Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) fou cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania, les quals conservaven les seves institucions interiors derivades de l'antic ordre i adaptades per ser bàsicament iguals a les de Roma, sovint solament amb canvis de nom.
L'organització dels municipis era la següent:
- L'Assemblea del Poble, encarregada d'elegir els alts magistrats locals.
- El Consell (uns 100 membres), anomenat cúria, amb funcions de Senat local.
- Els quatre Jutges Suprems (Quator Viri) dos dels quals eren ordinaris (equivalents als cònsols i pretors).
- Els Dos Jutges del Fòrum (que corresponien als edils curules).
- Els Duunvirs, amb funcions censorials per cinc anys, vigilant els treballs del municipi.
- Els qüestors, que administraven els fons municipals.
- El Col·legi de Pontífexs municipals.
- El Col·legi d'àugurs municipals.
Els magistrats locals imposaven la seva autoritat al municipi, igual que els de Roma ho feien en aquesta ciutat. Però no estaven exempts d'obeir als magistrats romans. Així Roma podia imposar tributs sense tenir en compte els tributs d'ordre local imposats per les autoritats municipals, i aquestes podien imposar tributs independents dels de Roma. Els treballs i els serveis eren ordenats indistintament per ambdós poders (els ordenats per les autoritats municipals solament podien realitzar-se en el mateix municipi). Quan existia un conflicte, la Llei de Roma s'imposava. La jurisdicció judicial municipal era per als casos menors i als jutges de Roma corresponien els casos greus.
