Ngtjyty

Bernardo Atxaga

(2014)
Biografia
Naixement	(eu) Joseba Irazu Garmendia 27 juliol 1951 (67 anys) Asteasu
Educació	Universitat de Barcelona . filosofia, humanitats Q50692822 . economia (–1973)
Activitat
Ocupació	Escriptor, poeta, escriptor de literatura infantil i guionista
Període d'activitat	1976 –
Gènere artístic	Conte, novel·la, poesia i assaig
Moviment	Literatura basca
Nom de ploma	Bernardo Atxaga
Obra
Obres destacables	Obabakoak (1988)
Família
Cònjuge	Asun Garikano
Germans	Iñaki Irazu
Premis
(2014)  Euskadi award - Literature in basque , per l'obra Nevadako egunak (2013)  Premi de la Crítica de narrativa basca, per l'obra Nevadako egunak (2004)  Beterriko Liburua Ohorezko Literatur Aipamena , per l'obra Soinujolearen semea (2003)  Premi de la Crítica de narrativa basca, per l'obra Soinujolearen semea (1999)  Q33100743 , per l'obra Lista de locos y otros alfabetos (1997)  Q33100744 , per l'obra Xola eta basurdeak (1993)  Premi de la Crítica de narrativa basca, per l'obra Q12258556 (1988)  Premi de la Crítica de narrativa basca, per l'obra Obabakoak (1985)  Premi de la Crítica de narrativa basca, per l'obra Q12255120
Veu de Bernardo Atxaga
Lloc web	Lloc web oficial

Bernardo Atxaga és el pseudònim literari de José o Joseba Irazu Garmendia, escriptor nascut a Asteasu, Guipúscoa, el 1951.
Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals les cinc ocasions en què ha guanyat el Premi de la Crítica de narrativa basca per:
Bi anai (1985), Obabakoak (1988), Gizona bere bakardadean (1993), Soinujolearen semea (2003) i Nevadako egunak (2013)

Biografia

Llicenciat en economia per la Universitat de Bilbao, i en filosofia per la Universitat de Barcelona, ha treballat d'economista, llibreter, professor d'èuscar, ha estat involucrat en el món de l'edició editorial, i ha estat guionista de ràdio. El 1980 va decidir dedicar-se exclusivament a escriure.

El primer cop que va publicar un text va ser el 1972, en una antologia d'escriptors bascs. El seu primer relat, «Ziutateak» («Sobre la ciutat»), es va publicar el 1976. La seva primera antologia poètica, Etiopia («Etiòpia»), va sortir a la llum el 1978. Ha escrit obres de teatre, lletres de cançons, novel·les i narrativa curta. El seu llibre de relats anomenat Obabakoak ("Persones i coses d'Obaba"), publicat el 1988, guanyador del Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles i traduït a vint llengües, es va convertir en una pel·lícula el 2006 pel director Montxo Armendáriz. El 2003 va publicar Soinujolearen semea, novel·la en la qual parla de la desaparició del món d'Obaba, introduït en el recull anteriorment esmentat. El setembre de 2004 va aparèixer la traducció catalana d'aquesta novel·la, El fill de l'acordionista, en traducció de Pau Joan Hernàndez, publicada per Edicions 62.

El 2006 va esdevenir membre de l'Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia).

Avui en dia l'autor resideix en un poble d'Àlaba.

Obra

Novel·les

• 
  Behi euskaldun baten memoriak ("Memòries d'una vaca basca", Pamiela, 1991)


• 
  Gizona bere bakardadean ("L'home solitari", Pamiela, 1993)


• 
  Zeru horiek (Aquells cels, 1995)


• 
  Soinujolearen semea ("El fill de l'acordionista", 2003)


• 
  Zazpi etxe Frantzian (Set cases a França, 2009)

Relats

• 
  Bi anai ("Dos germans" Erein, 1985)


• 
  Bi letter jaso nituen oso denbora gutxian (Erein, 1985)


• 
  Obabakoak (Erein, 1988)


• 
  Henry Bengoa inventarium, Sugeak txoriak begiratzen dionean, Zeru horiek (Erein, 1995)


• 
  Sara izeneko gizona ("L'home anomenat Sara", Pamiela, 1996)

Obra poètica

• 
  Etiopia ("Etiòpia", Pott, 1978),


• 
  Nueva Etiopia ("Nova Etiòpia", Detursa, 1997)

Llibres infantils

• 
  Chuck Aranberri dentista baten etxean ("En Chuck Aranberri al dentista", Erein, 1985)


• 
  Nikolasaren abenturak, Ramuntxo detektibe (Elkar 1979)


• 
  Siberiako ipuin eta kantak ("Històries i cançons de Sibèria", Erein)


• 
  Jimmy Potxolo, Antonino apreta, Asto bat hipodromoan, Txitoen istorio, Flannery eta bere astakiloak (Elkar)


• 
  Xolak badu lehoien berri (Erein, 1995),


• 
  Xola eta basurdeak ("Xola i els senglars", Erein 1996) - guanyador del Premi Basc de Literatura Infantil el 1997


• 
  Mundua eta Markoni ("El món i en Markoni", BBK fundazioa, 1995)

Altres

• 
  Ziutateak (1976)


• A partir d'un conte seu, es va rodar la pel·lícula Aitona Martin Eta Biok (2004)^[1]
  

Referències

Bibliografia

• 
  José Ángel Ascunce: Bernardo Atxaga. Los demonios personales d'un escritor. Donostia: Editorial Saturraran, 2000. ISBN 84-931339-0-6.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernardo Atxaga

• 
  (castellà) Atxaga a l'Institut Cervantes de Moscou.


• 
  Atxaga.org.