Quint Aureli Simmac (orador i magistrat)
 | |||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 340 (Gregorià) Roma | ||||||||||||
| Mort | 402 (Gregorià) (61/62 anys) | ||||||||||||
391 –
| |||||||||||||
| Religió | Religió a l'antiga Roma | ||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Ocupació | Escriptor, polític i militar | ||||||||||||
| Període | Imperi Romà | ||||||||||||
| Família | |||||||||||||
| Pare | Luci Aureli Aviani Simmac | ||||||||||||
 | |||||||||||||
Quint Aureli Símmac (Quintus Aurelius Symmăchus) fou un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del segle IV. Era fill de Luci Aureli Aviani Símmac (Lucius Aurelius Avianius Symmachus).
Fou educat a la Gàl·lia probablement a Bordeus o Tolosa i es va dedicar a les arts lliberals, inspirat una nova vida i vigor a la literatura del seu país que estava en decadència. Fou qüestor i pretor i després corrector de Lucània i el Bruttium (365); el 373 fou procònsol d'Àfrica i segurament va esdevenir membre aquell mateix any o per la mateixa època del col·legi de pontífexs.
Fou seleccionat pel senat per queixar-se a Flavi Gracià per l'eliminació de l'altar de la victòria i la retallada de les quantitats pel sosteniments de les verges vestals i ritus públics sagrats (382); l'emperador el va desterrar a 150 km de Roma; però el 384 va recuperar el favor imperial amb Valentinià II i fou nomenat prefecte de la ciutat; va demanar al nou emperador el restabliment dels honors de les deïtats paganes, però no va tenir èxit.
Símmac simpatitzava amb Magne Màxim, que havia derrotat i matat Gracià i quan Màxim va envair Itàlia (387) Símmac li va donar suport; per això fou acusat de traïció i es va haver de refugiar a un santuari fins que fou perdonat per intercessió de molts amics.
Va recuperar de nou el favor imperial i fou nomenat cònsol el 391 i durant la resta de la seva vida va participar activament als afers públics. La darrera notícia que se'n té és del 402 i segurament vivia encara el 404. La data exacta de la mort no és coneguda però no és llunyana al 404.
Va deixar escrites cartes i alguns fragments de discursos:
- I. Epistolarum Libri X
- II. Novem Orationum Fragmenta
També va compondre en vers i prosa, i se sap que va fer una producció poètica coneguda per Història de Bauli. Jornandes esmenta una obra històrica d'un Símmac però no és clar que es tracti de la mateixa persona.
Estava casat amb Rusticiana, filla d'Òrfit, de la qual va tenir Quintus Fabianus Memmius Symmăchus.
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quint Aureli Simmac |
