Ngtjyty

Per a altres significats, vegeu «Cançó (desambiguació)». Jaume Sisa interpretant una cançó Una cançó és una composició musical que conté, com a mínim, una part o veu o melodia vocal, és amb dir, amb text, cantada. [1] Normalment és de curta durada, si més no si ens atenim al text musical, donat que en el cas concret de les cançons de gesta i altres tipus da cançons narratives hi pot arribar a haver un gran nombre d'estrofes aplicades a una mateixa música. En el cas -que és el més freqüent- que aquesta part vocal soni simultàniament amb altres parts instrumentals, la vocal és la principal, de manera que, com a gènere musical, la cançó queda tipificada com a música vocal, i les parts instrumentals hi fan un acompanyament. La cançó, doncs, és música vocal que pot tenir o no un acompanyament instrumental. En altres casos, els menys, l'acompanyament el fan altres veus; en aquest cas és una cançó a cappella i polifònica. El text de la cançó normalment s'anomena

Laude o sentència arbitral [1] és la resolució que dicta un àrbitre i que serveix per a dirimir un conflicte entre dues o més parts. [2] L'equivalent al laude en l'ordre és la sentència, que és la que dicta un jutge. La diferència entre tots dos resideix en el fet que, mentre que la jurisdicció del jutge ve marcada per la llei, la jurisdicció de l'àrbitre és dictada per l'autonomia de la voluntat: per tant l'arbitratge ha d'ésser acceptat per les parts, ja sia prèviament, mitjançant un contracte, o posteriorment com a forma de resoldre el litigi. [3] Per a l'execució del laude arbitral és necessari de recórrer a un jutge, el qual té la potestat d'ordenar-lo i, si s'escau, forçar-ne el compliment. Si el laude ha estat dictat conformement al dret, el jutge no entrarà en el contingut d'aquest i, simplement, ordenarà la seva aplicació; per aquesta raó un laude no té ha pas d'estar fonamentat en dret. [4] [5] Les parts poden haver acorda

El madrigal és un tipus de composició de música vocal profana creada durant el Renaixement i primer Barroc. Durant bona part de la seva història va ser polifònic i sense acompanyament instrumental, per a un nombre de veus que variava des de dues fins a vuit, tot i que el més freqüent era entre tres i sis. Els primers exemples del gènere provenen d’Itàlia i daten de la dècada del 1520, i tot i que el centre de producció de madrigals va continuar essent Itàlia, també se’n van escriure a altres països, especialment a final del segle XVI i començaments del XVII. Mentre que moltes altres formes musicals eren estròfiques, el madrigal normalment es dotava d'una música sense repeticions, per expressar de la millor manera possible el sentit i el sentiment de cada línia i cada mot dels versos del text. En part es va originar a partir de la frottola, en part gràcies a un renovat interès per la poesia en llengua vernacla, i també gràcies a la influència de la chanson francesa i de l'es

Música sacra Part de música La música religiosa , o música sacra , és aquella que té com a finalitat principal servir a una pràctica religiosa. Habitualment es considera que la música religiosa és música vocal o cantada, ja sigui amb acompanyament instrumental o sense, amb text religiós. De totes maneres, també cal considerar que hi ha música instrumental, i que -per tant- no vehicula cap text religiós, que ha estat especialment composta per sonar mentre es duen a terme pràctiques religioses. Aquest és el cas, per exemple, de molta música d'orgue en el context de l'església catòlica. És molt comú a la música religiosa que els seus trets estilístics estiguin molt normativitzats per les jerarquies que estableixen tota mena de normes al voltant de les diverses expressions d'una determinada religió, de manera que moltes expressions de la música religiosa pertanyents a una mateixa confessió i període acostumen a tenir característiques sensiblement semblants.