Pinakiolita
 Pinakiolita | |
|---|---|
 Pinakiolita de la localitat tipus | |
| Fórmula química | (Mg,Mn2+)2(Mn3+,Sb5+)(BO3)O2 |
| Epònim | tauleta |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.AB.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/G.03 |
| Dana | 24.2.4.1 |
| Heys | 9.7.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,36Å; b = 5,98Å; c = 12,73Å; β = 120,57° |
| Color | negre; marró fosc vermellós en llum transmesa |
| Macles | en {011} comunes les de contacte i/o les interprenetants en forma de creu |
| Exfoliació | bona en {010} |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | marró-gris |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 3,88 g/cm3 (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,908 nβ = 2,050 nγ = 2,650 |
| Birefringència | δ = 0,742 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 31° a 33°, calculat: 64° |
| Dispersió òptica | r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1890 |
| Referències | [1] |
 | |
La pinakiolita és un mineral de la classe dels borats, que pertany i dóna nom al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom del grec πινάκιον, petita tauleta, i λίθος, pedra, en al·lusió a la forma de taula prima dels cristalls.
Característiques
La pinakiolita és un borat de fórmula química (Mg,Mn2+)2(Mn3+,Sb5+)(BO3)O2. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Acostuma a trobar-se en forma de bandes en matriu. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És un mineral dimorf de l'ortopinakiolita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pinakiolita pertany a "06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc." juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, jeremejevita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad, a Värmland (Suècia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: tefroïta, hendricksita, hausmannita, dolomita i berzeliïta. També ha estat descrita a la mina Cain and Riddle, a New Ross, al comtat de Lunenburg (Nova Escòcia, Canadà), i a Ocna de Fier, al comtat de Caraş-Severin (Romania).
Referències
↑ «Pinakiolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2017].
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinakiolita |
