Estació de Mollerussa

Multi tool use
Mollerussa és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al nord de la població de Mollerussa a la comarca del Pla d'Urgell. L'estació es troba a la línia Barcelona-Manresa-Lleida i hi tenen parada trens de la línia R12 dels serveis regionals de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora.
Aquesta estació de la línia de Manresa o Saragossa va entrar en funcionament l'any 1860 quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona entre Manresa (1859) i Lleida.[1]
L'any 2016 va registrar l'entrada de 21.000 passatgers.[2]
Serveis ferroviaris
Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
|
Procedència/Destinació |
< |
Línia |
> |
Procedència/Destinació
|
Cervera L'Hospitalet de Llobregat
|
Golmés |
 |
Bell-lloc d'Urgell |
Lleida Pirineus
|
Referències
↑ «Conegueu la línia R12». Gencat.cat. Rodalies de Catalunya.
↑ «Anuari estadístic DPTOP 2016. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Mollerussa 
|
- Xarxa ferroviària de Catalunya
- Renfe Operadora
- Estació del Nord (Mollerussa)
 Línia 220
|
L'Hospitalet de Llobregat - Barcelona-Sants - Plaça de Catalunya - Arc de Triomf - La Sagrera - Sant Andreu Arenal - Torre Baró - Montcada Bifurcació - Montcada i Reixac - Manresa - Montcada i Reixac - Santa Maria - Cerdanyola del Vallès - Barberà del Vallès - Sabadell Sud - Sabadell Centre - Sabadell Nord - Castellarnau - Torrebonica - Terrassa Est - Terrassa - Sant Miquel de Gonteres - Viladecavalls - Viladecavalls - Olesa de Montserrat - Vacarisses-Torreblanca - Vacarisses - Castellbell i el Vilar - Monistrol de Montserrat - Sant Vicenç de Castellet - Castellgalí - Els Comtals - Manresa - Rajadell - Aguilar de Segarra - Seguers - Sant Pere Sallavinera - Calaf - Sant Martí Sesgueioles - Sant Guim de Freixenet - Cervera - Tàrrega - Anglesola - Bellpuig - Castellnou de Seana - Golmés - Mollerussa - Bell-lloc d'Urgell - Lleida Pirineus
|
s RrEpNhSGD,JBWe9dDoUaOM1w8
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...