Ngtjyty

Paracaigudes Un paracaiguda (en singular com en totes les llengües romàniques) o paracaigudes [1] és un aparell que permet de reduir notablement la velocitat d'un cos dins l'atmosfera, especialment en un descens o una caiguda. És un velam gran que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se –semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada–, que és utilitzat per a reduir la velocitat d'una persona o un objecte que cau per l'aire; es transporta als avions com a dispositiu d'emergència. El disseny dels paracaigudes ha anat millorant amb el pas del temps: els de disseny especial controlen la velocitat de descens, l'efecte del vent i mantenen l'estabilitat segons el pes i la forma de l'objecte que transporten. Altres paracaigudes especials s'utilitzen per a desaccelerar naus espacials, coets experimentals, avions i cotxes esportius. Contingut 1 Característiques 2 Paracaigudes esportiu

Llançament d'un coet d'aigua. Un coet d'aigua o un coet d'ampolla és un tipus de coet de modelisme que usa aigua com a impulsador de reacció. La càmera de pressió, motor del coet, és generalment una ampolla de plàstic. L'aigua és llançada fora per un gas a pressió, normalment aire comprimit, la qual cosa impulsa el coet segons la 3a llei de Newton. Contingut 1 Teoria 1.1 Predicció de l'altura màxima 2 Construcció 3 Referències 4 Bibliografia 5 Enllaços externs Teoria El principi que explica la propulsió d'un coet d'aigua és la llei de la conservació de la quantitat de moviment, que és una altra forma d'anomenar la 3ª llei de Newton o principi d'acció-reacció. [1] Aquest principi estableix que en absència de forces externes la quantitat de moviment d'un sistema, p , que és el producte del seu massa per la seva velocitat, roman constant o el que és el mateix el seu derivada és igual a zero:

This page is only for reference, If you need detailed information, please check here

Impuls Tipus vector i propietat física extensiva Símbol I , J Unitat del SI N · s o kg · m/s Mecànica clàssica Història Cronologia Branques Estàtica  · Dinàmica  · Cinemàtica  · Mecànica aplicada  · Mecànica celeste  · Mecànica dels medis continus  · Mecànica estadística Formulacions Mecànica newtoniana Mecànica analítica: Mecànica lagrangiana Mecànica hamiltoniana Conceptes fonamentals Espai  · Temps  · Velocitat  · Celeritat  · Massa  · Acceleració  · Gravetat  · Força  · Impuls  · Parell / Moment  · Quantitat de moviment  · Moment angular  · Inèrcia  · Moment d'inèrcia  · Sistema de referència  · Energia  · Energia cinètica  · Energia potencial  · Treball mecànic  · Treball virtual  · Principi de d'Alembert Temes principals Sòlid rígid  · Dinàmica del sòlid rígid  · Equacions d'Euler  · Moviment  · Lleis de Newton  · Llei de la gravitació universal  · Equacions

Dècada del 50 Tipus dècada Navegació Segles segle  i  aC - segle  i - segle  ii Dècades 20 - 30 - 40 - 50 - 60 - 70 - 80 Anys 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 Esdeveniments El Tocharian Yue-Chi o tribus es van unir sota el Kush liderat per Kujula Kadphises, creant així l'Imperi Kushan a l'Afganistan i el nord de l'Índia. (data aproximada) [1] Redacció del Nou Testament. [2] Personatges destacats Neró, emperador romà (54-68), el darrer de la dinastia julio-clàudia. Claudi, emperador romà (41-54). Pau de Tars (c. 10-65), divulgà el cristianisme per l'Àsia Menor. Sant Pere (c. 65†), un dels dotze apòstols de Jesús i el primer Cap del Cristianisme. Sèneca (4-65), filòsof romà, polític, dramaturg. Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dècada del 50 ↑ Chandra Sagar , Krishna. Foreign influence on ancient India (en anglès). Northern Book Centre, 1992, p.164. ISBN 817211028

2 Wikipedia says that "diatonic" refers to a whole note scale or a scale with seven pitched per octave. https://en.wikipedia.org/wiki/Diatonic_and_chromatic But my take is that the major and minor scale are built from five-note groupings with the intervals of WWHW and WHWW ... which is another way of saying that keys are built in fifths C-G-D-A etc. because C and G (I and V) are the most consonant notes ... the G is the 'secondary tonic'. This is also the position of a music theory website ... http://www.historyofmusictheory.com/?page_id=158 which states... "This second tonic or “Di-tonic” which phonetically can be argued that this was the original meaning of “Dia-tonic” (Two tonics root and 5th producing the Hypo(dual tonic/di-tonic) scales as opposed to the common “Diatonic” namin