Ngtjyty

René Descartes Nom original (fr) René Descartes (la) Renatus Cartesius Biografia Naixement 31 març 1596 Descartes Mort 11 febrer 1650 (53 anys) Stockholm city Causa de mort Pneumònia Lloc d'enterrament Abadia de Saint-Germain-des-Prés Adolf Fredrik Church (–1666) Religió Església Catòlica Educació collège Henri-IV de La Flèche Universitat de Leiden Activitat Director de tesi Isaac Beeckman i Jacobus Golius Camp de treball Filosofia, metafísica, epistemologia, matemàtiques i mecànica Ocupació Filòsof, matemàtic, musicòleg, físic, astrònom, teòric de la música, epistològraf i automatista Moviment Racionalisme Alumnes Gilles-François Boulduc Influències Plató, Aristòtil, Anselm de Canterbury, Tomàs d'Aquino, Guillem d'Occam, Francisco Suárez i Marin Mersenne Família Cònjuge sense valor Fills Francine Descartes Parents Catherine Descartes ( neboda ) Signatura

Per a altres significats, vegeu «Marc Marci Sermó». El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana. El sermó es pronunciava, en la primera litúrgia cristiana, en llatí. Després, quan el poble ja no comprenia el llatí culte, va començar a pronunciar-se en llengua vulgar, mentre que la resta de la litúrgia continuava en llatí. Alguns autors pensen que aquest va ser l'origen de cert traspàs de veus, proverbis i contes cultes a la llengua vulgar, cosa que donaria peu a bona part de la literatura folklòrica. El sermó podria ser dogmàtic, místic, ascètic o parenètic. Era dogmàtic si tractava sobre dogmes. Els que explicaven els misteris eren els sermons místics. Si eren sobre pràctiques religioses, s'anomenaven ascètics. Finalment, dels que tractaven qüestions morals en deien parenètics. A Wikimedia Comm

Una doctrina és un conjunt coherent de posicions i instruccions basades en un sistema de creences o principis respecte a una matèria, sovint amb la pretensió de possessió de validesa general. El mot en català "doctrina" deriva del llatí doctrina . És pròpia de maneres de fer d'algunes empreses, alguns partits polítics, algunes religions o mètodes científics i maneres de transmetre coneixements i valors, per exemple. A nivell jurídic, tècnicament una doctrina és el conjunt d'opinions efectuades en la interpretació de les normes pels coneixedors del dret i forma part de les fonts del dret, encara que en un lloc molt secundari. La paraula adoctrinament ha adquirit noves connotacions durant el segle XX, quan s'usa relativa a l'educació. En l'educació es perseguix que la persona a educar romanga el més externament possible als coneixements proposats mentre que en l'adoctrinament roman dins del cos de coneixements o creences i absorbix les seues ense

Donatisme Epònim Donat II el gran Dades bàsiques Tipus entitat doctrina Aquest article necessita algunes millores en la seua estructura. Els articles extensos haurien de tenir una estructura en seccions i necessitar infotaules. El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al segle IV. L'església catòlica el considera com una heretgia. El cisma troba el seu origen en l'oposició del bisbe Donat contra la proclamació de Cecilià com a bisbe de Cartago el 311. [1] Durant l'anomenada persecució de Dioclecià es va exigir als cristians d'entregar els seus llibres sagrats però molts s'hi van oposar i van preferir el martiri. Un dels que els va entregar fou el bisbe de Cartago, Mensuri ( Mensurius ) que s'oposava al martiri considerat una cosa extrema. El 311 Mensuri va morir i el seu ardiaca Cecilià, proper ideològicament, com era costum, fou nomenat en el seu lloc però aquest nomenament es