Cosmopolitisme (biologia)
Multi tool use
Orcinus orca i el seu rang
En biogeografia, es considera cosmopolita aquella espècie que, en poblacions naturals, es distribueix, com a mínim, per tres continents diferents.
Per exemple, el ratolí domèstic o (Mus musculus) es considera una espècie cosmopolita, ja que es pot trobar a tots els continents, excepte a l'Antàrtida.
Un tàxon es diu que té una distribució cosmopolita si la seva distribució, altrament dita rang, comprèn la major part del món en els hàbitats adequats. Per exemple l'orca té una distribució cosmopolita i s'estén sobre la majoria dels oceans del món.[1] Altres exemples inclouen els humans, l'espècie de liquen Parmelia sulcata i el gènere de mol·lusc Mytilus.[1] Aquesta distribució pot ser el resultat d’una àmplia tolerància als medi ambients,[2][3] o d'una ràpida dispersió biològica comparada amb el temps necessari per a l'evolució.[4]
Referències
 |
Vegeu Cosmopolitisme (biologia) en el Viccionari, el diccionari lliure.Viccionari
|
↑ 1,01,1 «Ecological patterns and types of species distribution». A: Ian F. Spellerberg & John William David Sawyer. An Introduction to Applied Biogeography. Cambridge University Press, 1999, p. 108–132. ISBN 9780521457125.
↑ S. Kustanowich «Distribution of planktonic foraminifera in surface sediments of the south-west Pacific». New Zealand Journal of Geology and Geophysics, 6, 4, 1963, pàg. 534–565.
↑ D. B. Williams. «The distribution of marine dinoflagellates in relation to physical and chemical conditions». A: B. M. Funnell & W. R. Riedel. The Micropalaeontology of Oceans: Proceedings of the Symposium held in Cambridge from 10 to 17 September 1967 under the title 'Micropalaeontology of Marine Bottom Sediments'. Cambridge University Press, 1971, p. 91–95. ISBN 9780521187480.
↑ Judit Padisák. «Phytoplankton». A: Patrick E. O'Sullivan & Colin S. Reynolds. Limnology and Limnetic Ecology. 1. Wiley-Blackwell, 2005, p. 251–308 (The Lakes Handbook). ISBN 9780632047970.
K0CNh87gu65kFPQBJz80mRuP,TrJ85fYzrxJ JL5tuV,cwnadRbGLOu1L27,y1BYbttcUv68Yt32oC4avffmEOknoUfgcKY C
Popular posts from this blog
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac...
Península de Txukotka Tipus Península Ubicació 66° N, 172° O / 66°N , 172°O / 66; -172 Mar mar dels Txuktxis La península de Txukotka a l'extrem oriental de Sibèria La península de Txukotka o península dels Txuktxis (en rus Чуко́тский полуо́стров , Txukotski poluóstrov ) és una península que es troba a l'extrem oriental d'Euràsia. Contingut 1 Descripció 2 Població 3 Vegeu també 4 Bibliografia Descripció L'estret de Bering, entre la península de Txukotka i la península de Seward a Alaska Foto de satèl·lit de la zona amb la península de Txukotka a l'esquerra El seu punt més extrem és el cap Dezhnev a la vora del nucli d'Uelen, un dels poquíssims llocs habitats de la zona. Al nord limita amb el mar dels Txuktxis i amb el mar de Bering al sud i amb l'estret de Bering a l'est. A la costa sud es troben la badia de Sant Lawrence i la badia de Kresta. La penínsu...
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà ...
