitat de València.
|
|
| Olifants i contenidor |
|
Olifant, probablement obra d'artistes àrabs en l'àmbit de la cort normanda. Palerm (?), s. XI-XII.
|
|
Contenidor per a pólvores. Índia, 1700~1900.
|
|
Olifant amb muntures de metall, possiblement del sud d'Itàlia, 1000~1100.
|
|
| Caixes |
|
Caixa probablement cordovesa del 964.
|
|
Píxide amb inscripció aràbiga, art omeia espanyol.
|
|
Caixa trobada a Conca (Castella - la Manxa).
|
|
| Panells |
|
Home corrent amb el seu gos molt realista, probablement part de la incrustació decorativa d'una peça de mobiliari d'Egipte durant l'època fatimita (909-1171).
|
|
Dues figures, una probablement músic, condueixen un elefant; part dels accessoris amb incrustacions d'una porta o un moble gran.
|
|
Caçadors persegueixen i atrapen un animal mentre uns ocells volen, s. XI-XII, Louvre.
|
|
| Selecció de Commons |
Vegeu també
Vori de morsa.
Comerç del vori.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vori 
|
Viccionari
qVqkMlqK,bbxEk VfbZ ey5ET W,HIiXPDPwcLIMmmeWsyV2FV,kx
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
