Nord d'Itàlia el 1494; al començament de la guerra el 1508, Lluís XII havia expulsat als Sforza del Ducat de Milà i va afegir el seu territori a França.
Tipus
organització
Data
1508 - 1516
Lloc
Itàlia, França, Anglaterra i Espanya
Bàndols
1508-10 : Estats Pontificis Regne de França Sacre Imperi Romà Espanya Ferrara 1510-11 : Regne de França Ferrara 1511-13 : Regne de França Ferrara
1513-16 :
República de Venècia Regne de França Escòcia Ferrara
1508-10 :
República de Venècia
1510-11 : Estats Pontificis República de Venècia 1511-13 : Estats Pontificis República de Venècia Espanya Sacre Imperi Romà Anglaterra Mercenaris suïssos 1513-16 : Estats Pontificis Espanya Sacre Imperi Romà Anglaterra Milanesat Mercenaris suïssos
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Contingut
1Antecedents
2Etapes del conflicte
3La guerra
4Referències
Antecedents
El Papa Juli II, pintat per Rafael
El papa Juli II volia intentar minvar per la força la influència de Venècia al nord d'Itàlia i per a això va idear una aliança entre les principals potències europees, que es va constituir entre Lluís XII de França, el papa Juli II, l'emperador Maximilià I d'Àustria i Ferran el Catòlic.
Venècia es veuria desposseïda de tots els seus territoris a terra ferma. L'acord preveia el complet desmembrament dels territoris venecians a la península Itàlica i el seu repartiment entre els aliats:
Maximilià afegiria a la conquerida Istria, els territoris de Verona, Vicenza, Padua i Friuli,
França uniria Brescia, Crema, Bèrgam i Cremona a les seves possessions milaneses,
Ferran es quedaria amb Òtranto i
Els Estats Pontificis es quedarien amb Rimini i Ravenna.
Etapes del conflicte
La Guerra de la Lliga de Cambrai,[1] que se’n va derivar del tractat, comprèn els anys 1508-16 de les Guerres d'Itàlia i pot ser dividit en tres guerres separades: la Guerra de la Lliga de Cambrai (1508-10), la Guerra de la Sagrada Lliga (1510-14), i la Primera Guerra italiana (1515-16). Al seu torn, La Guerra de la Sagrada Lliga pot ser dividida en la Guerra Ferraresa (1510), la Guerra de la Sagrada Lliga pròpiament dita (1511-14), una Guerra angloescocesa (1513), i una Guerra anglofrancesa (1513-14).[2]
Els participants principals de la guerra, en la qual es va lluitar des de 1508 a 1516, eren el Regne de França, els estats pontificis, i la República de Venècia; a més, en diversos períodes, també hi va intervenir les Espanyes, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, el Ducat de Milà, Florència, el Ducat de Ferrara, i la Confederació Suïssa.
La guerra
El 1515, l'aliança franco-veneciana derrota la Sagrada Lliga a la batalla de Marignano
El 15 d'abril de 1509, un exèrcit francès al comandament de Lluís XII de França va sortir de Milà i va envair el territori de la República de Venècia. Per aturar l'avanç enemic, els venecians van reunir un exèrcit mercenari, prop de Bèrgam. Encara que la Lliga va tenir èxit inicialment, la fricció entre Juli II i Lluís XII va fer que es col·lapsés. Juli llavors es va aliar amb Venècia contra França, conduint a la seva dissolució (1510).
L'aliança Papal amb Venècia contra França finalment es va convertir en una Sagrada Lliga, que va eliminar el govern republicà reimposant els Mèdici a Florència.[3] El 1512, Venècia abandonà l'aliança a favor d'una amb França. Sota la direcció de Francesc I de França, que havia succeït Lluís en el tron, francesos i venecians pogueren, a través de la seva victòria a la batalla de Marignano el 1515, recuperar el territori que havien perdut; els tractats de Noyon i Brussel·les, tornarien essencialment el mapa d'Itàlia a l'statu quo de 1508.
Referències
↑Norwich, John Julius. A History of Venice (en anglès). Vintage Books, 1989. ISBN 0-679-72197-5.
↑Axelrod, Alan; Phillips, Charles. The Macmillan dictionary of military biography (en anglès). Macmillan, 1998. ISBN 0028619943.
↑Brucker, Gene A. Florence, the Golden Age, 1138-1737 (en anglès). University of California Press, 1998, p.257. ISBN 0520215222.
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
