Jeremejevita
 Jeremejevita | |
|---|---|
 Cristalls de jeremejevita ocults darrere de sanidina tabular de Wannenköpfe, Ochtendung, regió d'Eifel, Alemanya | |
| Fórmula química | Al6(BO3)5(F,OH)3 |
| Epònim | Pavel V. Eremeev  |
| Localitat tipus | Soktuj Gora (Mount Soktuj), Adun-Cholon Range, mines de Nerchinsk, Nerchinsk (Nertschinsk), Província de Txità, Transbaikal, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 06.AB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.AB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/G.05 |
| Dana | 25.8.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Hàbit cristal·lí | prismàtic |
| Estructura cristal·lina | a = 8.5591(3) Å, c = 8.1814(6) Å; Z = 2 |
| Simetria | hexagonal dipiramidal (6/m) P 63/m |
| Color | incolora, blanca, groguenca, blau |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 3,28 a 3,31 |
| Densitat | 3,28 g/cm3 (mesurada); 3,27 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,653 nε = 1,640 |
| Birefringència | δ = 0,013 |
| Pleocroisme | incolor - blau-violeta clar |
| Altres característiques | piezoelèctrica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1883 |
| Referències | [1] |
 | |
La jeremejevita és un mineral de la classe dels borats. Va ser descoberta en 1883 en una mina de Nerchinsk, en l'óblast de Chita (Rússia), sent nomenada en honor de Pavel Vladimirovitch Jeremejev (1830-1899), mineralogista, cristal·lògraf i enginyer rus.
Característiques
Químicament és un monoborat anhidre contenint l'halogen fluor, amb fórmula Al6(BO3)5(F,OH)3. Es coneix un anàleg hidroxilat sintètic. Cristal·litza en el sistema hexagonal, formant cristalls prismàtics molt llargs, amb terminacions arrodonides irregulars o, de vegades, interdentadas amb les cares del prisma modificades pels plans de prismes propers. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jeremejevita pertany a "06.AB: borats amb anions addicionals; 1(D) + OH, etc." juntament amb els següents minerals: hambergita, berborita, warwickita, yuanfuliïta, karlita, azoproïta, bonaccordita, fredrikssonita, ludwigita, vonsenita, pinakiolita, blatterita, chestermanita, ortopinakiolita, takeuchiïta, hulsita, magnesiohulsita, aluminomagnesiohulsita, fluoborita, hidroxilborita, shabynita, wightmanita, gaudefroyita, sakhaïta, harkerita, pertsevita-(F), pertsevita-(OH), jacquesdietrichita i painita.
Formació i jaciments
Es troba en runes granítiques de tipus pegmatita, sent un mineral rar format en les últimes etapes hidrotermals de formació d'aquestes roques pegmatites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, turmalina, quars, ortoclasa o guix. Els principals jaciments es troben a Alemanya i a Namíbia.
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeremejevita |
↑ «Jeremejevite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 març 2015].
