Tractat de Londres (1604)
| Conferència de Somerset House. | |
|---|---|
 Les delegacions espanyola (a l'esquerra) i anglesa (dreta) a la Conferència de Somerset House. | |
| Tipus de tractat | Tractat de pau |
| Signat | 28 d'agost de 1604 |
| Localització | Londres, Londres |
| Estat | Regne Unit |
| Parts |  Imperi Espanyol Regne d'Anglaterra |
| Llengües | Anglès i castellà |
 | |
El Tractat de Londres de 1604 va ser un tractat de pau signat pel Regne d'Espanya i el Regne d'Anglaterra a la ciutat de Londres el 28 d'agost de 1604 i que marca el final de la Guerra angloespanyola de 1585–1604.
Les negociacions van tenir lloc a l'edifici de Somerset House, motiu pel qual també rep el nom de Conferència de Somerset House. Les condicions del tractat van ser bastant favorables a Espanya, però alhora van posar fi a les esperances espanyoles d'envair Anglaterra.
Contingut
1 Antecedents
2 Condicions
3 Delegació anglesa
4 Delegació espanyola
Antecedents
Felip III d'Espanya
Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia
L'any 1603 Espanya i Anglaterra duen gairebé 20 anys immersos en guerra, amb enormes pèrdues per a ambdós països. A excepció de dues victòries angleses en els primers moments de la guerra (Batalla de Cadis de 1587 i el desastre de l'Armada Invencible el 1588), les successives confrontacions es comptaven en victòries espanyoles. El 1589 l'Armada anglesa va ser expulsada de la costa de Portugal, amb grans pèrdues en el bàndol anglès. Milers de soldats anglesos foren enviats al Regne de França i Flandes per a lluitar contra les tropes espanyoles, pràcticament sense èxit. Així mateix un aixecament catòlic a l'illa d'Irlanda, que donà suport ocasional a Espanya, desgastà encara més l'exèrcit anglès així com la seva moral (Guerra dels Nou Anys d'Irlanda). El tresor anglès estava esgotat per la guerra després de dècades de subministrar fons als rebels protestants a França i els Països Baixos espanyols, i problemes sanitaris (la pesta) i alimentaris (dolentes collites) passaren grans factures als exèrcits.
Afegit a això, els esforços espanyols per a defensar la Flota d'Índies havien resultat reeixits gràcies a la mort el 1595 dels pirates John Hawkins i Francis Drake en un desastrós atac a Puerto Rico. Tot i que l'any 1596 la ciutat de Cadis va ser atacada de nou per una flota anglo-holandesa, atac que va causar enormes danys, els atacants no van poder endur-se el tresor de la Flota d'Índies. Altres atacs marítims anglesos, com l'intent de presa de les Açores el 1597, van resultar ser fracassos.
La situació a Espanya, però, tampoc era massa bona després de dècades de guerra amb els rebels holandesos i França, Anglaterra i l'imperi Otomà, que unit al cost de mantenir l'exèrcit professional, la marina i la defensa d'un imperi estès per quatre continents provocà l'entrada de l'estat en crisi econòmica. La situació va ser agreujada per una epidèmia de pesta a Castella.
Després de la mort d'Isabel I d'Anglaterra el 1603 el seu successor Jaume I d'Anglaterra imposà una política menys bel·licosa, suspenent les hostilitats amb Espanya.
Condicions
En aquest context cal entendre que la promesa de Jaume I d'Anglaterra de no intervenir en els assumptes continentals fos suficient per a Felip III d'Espanya per a signar la pau. A canvi, Espanya renunciava a nomenar un rei catòlic per a la corona d'Anglaterra, i fins i tot a garantir tolerància anglesa al catolicisme.
Segons les condicions del tractat, Anglaterra renunciava a prestar cap tipus d'ajuda a les Províncies Unides, obria el Canal de la Mànega al transport marítim espanyol, prohibia als seus súbdits dur mercaderies d'Espanya a Holanda o viceversa, i prometia suspendre les activitats dels pirates a l'Oceà Atlàntic. A canvi, Espanya concedia facilitats al comerç anglès a les Índies espanyoles.
La renúncia d'Anglaterra a continuar ajudant als rebels holandesos va ser la base del Treva dels Dotze Anys signada el 1609.
Anglaterra i Espanya van continuar en pau fins al 1655, quan es va declarar la guerra angloespanyola, i el tractat es va renovar Madrid en 1667.
Delegació anglesa
Robert Cecil (1563-1612), Secretari d'Estat i Ministre de Jaume I.
Charles Blount (1563-1606), soldat.
Thomas Sackville (1536-1608), poeta i Secretari del Tresor.
Henry Howard (1540-1614)
Charles Howard (1536-1624)
Delegació espanyola
Els delegats espanyols provenien dels diferents regnes llavors sota domini espanyol.
Carlos de Ligne, comte d'Aremberg.
Juan Fernández de Velasco, duc de Frias i condestable de Castella.
Jean Richardot, president del Consell Reial.
Alessandro Robida, senador del Ducat de Milà.
Louis Vereyken, auditor de Brussel·les.
Juan de Tassis y Acuña, comte de Villamediana.
