Carretera






Carretera actual a Niigata, Japó


Una carretera o ruta (els dos termes respectivament a banda i banda de la frontera política essent manlleus per als termes desusats estrada i via) és una via de comunicació destinada a facilitar el desplaçament de vehicles amb rodes entre poblats. Es distingeix d'un simple camí perquè és especialment concebuda per a la circulació de vehicles de transport.


El territori ocupat per les carreteres resulta molt gran. Concretament a Espanya es calcula que hi ha 700.000 km de carreteres que ocupen 6.500 km² (més superfície que la província de Girona) amb uns 10 milions d'atropellaments de vertebrats.


Un dels grans impulsors de l'evolució viària fou l'imperi Romà, deixant fins avui en dia una gran xarxa de carreteres que en el seu moment arribaren a estendres uns 4.000 km d'est a oest i 3.700 km de nord a sud. Al segle XIX l'extensió fou superada a Europa.[1]


Una carretera està formada per una plataforma, que és la combinació del voral (una zona contigua a la calçada pensada perquè generalment no l'utilitzen automòbils excepte casos concrets) i la calçada (zona destinada a la circulació formada per carrils, unes zones longitudinals per on està pensat que càpiga un vehicle per zona d'aquestes). La plataforma pot estar dividida per una zona no destinada a la circulació anomenada mitjana.[2] El carril pot tindre un o més sentits de la circulació[3] i pot estar reservat a determinats tipus de vehicles (taxis, autobusos) o estar condicionat el seu ús (és el cas del carril de Vehicles d'Alta Ocupació).[4]




Contingut






  • 1 Tipus de carreteres


  • 2 Referències


  • 3 Bibliografia


  • 4 Vegeu també





Tipus de carreteres


Les carreteres es classifiquen en:[5]



  • Autopistes: Es caracteritzen per estar construïdes amb la finalitat exclusiva de ser utilitzades per automòbils. Tenen quatre carrils o més.[6] I no tenen accessos des de les propietats dels voltants. Poden ser de peatge.

  • Autovies: Es caracteritzen per estar construïdes amb la finalitat exclusiva de ser utilitzades per automòbils. L'accés des de les propietats dels voltants és limitat. Tenen quatre carrils o més agrupats en calçades separades per una mitjana.[7]

  • Carreteres convencionals

  • Vies per a automòbils: via exclusiva per a la circulació d'automòbils.[2]



Referències





  1. ↑ Steele, Philip. La Antigua Roma. Madrid: SM, 2002, p. 20. ISBN 84-348-8767-3. 


  2. ↑ 2,02,1 Pons Editorial, 2012, p. 14.


  3. ↑ Pons Editorial, 2012, p. 17.


  4. ↑ Pons Editorial, 2012, p. 20.


  5. ↑ Pons Editorial, 2012, p. 13.


  6. ↑ «autopista». diccionari.cat. [Consulta: 2 maig 2018].


  7. ↑ «autovia». diccionari.cat. [Consulta: 2 maig 2018].




Bibliografia



  • Pons Editorial. Guía rápida para la formación del permiso B 33 plus. Madrid: Pons, 2012. ISBN 978-84-96683-71-6. 


Vegeu també




Carretera romana a Herculà.








En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Autopista

  • Autovia

  • Codificació de carreteres a Catalunya

  • Carretera de gel



Viccionari







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more