Ngtjyty

Àcids i bases Afinitat protònica  · Ionització de l'aigua Constant d'acidesa  · Constant de dissociació Dissolució amortidora  · Extracció àcid-base Funció d'acidesa  · pH  · Reacció àcid-base Reacció de neutralització  · Valoració àcid-base Tipus d'àcids Arrhenius  · Brønsted  · Lewis  · Mineral Orgànic  · Fort  · Superàcid  · Feble Tipus de bases Arrhenius  · Brønsted  · Lewis  · Orgànica Forta  · Superbase  · No nucleofílica  · Feble La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, [1] que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H 3 O + , en dissolució. Es defineix com a menys el logaritme decimal de la dita activitat: pH=− log⁡ aH3O+{displaystyle mathrm {pH} =-log a_{rm {H_{3}O^{+}}}} En les dissolucions diluïdes, que són les més habituals, l'activitat coincideix amb la concentració i l'expressió anterior es pot es

No s'ha de confondre amb Potencial elèctric. Diferència de potencial Les bateries són fonts de tensió en molts xarxes elèctriques. Tipus propietat física escalar i propietat física intensiva Símbol V , ∆ V U , ∆ U Unitat del SI volt Fórmula Δ VBA=V(xB)− V(xA)=− ∫ r0xBE→ ⋅ dl→ − (− ∫ r0xAE→ ⋅ dl→ ){displaystyle Delta V_{BA}=V(x_{B})-V(x_{A})=-int _{r_{0}}^{x_{B}}{vec {E}}cdot d{vec {l}}-left(-int _{r_{0}}^{x_{A}}{vec {E}}cdot d{vec {l}}right)} En física, la diferència de potencial , tensió elèctrica o voltatge és la diferència en el potencial entre dos punts en un camp conservatiu. En enginyeria, de vegades es descriu com una variable depenent d'un altre punt ( across variable ). [1] La diferència de potencial elèctric entre dos punts (A i B) d'un camp elèctric és igual al treball que realitza aquest camp sobre una unitat de càrrega positiva (el coulomb en el SI), per transportar-la del punt A al B. Aquest treball és independ

This page is only for reference, If you need detailed information, please check here

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és la part que envolta a la cèl·lula però no l'aïlla del medi sinó que fa que l'interior cel·lular pugui relacionar-se amb altres cèl·lules. [1] [2] El seu gruix és d'uns 75 àngstroms per la qual cosa tan sols pot ser vista a través d'un microscopi electrònic. La membrana està formada principalment per lípids i proteïnes (entre els quals glicolípids, fosfolípids, glicoproteïnes, etc.), sent els lípids la base estructural gràcies a la seva condició de molècules amfipàtiques (que poden formar bicapes lipídiques a l'hora d'agrupar-se en micel·les, formant micel·les bicapa) i insolubles en aigua. A més, la composició dels lípids afecta a la fluïdesa, tenint en compte que com més dobles enllaços existeixen (insaturacions a les cadenes hidrocarbonades dels lípids), l