Arnau Puig i Grau































Infotaula de personaArnau Puig i Grau

Arnau Puig.jpg
Arnau Puig (esquerra) al Museu d'Història de Catalunya el 2001

Biografia
Naixement
1926
Barcelona
Educació
Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació
Crític i sociòleg
Ocupador
Universitat de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Arnau Puig i Grau (Barcelona, 1926) és un crític i sociòleg de l'art català.[1]



Biografia


Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona, i del 1956 al 1961 s'especialitzà en sociologia de la cultura i de l'art a la Universitat de la Sorbona (París), on fou fortament influït per l'existencialisme. Fou un dels principals impulsors de l'avantguardisme a Catalunya.


Fundà les revistes Algol i Dau al Set, de la qual en sortí el grup d'art del qual en fou teòric. Ha col·laborat a Siglo 20, Cúpula, Presència, La Vanguardia, Nueva Forma, i El País, i ha exercit la crítica a Revista Europa, Gazeta del Arte, Batik, Avui i Artes Plásticas. Del 1964 al 1975 fou president del Cercle Maillol de l'Institut Francès de Barcelona. Ha estat professor a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i ha estat catedràtic d'estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.


Fou director de l'Institut d'Història i Arqueologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques a Roma. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi, el 2003 el premi de l'Associació Catalana de Crítics d'Art i el 2004 la medalla al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona. És membre d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i col·laborador habitual de la revista Bonart.[2]


El 2012 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística, concedit per la Generalitat de Catalunya.[3] És patró de la Fundació Joan Brossa.



Referències





  1. ↑ «Arnau Puig i Grau». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


  2. ↑ «Bonart reconeixerà l'aportació al món de les arts d'Arnau Puig, Maria Lluïsa Borràs, Domènec Fita, Rafael Marquina, Paco Torres Monsió i Isidre Vicens en la festa commemorativa dels desè aniversari de la revista.». Bonart [Girona], núm. 119, setembre 2009, p.. ISSN: 1885-4389.


  3. ↑ «Premis Nacionals de Cultura 2012». Conca.cat. [Consulta: 29 novembre 2012].




Enllaços externs






Wikiquote
 A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Arnau Puig i Grau

  • Biografia









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more