Bagdad
 Bagdad | |||||
|---|---|---|---|---|---|
بغداد (ar) بەخد (ku) ܒܓܕܐܕ (arc) | |||||
 | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| País | Iraq | ||||
| Governació | Governació de Bagdad | ||||
| Capital de | Iraq Califat abbàssida Federació àrab d'Iraq i Jordània Regne de l'Iraq República de l'Iraq República de l'Iraq (1968-2003) buwàyhides Governació de Bagdad Baghdad Vilayet  | ||||
| Població | |||||
| Total | 6.960.000 (2016) | ||||
| • Densitat | 34.084,23 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 204.200.000 m2 (204,2 km2) | ||||
| Banyat per | Tigris | ||||
| Altitud | 34 m ..  :34 m .. :34 m | ||||
| Història | |||||
| Anterior | Ctesifont | ||||
| Fundador | al-Mansur | ||||
| Creació | 762 | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Zekra Alwach (2015) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 10001–10090 | ||||
| Zona horària | UTC+03:00 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | Amman Beirut el Caire Damasc Sanà Teheran Jiddah Concord Rabat | ||||
| Lloc web | Lloc web oficial | ||||
 | |||||
Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad. Té una població estimada de 5.402.486 habitants (est. 2010)[1] que la converteix en la ciutat més gran de l'estat; és la més gran en extensió d'Iraq i la segona més gran, després del Caire, de tot el països àrabs. El gentilici n'és bagdatí-ina[2] o bagdadí-ina.
Està localitzada al voltant del riu Tigris i està datada des del segle VIII. Dins del món islàmic, Bagdad ha tingut un interès renovat a causa de la Guerra d'Iraq, que encara està en curs.
Contingut
1 Etimologia del nom
2 Història
2.1 Fundació
2.2 Bagdad otomà (segles XVI-XIX)
2.3 Segle XXI
2.4 Invasió de l'Iraq del 2003
3 Geografia i clima
4 Divisió administrativa
5 Religió[cal citació]
5.1 Islam
5.2 Cristianisme
5.3 Judaisme
6 Cultura
6.1 Llocs d'interès
6.2 Zoo de Bagdad
6.3 Espoliació del patrimoni cultural de Bagdad
6.4 Esports
7 Esforços de reconstrucció
8 Principals carrers de Bagdad[22]
9 Ciutats agermanades
10 Personatges il·lustres
11 Referències
12 Vegeu també
13 Bibliografia
Etimologia del nom
Encara que no està en discussió el seu origen persa, n'hi ha diverses propostes sobre l'etimologia. La teoria que té una acceptació més gran és que el nom prové del persa mitjà, i està format per Bag, 'Déu' + dād, 'donat': es traduiria com "donat per Déu" o "regal de Déu", en el persa modern Baɣdād. Una altra proposta és que el nom provingui del persa mitjà Bāgh-dād, 'El jardí donat'. El nom és preislàmic i els seus orígens no estan gaire clars, però es relaciona amb assentaments anteriors, que no tenien gens d'importància política o comercial, de manera que és, en la pràctica, una fundació en temps abbàssida. Al-mansur anomena la ciutat "Madinah al-Salam" o 'Ciutat de la pau', fent referència al paradís. Aquest fou el nom oficial de les monedes, pesos i altres coses.
Història
Fundació
El 30 de juliol del 762 el califa Al-Mansur va fundar la ciutat.[3] Al-Mansur creia que Bagdad era la ciutat perfecta per convertir-se en la capital de l'Imperi islàmic sota el poder dels abbàssides.[4] Al-Mansur
estimava tant aquell lloc que digué:
| « | Aquesta és realment la ciutat que estic fundant, on estic vivint i on els meus descendents regnaran després.[5] | » |
| — Al-Mansur | ||
La ciutat cresqué ajudada per la seva idònia situació, que li donà el control d'estratègiques rutes de comerç; també s'hi feien mensualment fires de mostres en la zona i tenia els carrers pavimentats amb quitrà.[6] Una altra raó que feia de Bagdad un emplaçament idoni va ser la gran abundància d'aigua i el clima sec. L'aigua és present tant al nord com al sud de les portes de la ciutat, i permetia tenir en totes les cases subministrament d'aigua en abundància, que no era gens habitual en aquells temps. Badgad va arribar al moment més àlgid de prosperitat durant el regnat del califa Harun Rashid als primers anys del segle IX.
Tomba de Zumurrud Khaton a Baghdad,1932
Bagdad va eclipsar la ciutat de Ctesifont, capital de l'Imperi persa, que es trobava a 30 km al sud-est, sota control musulmà des de 637, i que ràpidament anà decaient després de la fundació de Bagdad.
Bagdad otomà (segles XVI-XIX)
El Bagdad de 1930
L'any 1534, Bagdad va caure sota control dels turcs otomans. Sota aquests, tingué un període de decadència, parcialment degut a l'enemistat entre els seus governants i Pèrsia, que no acceptaven el control turc de la ciutat. Després de la guerra entre otomans i safàvides, entre 1623 i 1638, Bagdad quedà en mans dels iranians. Durant un temps, havia estat la ciutat més gran de l'Orient Pròxim. La ciutat, cap a la fi del segle XVIII, visqué un relatiu revifament sota el govern de Mameluc. The Nuttall Encyclopaedia publicà l'any 2007 que la població de Bagdad al voltant de l'any 1900 tenia 185.000 habitants.[7]
Segle XXI
Invasió de l'Iraq del 2003
Imatge de Bagdad en flames el 2 d'abril de 2003 feta pel satèl·lit Landsat 7 de la NASA
Bagdad, capital d'Iraq, va ser bombardejada fortament entre el març i l'abril de 2003 dins de les accions de la Guerra de l'Iraq i caigué sota control estatunidenc entre el 7 i el 9 d'abril d'aquell mateix any. A aquest fet, se li sumaren els nombrosos saquejos que hi hagué durant la guerra. Amb l'enderrocament del president Saddam Hussein, la ciutat passà a estar ocupada per les tropes dels EUA. L'Autoritat Provisional de la Coalició (CPA) establí una «zona verda» d'uns 8 km2, al centre de la ciutat, per governar provisionalment l'Iraq abans que el nou govern iraquià fos establert; governà fins que a la fi del juny del 2004 cedí el poder al govern provisional iraquià i el 30 de gener de 2005, finalment, se celebraren eleccions legislatives per a l'elecció de l'Assemblea Nacional Iraquiana.
Un any més tard de l'ocupació estatunidenca, no es complien els serveis mínims com l'electricitat, que no eren estables; l'estiu de l'any 2004, l'electricitat només era disponible intermitentment en la majoria d'àrees de la ciutat.
Geografia i clima
Diagrama del clima de Bagdad
Bagdad de nit, el 2013
La ciutat és situada en una plana dividida pel riu Tigris. Aquest divideix la ciutat en dos, la meitat est, coneguda com a "Russafa", i la meitat oest, com "Karkh". El terreny on se situa la ciutat és pla i de poca alçada, producte d'un al·luvió original degut a les llargues i periòdiques inundacions provocades pel riu.
Bagdad té un clima molt calorós i àrid (BWh, segons la taula de Köppen), és una de les ciutats més caloroses del món. Durant l'època estiuenca, de juny a agost, la temperatura mitjana és de 44°C amb un sol abrasador; la pluja és pràcticament inexistent a la zona durant l'esmentada estació. De dia, els termòmetres poden arribar fins als 50°C a l'ombra i només a la nit baixen fins als 24°C. La humitat és també molt baixa a causa de la distància que separa la ciutat del golf Pèrsic, cosa que propicia que es formin tempestes de pols estiuenques provinents del desert.
Durant l'hivern, de desembre a febrer, les temperatures se suavitzen notablement. Les màximes oscil·len entre els 15 i els 16°C i les mínimes al voltant dels 4°C, encara que no és estrany que Bagdad arribi a temperatures a l'hivern sota zero. En travessar-la el riu Tigris, atenua l'efecte de continentalitat.
La pluja anual es limita només al període que va des del novembre fins al març i acumula de mitjana 140 mil·límetres, encara que s'ha arribat a enregistrar com a màxim fins a 575 mm i com a mínim fins als 23 mm. L'11 de gener del 2008 es produí una estampa insòlita a Bagdad, ja que la ciutat quedà emblanquinada amb una fina capa de neu, que la convertí en la primera en 100 anys.[8]
Divisió administrativa
La ciutat de Bagdad està dividida en 89 veïnats dins de 9 districtes. Aquestes subdivisions oficials de la ciutat han servit com a centres administratius per l'oferiment dels serveis municipals, però des de l'any 2003 no tenen funcions polítiques.
Els nou districtes (en anglès, DAC, District Advisory Councils) són els següents:[9]
Mesquita d'Albunneya al districte Al-Alawi de Bagdad (1973)
- Adhamiyah
Karkh[10]
Karadah[11][12]
Kadhimyah[13]
- Mansour
Sadr City (Thawra)[14]
Rasheed[15]
- Rusafa
New Baghdad (Tisaa Nissan, 9 d'abril)[16]
La ciutat també comprén els següents veïnats més petits que poden pertànyer als districtes superiors:
- Al-Ghazaliya
- Al-A'amiriya
- Dora
- Karrada
- Al-Jadriya
- Zayouna
- Al-Saydiya
- Hurriya
- Al-Sa'adoon
- Al-Shu'ala
- Bab Al-Moatham
- Bab Al-Sharqi
- Al-Baya'
- Al-Za'franiya
- Hayy Ur
- Sha'ab
- Jamia
- Al-Adel
- Al Khadhraa
- Hayy Al-Jihad
- Hayy Al-A'amel
- Hayy Aoor
- Al-Horaya
- Hayy Al-Shurtta
- Yarmouk
- Jesr Diyala
- Abu Disher
- Raghiba Khatoun
- Arab Jijur
- Al-Awashosh
- Al-Fathel
- Al-Ubedy
- Al-Wazireya
Religió
Islam
La situació a la capital iraquiana després de la caiguda de Saddam Hussein el març de 2003 és complexa: amb l'aparició de nous grups polítics, el resorgiment de moviments religiosos tradicionals, el regrés dels que vivien a l'exili, els líders religiosos i la influència dels països veïns.
L'augment de les tensions va desembocar en diversos atacs terroristes i conflictes armats de sunnites i xiïtes, els uns contra els altres. La neteja ètnica ha estat de gran envergadura, tot i així la violència va disminuir l'any 2007 entre els grups religiosos. Una de les raons n'és que amb prou feines hi ha districtes heterogenis, de manera que existeix una planificació prèvia dels atacs. Una altra raó d'aquesta reducció de la violència és la presència de l'exèrcit dels Estats Units que separa els xiïtes dels sunnites, i a la inversa.
El 95% de la població d'Iraq és musulmana. Per aquesta raó a Bagdad hi ha moltes mesquites, la més famosa de totes n'és la mesquita d'Abu Hanifa. Abans de la invasió de l'Iraq del 2003, el 65% dels musulmans era sunnites i el 35% xiïtes.
Cristianisme
Església de Bagdad el juliol de 2006
La presència de cristianisme a Iraq ha existit des dels primer temps i les diverses esglésies cristianes iraquianes s'han mantingut sempre sòlides. Durant el mandat de Saddam Hussein hi havia un nivell de llibertat de religió relativament alt, el govern va incloure a Bagdad ministres cristians com l'exprimer ministre catòlic caldeu Tarek Aziz. Aproximadament la meitat dels cristians d'Iraq viuen a Bagdad. La seva participació en el total de la població se situava en el 10% (març del 2003), encara que disminuí fins al 5% el 2006 a causa de la guerra a Iraq.
Des de començaments de la guerra, segons el bisbe auxiliar de Bagdad, Andreas Abouna, al voltant del 75% de la població cristiana havia abandonat la capital, cercant protecció al nord kurd d'Iraq, o en països veïns com Turquia, Síria o Jordània.
El patriarca de Babilònia amb seu a Bagdad condueix l'organització religiosa de l'Església catòlica caldea. L'Església catòlica romana forma l'arxidiòcesi de Bagdad. Bagdad és també la històrica seu del patriarca de l'Església assíria d'Orient. Els bisbes de l'Església ortodoxa siriana d'Antioquia, organitzada anteriorment com a "Maphrianat de l'Orient", també tenen seu a Bagdad.
Judaisme
La gran sinagoga de Bagdad
La presència de població jueva a Bagdad data dels temps de l'antiga ciutat de Babilònia. El rei persa Cir II el Gran conquistà la ciutat i permeté el retorn dels jueus a la seva terra. Tanmateix, molts d'ells decidiren quedar-se, prosperant allà, i sofrint també persecucions, fins als temps dels abbàssides i de l'Imperi otomà. Després de la declaració d'independència d'Israel el 1948 i la Guerra araboisraeliana d'aquell mateix any, es repetiren els avalots contra els jueus. El govern sionista d'Israel digué llavors que hi havia 135.000 jueus al país, 77.000 d'ells a la capital -una quarta part de la població total en aquell moment.
El govern israelià dirigit per David Ben-Gurion prengué una sèrie de mesures, entre aquestes una operació per començar a traslladar a partir de 1952, el 95% aproximadament dels iraquians jueus per un pont aeri. El 25 de juliol de 2003, sis dels últims 34 jueus de Bagdad viatjaren amb avió a Israel.
Cultura
L'Orquesta Nacional Iraquiana (fundada oficialment el 1959) realitzant un concert a l'Iraq, el juliol de 2007
Bagdad sempre ha desenvolupat un paper important en la vida cultural àrab i ha estat la llar d'escriptors, músics i artistes. El dialecte àrab que es parla avui a Bagdad difereix dels d'altres grans centres urbans del país; és possible que aquest fet sigui degut a la repoblació de la ciutat amb residents de les zones rurals durant la baixa edat mitjana.
Algunes de les importants institucions culturals de la ciutat inclouen:
Orquesta Nacional Iraquiana: els assajos i actuacions foren interromputs breument durant la Segona Guerra del Golf, però des d'aleshores han tornat a la normalitat.
Teatre Nacional de l'Iraq: el teatre va ser saquejat durant la invasió de l'Iraq del 2003, però s'està mirant de restaurar-lo de nou.[17]
Llocs d'interès
Alguns punts d'interès són el Museu Nacional de l'Iraq, amb una valuosa col·lecció de peces i artefactes que va ser saquejada durant la invasió del 2003, i els arcs anomenats Mans de la Victòria. Diversos partits iraquians han debatut sobre si han de seguir sent els arcs monuments històrics o s'han de desmantellar. Milers de manuscrits antics ubicats a la Biblioteca Nacional i l'Arxiu de l'Iraq van ser destruïts quan l'edifici es va incendiar durant la invasió de 2003. El santuari Al-Kadhimain, al nord-oest de Bagdad (a Kadhimiya), és un dels centres religiosos xiïtes més importants d'Iraq. Es va acabar l'any 1515, i el 7è i 9è imams xiïtes (Mussa al-Kàdhim i Muhàmmad Jawad at-Taqí) hi varen ser enterrats. Un dels edificis més antics és el palau Abbàssida: forma part de l'àrea històrica central de la ciutat i es troba prop d'altres edificis d'importància històrica com l'edifici Saray i l'escola Al-Mustansiriyah (del període abbàssida). Hi ha altres llocs d'interès de Bagdad, i cada un en representa una era històrica:
Torre de Bagdad (actualment la torre del Centre de Telecomunicacions Ma'amoon): era el punt més alt de la ciutat, des d'on es podia observar tota la ciutat. La construcció de la torre marca el període de la postguerra del Golf, al 1991, amb els esforços de reconstrucció de la ciutat.- El pont de dos nivells a Jadriyah (Ŷisr Abul Tabqain). Si bé els plans de construcció d'aquest pont eren anteriors al govern de Sadam Hussein, no es va arribar a construir. Com a part dels recents esforços de reconstrucció, s'ha construït el pont actual, que connecta la zona d'Al-Doura amb la resta de la ciutat de Bagdad i completa el pont 14 de Juliol.
- Sahat Al Tahrir (plaça de l'Alliberament), al centre de Bagdad.
- Museu Bagdadí (Museu de cera).
Escola Mustansiriya, una estructura abbàssida del segle XIII.- Parc Al-Zawra'a a l'àrea Al-Mansour i gairebé al centre de Bagdad.
- Plaça de Kahramana i els 40 lladres.
- Hotel Al-Rasheed.
- Monument Al Jundi Al Majhool (Monument al Soldat Desconegut).
Monumentt Al Shaheed - Monumentt als soldats iraquians morts a la guerra Iran/Iraq, situat a la riba oriental del Tigris.- Una gran carretera construïda sota el règim de Saddam Hussein com a ruta per a les desfilades, que discorre per les Mans de la Victòria, un parell d'enormens espases entrecreuades, construïdes en honor als soldats que van morir en la Guerra Iran-Iraq durant el govern de Saddam.
Estació de tren (1959)
Sepulcre d'Imam Al-Kàdhim i Imam Al-Jawad a Kadhimyah
Mesquita d'Abu-Hanifa, a Adhamiyah
Zoo de Bagdad
El Zoo de Bagdad era el zoo més gran de l'Orient Mitjà. Vuit dies després del començament de la invasió de l'Iraq del 2003, només 35 dels 650 a 700 animals del zoo havien sobreviscut, ja que alguns havien estat robats per servir d'aliment humà i altres moriren d'inanició en no disposar ni d'aigua ni menjar.[18] Alguns dels supervivents foren animals més grans com ossos, lleons i tigres.[18] En no resistir el caos portat per la invasió, el sud-africà Lawrence Anthony i alguns dels guardes del zoo es van preocupar pels animals i alimentaven els carnívors amb ases comprats a la zona.[18][19] Finalment, Bremer ordenà protegir el zoo, i els enginyers americans ajudaren a arreglar-ne les instal·lacions.[18]
Espoliació del patrimoni cultural de Bagdad
Les dues guerres del Golf han afectat molt el patrimoni cultural de la ciutat de Bagdad en concret, i en general de tot l'Iraq.
Des de temps remots, les ciutats construïdes pels iraquians, en ser abandonades i destruir-se, va formar petits turons, disseminats per tot l'estat. S'anomenen tells i per sota es troben dipòsits de testimonis que no s'havien excavat en la seva major part. S'estima en més de 10.000 el nombre d'aquestes ubicacions arqueològiques en territori iraquià que contenien peces desconegudes de la cultura sumèria, babilònica i assíria. I no se sap la quantitat d'aquest tells que encara existeixen.
Molts arqueòlegs comparen la despulla d'aquest llegat amb la destrucció de la Biblioteca d'Alexandria, o amb la destrucció ocasionada a Constantinoble per la quarta croada cristiana (el 1204, sota el papa Innocenci III).
Tot i que el pillatge de les peces arqueològiques i d'obres d'art de Mesopotàmia no és un fet nou, des del segle XIX s'han estat donant casos d'excavacions il·legals, robatoris i contraban del patrimoni cultural i artístic de l'Orient Mitjà. Aquest saqueig ha alimentat quantioses col·leccions d'antiguitats mesopotàmiques, com per exemple les del Museu Britànic o les del Museu del Louvre.
La despulla de tresors preservats a l'Iraq al llarg dels segles va augmentar des de la Guerra del Golf (duta a terme per George Bush (pare) el 1991), i va arribar al punt culminant amb els saquejos del Museu de Bagdad quan els Estats Units van ocupar la ciutat. Des d'aleshores, desenes de milers d'obres han començat a aparèixer als mercats d'antiguitats d'Europa i els Estats Units. S'estima que uns 200.000 objectes s'han perdut definitivament. Entre aquests, la desaparició d'una arpa d'or d'època sumèria, que és el primer instrument musical de què es té constància (3000 aC). La Universitat de Mustansyria, fundada al segle XIII, era una de les universitats més antigues del món i va ser destruïda durant la Guerra del 91. Un altre fet que té efectes irreversibles és la crema de la Biblioteca Nacional de Bagdad, que atresorava molts manuscrits medievals. Aquests manuscrits constituïen fonts relacionades amb la tradició jueva, islàmica i cristiana. Entre els tresors del Museu Nacional de Bagdad hi havia la més important col·lecció d'antiguitats mesopotàmiques del món. Entre aquestes, milers de tauletes de fang amb escriptura cuneïforme, que en la seva major part mai van arribar a desxifrar-se. Se'n desconeix la ubicació actual.
Esports
Bagdad és la seu d'alguns dels equips de futbol més importants de l'Iraq, els més grans en són (i segurament coneguts) l'Al Quwa Al Jawiya (Club d'aviació), l'Al Zawra, l'Al Shurta (policia) i l'Al Talaba (estudiants). El major estadi de la ciutat és l'estadi Al Shaab, que va ser inaugurat l'any 1966.
La ciutat també ha tingut una importat tradició de curses de cavalls des de la Primera Guerra mundial. Els islamistes han pressionat per posar fi a aquesta tradició, a causa del fet que aquest esport té una important seqüència d'apostes.
Esforços de reconstrucció
La majoria dels esforços de la reconstrucció iraquiana s'han enfocat i destinat a reparar les danyades infraestructures urbanes de la ciutat.
Més visibles són els esforços de reconstrucció amb capital privat, com els de l'arquitecte i dissenyador urbà Hisham N. Ashkouri amb el Sindbad Hotel Complex i Centre de Conferències.[20] També hi ha plans per a construir una sínia gegant, igual que la que hi ha a Londres (London Eye). El consorci de turisme d'Iraq també està buscant inversors per construir una "illa romàntica" al riu Tigris a Bagdad, ja que era un destió popular per als recentment casats iraquians. El projecte volia incloure un hotel de sis estrelles, un "spa", un camp de golf de 18 forats i un "club de camp".
A més, s'ha donat llum verda als plans arquitectònics únics per construir nombrosos gratacels al llarg del Tigris, per desenvolupar el centre financer de la ciutat a Kadhehemiah.[21]
L'octubre de 2008, el metro de Bagdad va tornar a entrar en servei. Connecta el centre amb els veïnats meridionals de
Dora.
Principals carrers de Bagdad[22]
Carrer Al Rasheed, la cúpula de la mesquita d'Hayder Khana a l'esquerra
- Carrer Haifa
Carretera Hilla, entra a la ciutat de Bagdad des del sud per Yarmouk (Bagdad)
Carrer Caliphs, conegut carrer d'històriques mesquites i esglésies
Carrer Sadoun, va des de la plaça de l'Alliberament a Masbah
Autopista Mohammed Al-Qassim prop d'Adhamiyah
Carrer Abu Nuwas, va vora el Tigris des del pont Jumhouriya fins al pont suspés del 14 de Juliol
Carrer Damascus, va des de la plaça de Damasc cap a la carretera Matar Sadam al-Dowli
Carrer Mutanabbi, carrer amb nombrosos llibres, denominat així després del 10è centenari del poeta iraquià Al-Mutanabbi
- Carrer Rabia
Carrer Arbataash Tamuz (14 de Juliol) (carretera Mosul)- Carrer Muthana al-Shaibani
- Carrer Bor Saeed (port Said)
- Carrer Thawra
Carrer Al Qanat, travessa Bagdad de nord a sud- Al Khat al Sare'a-Mohammed al Qasim (carretera ràpida), travessa Bagdad de nord a sud
- Carrer Al Sinaa (carrer Indústria), va a la Universitat de Tecnologia
- Carrer Al Nidhal
Carrer Al Rasheed, centre de Bagdad
Carrer Al Jamhuriah, centre de Bagdad- Carrer Falastin
Tariq el Muaskar, (carretera Al Rasheed Camp)
Carretera Matar Bagdad Al-Dawli, carretera de l'aeroport
Carretera Jihadd, centre de Bagdad
Ciutats agermanades
El Caire, Egipte (1978)
Amman, Jordània (1989)
Beirut, Líban
Amman, Iemen (1989)
Denver, Estats Units
El Caire, Egipte (1978)
Amman, Jordània (1989)
Personatges il·lustres
Ibn al-Tiqtaqa, historiador.
Al-Khatib al-Baghdadi, historiador del segle XI.
Referències
↑ «World: largest cities and towns and statistics of their population». World Gazetteer. [Consulta: 30 març 2010].
↑ Lèxic Faraudo
↑ Times History of the World, Times Books, London 2000
↑ Falk, Avner. Franks and Saracens (en anglès). Karnac Books, 2010, p. 69. ISBN 1780492499.
↑ Wiet, Gastron. Baghdad: Metropolis of the Abbasid Caliphate. Univ. of Oklahoma Press,1971.
↑ Decline of Muslim States and Societies. Xlibris Corporation, 2008, p.245. ISBN 1436310121.
↑ «Bagdad» (en anglès). The Nuttall Encyclopædia. Reverend James Wood, 1907. [Consulta: 5 maig 2009].
↑ Afp.google.com, First snow for 100 years falls on Baghdad
↑ «New troops to move into Iraq» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2009].
↑ «DefenseLink News Article: Soldier Helps to Form Democracy in Baghdad» (en anglès).
↑ «Zafaraniya Residents Get Water Project Update - DefendAmerica News Article» (en anglès).
↑ «Basics of democracy in Iraq include frustration» (en anglès).
↑ «DefendAmerica News - Article» (en anglès).
↑ «Democracy from scratch» (en anglès).
↑ «Leaders Highlight Successes of Baghdad Operation - DefendAmerica News Article» (en anglès).
↑ «NBC 6 News - 1st Cav Headlines» (en anglès).
↑ csmonitor.com. «Five women confront a new Iraq» (en anglès).
↑ 18,018,118,218,3 «The Choice, featuring Lawrence Anthony». BBC radio 4, 04-09-2007. [Consulta: 4 setembre 2007].
↑ Anthony, Lawrence; Spence Grayham. Babylon's Ark; The Incredible Wartime Rescue of the Baghdad Zoo. Thomas Dunne Books, 2007-06-03. ISBN 0312358326.
↑ «ARCADD» (en anglès).
↑ «Baghdad plans to build giant Ferris wheel». [Consulta: 10 agost 2009].
↑ stripes.com. «Bagdad streets» (pdf) (en anglès).
Vegeu també
Nahr Isa, antic canal de Bagdad.
Kutrabbul, un dels quatre barris històrics.
Alia Mamduh.
Bibliografia
de Desert Ways to Baghdad, de Louisa Jebb (Mrs. Roland Wilkins), 1908 (1909 ed) (un facsímil buscable de la Biblioteca de la Universitat de Georgia; DjVu & layered PDFPDF (11.3 MiB) format).
A Dweller in Mesopotamia, being the adventures of an official artist in the Garden of Eden, by Donald Maxwell, 1921 (un facsímil buscable de la Biblioteca de la Universitat de Georgia; DjVu & layered PDFPDF (7.53 MiB) format).
