Virrei de Nàpols






Antic Regne de Nàpols.


El Virregnat de Nàpols, corresponia als territoris de l'antic Regne de Nàpols, que se estenia per tot el sud d’Itàlia i l'illa de Sicília. El virregnat espanyol a la zona durà entre 1505 i 1707, quan fou reemplaçat per un virregnat austríac, membre del Sacre Imperi Romanogermànic, ja que després de la Guerra de Successió, el territori fou ocupat per tropes lleials a la Casa d'Habsburg.



Llista de virreis de Nàpols



  • 1505-1507 Joan Ramon Folc IV de Cardona, Duc de Cardona.

  • 1507-1509 Joan II de Ribagorça, Comte de Ribagorça.

  • 1509-1522 Ramon Folc de Cardona-Anglesola, Comte d'Albento.

  • 1522-1527 Carles de Lannoy.

  • 1527-1528 Hug de Montcada.

  • 1528-1530 Filibert de Chalôns, Príncep d'Orange.

  • 1530-1532 Pompeu Colonna, Cardenal.

  • 1532-1553 Pedro Álvarez de Toledo y Zúñiga, Marqués de Villafranca del Bierzo.

  • 1554 Pedro Pacheco Ladrón de Guevara, Obispo de Jaén.

  • 1555 Bernardino de Mendoza. (Interí)

  • 1555-1556 Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Duc d'Alba.

  • 1556-1558 Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Guzmán. (Interí)

  • 1558 Juan Manrique de Lara. (6 juny al 10 d'octubre)

  • 1558 Bartolomé de la Cueva, Cardenal.

  • 1559-1571 Pedro Afán de Ribera, Duc d'Alcalá.

  • 1571-1575 Antonio Perrenot Granvela, Cardenal.

  • 1575-1579 Íñigo López de Hurtado de Mendoza, Marqués de Mondéjar.

  • 1579-1582 Juan de Zúñiga y Requesens.

  • 1582-1586 Pedro Téllez-Girón i de la Cueva, I Duc d'Osuna.

  • 1586-1595 Juan de Zúñiga y Avellaneda, Comte de Miranda del Castañar.

  • 1595-1599 Enrique de Guzmán, Comte de Olivares.

  • 1599-1601 Fernando Ruiz de Castro y Andrade, VI Comte de Lemos.

  • 1601-1603 Francisco Ruiz de Castro. (Interí)

  • 1603-1610 Juan Alonso Pimentel de Herrera, Comte de Benavente.

  • 1610-1616 Pedro Fernández de Castro y Andrade, VII Comte de Lemos.

  • 1616-1620 Pedro Téllez-Girón y Velasco, III Duc de Osuna.

  • 1620 Gaspar de Borja y Velasco, Cardenal.

  • 1620-1622 Antonio Zapata, Cardenal.

  • 1622-1629 Antonio Álvarez de Toledo i Beaumont de Navarra, Duc d'Alba.

  • 1629-1631 Fernando Afán de Ribera y Enríquez, Duc d'Alcalá.

  • 1631-1636 Manuel de Acevedo y Zúñiga, Comte de Monterrey.

  • 1636-1644 Ramiro Núñez de Guzmán, Duc de Medina de las Torres.

  • 1644-1646 Juan Alfonso Enríquez de Cabrera y Colonna.

  • 1646-1648 Rodrigo Ponce de León.

  • 1648 Joan Josep d'Àustria.

  • 1648-1653 Íñigo Vélez de Guevara, Comte de Oñate.

  • 1653-1658 García de Haro-Sotomayor i Guzmán, Comte de Castrillo.

  • 1658-1664 Gaspar de Bracamonte y Guzmán, Comte de Peñaranda.

  • 1664-1666 Pasqual d'Aragó, Cardenal.

  • 1666-1671 Pere Antoni d'Aragó.

  • 1671 Fadrique Álvarez de Toledo y Ponce de León, Marqués de Villafranca. Interí)

  • 1672-1675 Antonio Álvarez Osorio, Marqués de Astorga.

  • 1675-1683 Fernando Fajardo y Álvarez de Toledo, Marqués de los Vélez.

  • 1683-1687 Gaspar de Haro, Marqués del Carpio.

  • 1687-1696 Francisco de Benavides, Marqués de Santisteban.

  • 1696-1702 Luis Francisco de la Cerda y Aragón, Duc de Medinaceli.

  • 1702-1707 Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga, Duc d'Escalona.



Vegeu també



  • Història del Regne de les Dues Sicílies

  • Regne de Sicília

  • Llista de reis de Sicília i Nàpols







A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virrei de Nàpols Modifica l'enllaç a Wikidata



-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more