Conques Internes de Catalunya






Conques hidrogràfiques de Catalunya


Les Conques Internes de Catalunya agrupen el vessant oriental de la xarxa hidrogràfica de Catalunya, caracteritzat per incloure els rius que neixen a Catalunya i que finalitzen el recorregut a la Mediterrània, sense desembocar en cap llera intercomunitària.


Inclou les conques dels rius Llobregat, Ter, Muga, Daró, Fluvià, Francolí, Foix, Besòs, Gaià, Tordera i Riudecanyes, així com la totalitat de les rieres costaneres compreses entre la frontera amb França i el desguàs del riu de la Sénia. Exceptua la totalitat de la conca hidrogràfica de l'Ebre i també les dels Sénia i Garona.


Aquestes conques ocupen una superfície de 16.600 km2, xifra que representa el 52% del territori autonòmic. Inclouen 634 municipis i el seu conjunt està dividit en 28 unitats hidrològiques, conques, subconques o conjunt de les conques petites. Constitueixen el Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya, són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya i la seva gestió està encomanada a l'Agència Catalana de l'Aigua.


El pla hidrològic de les conques internes de Catalunya de 1999 aplica una quàdruple divisió:



  • Sistema Nord (tres subsistemes: Muga-Fluvià, Ter i Tordera)

  • Sistema Centre (quatre subsistemes: Besòs-Maresme, Llobregat, Anoia, Garraf-Foix)

  • Sistema Sud

  • Sistema Baix Ebre-Montsià


Els rius i rieres de les conques internes estan telecontrolats per l'Agència Catalana de l'Aigua a través de les estacions d'aforament. Actualment, més d'un 90% de la població de Catalunya es troba adscrita a aquesta conca hidrogràfica.



Consulta de l'estat actual de les conques internes


L'ACA, va habilitar a la seva pàgina web (aca.gencat.cat) un espai on comprovar quin és l'estat de les conques internes de Catalunya a través d'una bombolla que mostra un percentatge respecte la capacitat total (100%) de les conques.
Pots consultar l'estat actual de les conques fent clic aquí.



Enllaços externs



  • Web de l'Agència Catalana de l'Aigua

  • Estat de les conques internes (actualització diària)

  • Cartografia del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more