Narcís Feliu de la Penya i Farell

























Infotaula de personaNarcís Feliu de la Penya i Farell
Biografia
Naixement
1642
Barcelona
Mort
14 febrer 1712 (69/70 anys)
Activitat
Ocupació
Historiador i economista
Modifica les dades a Wikidata

Narcís Feliu de la Penya i Farell (Barcelona, octubre/novembre 1646 - 14 de febrer de 1712) fou un advocat, publicista i historiador català.[1]


Descendent d'una important nissaga de pagesos de Mataró, Feliu de la Penya va ser cronista, advocat, economista, publicista i membre de l'orde de Santiago. Va representar intel·lectualment els interessos de la burgesia catalana, especialment els tèxtils, en un moment d'inici de la recuperació econòmica després de la crisi del segle XVII, i ell mateix va participar en la fundació de la companyia tèxtil Santa Creu (1690). També fou un cronista català i el representant més conegut de la generació del 1680 del projectisme català. Escriví les seves obres en castellà, com era habitual a l'època. Proposà i dissenyà una fortalesa a Calabuig (a l'Empordà). Durant el setge de Barcelona (1697) es refugià al Convent de la Mercè de Barcelona on tenia un germà que en fou prior i general de l'orde. El 1704 fou empresonat per austriacista durant «quinze mesos sense dir-nos perquè ni formar-nos causa» i les seves obres requisades per un tal Velasco.[2] Narcís Feliu morí a casa seva el 14 de febrer del 1712. El seu germà Salvador fou expulsat per les autoritats borbòniques el 1714.




Contingut






  • 1 Obres


  • 2 Referències


  • 3 Bibliografia


  • 4 Enllaços externs





Obres




  • Político discurso... a S. M. suplicando mande y procure impedir el sobrado trato y uso de algunas ropas extranjeras que acaban el comercio y pierden las artes en Cataluña, 1681


  • Fènix de Catalunya, 1683 (coautor amb Martín Piles): tractat de teoria política, econòmica i social per renovar les estructures i el desenvolupament del Principat.


  • Anales de Cataluña (tres volums, 1709)[3] (Tom 1, Tom 2 i Tom 3 disponibles a Google Books)



Referències





  1. ↑ Ricci, Andrea, Narcís Feliu de la Penya (1646-1712) i el seu temps. Tesi Doctoral. UAB, 2013.


  2. ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 215-217 [Consulta: 24 setembre 2013]. 


  3. ↑ Aguilera, Genna «La nació espoliada». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.48-52. ISSN: 1695-2014.




Bibliografia




  • Alcoberro, Agustí. La desfeta de la memòria història( Vol III) de Catalunya durant la Guerra de Successió. Barcelona: Ara Llibres, 2006. 


  • Muñoz, Antoni; Catà, Josep. Repressió borbònica i resistència catalana (1714-1736). Madrid: Muñoz Catà editors, 2005. ISBN 84-609-5774-8. 


  • Torras i Ribé, Josep M. Felip V contra Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 2005. ISBN 978-84-232-0681-0. 

  • Ricci, Andrea, Narcís Feliu de la Penya (1646-1712) i el seu temps. Tesi Doctoral. UAB, 2013.



Enllaços externs


  • Revista Sapiens








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more