Antàlcides
 | Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle V aC Esparta | ||
| Mort | segle IV aC Esparta | ||
386 aC – 385 aC | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | Polític | ||
| Període | Antiguitat clàssica | ||
 | |||
Antàlcides (Antalcidas, Ἀνταλκίδας) fou un polític espartà i diplomàtic de l'escola de Lisandre. Era fill de Lleó (que era probablement èfor el 14é any de la guerra del Peloponès). Al començament del segle IV aC Esparta es trobava en un moment delicat amb una coalició d'estats grecs formada a l'entorn del diner persa, amb victòries del sàtrapa Farnabazos II i l'almirall atenenc Conó, i amb Atenes en plena recuperació. Antàlcides fou enviat com ambaixador a Tiribazos, sàtrapa de Lídia, per negociar la pau entre Esparta i Pèrsia (393 aC) amb l'objectiu final de separar a Pèrsia de la seva aliança amb els estats grecs i permetre a Esparta consolidar la seva hegemonia sobre els grecs europeus. Els atenencs també van enviar una ambaixada dirigida per Conó amb el mateix propòsit, acompanyat per ambaixadors de Tebes, Argos i Corint. Donat els dos diferents punt de vista Tiribazos no va voler signar la pau sense aprovació del rei Artaxerxes, però secretament va donar diners a Antàlcides per a construir naus amb les quals pogués atacar a Atenes i els seus aliats de manera que tinguessin desitjos de pau. D'altra banda va detenir a Conó amb l'excusa de què havia utilitzat forces reials perses en benefici d'Atenes. Aquestes mesures no foren aprovades pel rei i Tiribazos va perdre temporalment la satrapia a la que fou nomenat Struthas, amic d'Atenes.
La guerra va seguir uns anys però el 388 aC les parts estaven ja madures per una nova negociació amb Pèrsia. Tiribazos havia recuperat el govern i el rival dels espartans Farnabazos II de Frígia, era a la capital per casar-se amb Apama, la filla del rei i el govern l'exercia interinament Ariobarzanes, amb el que Antàlcides tenia relacions clientelars.
Antàlcides fou enviat altre cop a l'Àsia Menor al capdavant d'una flota i com ambaixador i va desembarcar a Efes, deixant allí el comandament militar de la flota al seu lloctinent (ἐπιστολεύς) Nicòloc, al que va enviar a Abidos per distreure a l'atenenc Ifícrates i ell tenir el camp lliure amb Tiribazos i si era necessari anar a la cort reial persa. Antàlcides va tenir èxit i el govern persa va estar d'acord que calia imposar la pau als atenencs en els termes que Pèrsia dictaria però que en realitat dictava des l'ombra Antàlcides per mitjà de la seva influència entre els perses principals. Al seu retorn va saber que Nicòlocos estava bloquejat a Abidos per Ifícrates i Diòtimos i se'n va anar a la zona i amb alguns vaixells de reforç que va rebre es va apoderar d'una petita flota que anava a Abidos sota comandament de Trasibul de Còlitos i amb les naus que van arribar de Sicília, Itàlia i de les ciutats gregues sota domini persa, i algunes naus enviades per Ariobarzanes actuant teòricament en nom de Farnabazos, Antàlcides es va fer amo de la mar. Atenes es va veure obligada a la pau. La pau que es va concertar fou coneguda com a pau d'Antàlcides (387 aC).
Després d'aquest fets les notícies sobre Antàlcides són fragmentaries: el 371 aC era en missió diplomàtica a Pèrsia. El 369 aC era èfor a Esparta i davant el perill tebà va enviar al seu fill a Citera. És possible que fes una nova missió diplomàtica a Pèrsia el 368 aC. La tradició diu que es va suïcidar el 367 aC en fracassar en una missió diplomàtica a Pèrsia.
