Ngtjyty

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. Aquest article tracta del greix com a substància. Per al teixit, vegeu teixit adipós. Per a la malaltia provocada per l'excés de greix, vegeu obesitat Greix Substància nutrient En bioquímica, greix o matèria grassa és un terme genèric que inclou diversos tipus de lípids, tot i que generalment es refereix als acilglicerols. Els greixos són produïts per processos orgànics en animals i vegetals i s'acumulen o emmagatzemen en els teixits adiposos. Tots els greixos són insolubles en aigua i tenen una densitat significativament menor a la de l'aigua. Els greixos, quan són líquids a temperatura ambient, s'anomenen olis. Els greixos saturats són els formats majoritàriament per àcids grassos saturats. Apareixen per exemple en la cansalada, al sèu, en les mantegues de cacau o de cacauet, etc. Aquest tipus de greixos són sòlids a temperatura amb

El sucre és un aliment ric en glúcids Els glúcids , són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH). Els monòmers bàsics dels glúcids són els monosacàrids, de fórmula empírica C n H 2n O n , és a dir (CH 2 O) n , per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a molècules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, hidrats de carboni o carbohidrat . Però aquest model no és pas vàlid per a tots els glúcids, que en certs casos contenen àtoms de nitrogen o de fòsfor (per exemple). Els elements hidrogen i oxigen, es troben en els glúcids en la mateixa proporció que en l'aigua, i d'aquí en ve el seu nom d'hidrats de carboni, encara que la seva composició i les seves propietats no corresponguin en absolut amb aquesta definició. Malgrat que des fa temps se sap que això no és cert, se segueixen utilitzant els t

Alberginiera Solanum melongena Dades Font de Albergínia Planta Tipus de fruit baia Taxonomia Super-regne Eukaryota Regne Plantae Ordre Solanales Família Solanaceae Tribu Solaneae Gènere Solanum Espècie Solanum melongena L. L' alberginiera ( Solanum melongena ) és una planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, és cultivada per a la seva fruita, l'albergínia. [1] La mata té algunes espines. Pot arribar a fer fins a 150 cm d'alçada. La tija és pilosa i les fulles glauques, amples, i amb llargs pecíols. Les fulles són simples, de fins a 20 cm. de llarg. Les flors són de color blanc o malva amb forma d'estel de cinc puntes. El fruit, l'albergínia o albergina, [2] és una drupa amb nombroses llavors. Pot tenir moltes formes i colors diferents. Era molt utilitzada als països de parla catalana ja des d'època medieval, ans al contrari d'altres solanàcies com el tomàquet

Saint-George Ashe Biografia Naixement 23 maig 1871 República de Malta Mort 24 juliol 1922 (51 anys) Hastings Activitat Ocupació Remer Esport Rem Participà en Data Activitat 1900 Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1900 - Scull individual Medaller Competint per Regne Unit Jocs Olímpics Rem Bronze París 1900 scull individual Saint-George Ashe (Malta, 23 de maig de 1871 - St Leonards-on-Sea, East Sussex, 24 de juliol de 1922) va ser un remer britànic que va competir a cavall del segle XIX i el segle XX. El 1900 va prendre part als Jocs Olímpics de París, on guanyà una medalla de bronze en la prova de scull individual, en ser superat per Hermann Barrelet i André Gaudin. [1] Referències ↑ «St George Ashe Olympic Results». sports-reference.com . [Consulta: 20 setembre 2015]. This page is only for reference, If you need detailed information, please check here