Cremació






Cremació d'un cadàver (Alemanya)


La cremació és la conversió del cos inert d'una persona o un animal[1] en components químics com gasos i fragments minerals a través d'un procés d'altes temperatures, vaporització i oxidació, que habitualment es duu a terme en un crematori.[2] Juntament amb l'enterrament en sepultura, la cremació és una alternativa cada vegada més popular per a la disposició final d'un cadàver.


A diferència de la incineració, que es pot aplicar a qualsevol cosa, com per exemple als residus, el terme cremació s'utilitza per a referir-se exclusivament als cossos inerts.


Les restes incinerades (també coneguts com "restes" o simplement "cendres"), que no constitueixen un risc per a la salut, poden ser enterrats o enterrats en llocs commemoratius o cementiris, o poden ser retinguts per familiars i dispersos de diverses maneres. La cremació[3] és una alternativa en lloc de l'enterrament o altres formes d'eliminació en les pràctiques funeràries. Algunes famílies prefereixen tenir als difunts presents al funeral amb cremació a seguir; altres prefereixen que la cremació passi abans del funeral o servei commemoratiu.


En molts països, la cremació es fa generalment en un crematori. No obstant això, en el subcontinent indi, especialment a l'Índia moderna i al Nepal, es prefereixen diferents mètodes, com la cremació a l'aire lliure.


La cremació data d'almenys 42,000 anys enrere en el registre arqueològic, amb la Dama Mungo, les restes d'un cos parcialment cremat trobat en el Llac Mungo, Austràlia.



Referències





  1. Cremació. Gran enciclopèdia catalana


  2. Cremation Equipment Operator Training Program, pàg.1. Matthews Cremation Division, 2006


  3. «La cremación aumenta».




Vegeu també


  • Enterrament celestial


Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cremació Modifica l'enllaç a Wikidata

  • International Cremation Federation








Popular posts from this blog

Fluorita

Hulsita

Península de Txukotka