Ngtjyty

Makassar Localització 5° 07′ 59″ S, 119° 24′ 49″ E  /  5.1330555555556°S , 119.41361111111°E  / -5.1330555555556; 119.41361111111 Estat Indonèsia Illa Cèlebes Província South Sulawesi Capital de South Sulawesi Població Total 1.651.146 • Densitat 9.393,79 hab/km² Geografia Superfície 175,77 km² Altitud 15 m-20 m Limita amb Maros Gowa Takalar Història i celebracions Creació 9 novembre 1607 Identificador descriptiu Fus horari UTC+08:00 UTC+07:00 Prefix telefònic 0411 Altres Agermanament amb Constanța Samarinda Lloc web Lloc web oficial Mapa Makassar o Macassar (del portuguès Macáçar o Macaçar), anomenada Ujung Pandang entre 1971 i 1999 (del nom d'un antic barri), és una ciutat d'Indonèsia, a l'illa de Cèlebes, capital de la província de Celèbes Meridional o Sulawesi Selatan . La superfície de l'entitat és

Aikinita Cristalls d'aikinita de la mina Kara, Tasmània Fórmula química PbCuBiS 3 Epònim Arthur Aikin Localitat tipus Dipòsit d'or de Berezovskoe Classificació Categoria sulfurs > sulfosals Nickel-Strunz 10a ed. 02.HB.05a Nickel-Strunz 9a ed. 2.HB.05a Nickel-Strunz 8a ed. II/E.30 Dana 3.4.5.1 Propietats Hàbit cristal·lí acicular, massiu Estructura cristal·lina a = 11,297 Å, b = 11,654 Å, c = 4,061 Å, Z = 4 Simetria ortoròmbica – dipiramidal, simbol H-M (2/m 2/m 2/m). Grup espacial Pbnm Massa molar 575.92 g Color gris plom, negre grisenc, marró vermellós Exfoliació {010} Duresa 2 a 2,5 Lluïssor metàl·lica Color de la ratlla negre grisenc Diafanitat opaca Gravetat específica 6,1 a 6,8, mitjana = 6,44 Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) Referències [1] [2] L' aikinita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs. Va ser descoberta en

Cervelleïta Fórmula química Ag 4 TeS Localitat tipus Oriental mine Classificació Categoria sulfurs Nickel-Strunz 10a ed. 2.BA.60 Nickel-Strunz 9a ed. 2.BA.30d Nickel-Strunz 8a ed. II/B.05 Propietats Color negre; en la llum reflectida de blau pàl·lid a verd pàl·lid Duresa 2 Lluïssor metàl·lica Diafanitat opaca Densitat 8,53 g/cm 3 Més informació Estatus IMA aprovat Codi IMA IMA1986-018 Referències [1] La cervelleïta [2] és un mineral d'argent, tel·luri i sofre, de la classe dels sulfurs. El seu nom fa honor a Bernard Cervelle (1940-), mineralogista francès de la Universitat de París, França. Fou descoberta a la mina Bambolla, a uns 12 km de Moctezuma, Sonora, Mèxic, el 1986, i descrita per A.J. Criddle, J.E. Chisholm i C.J. Stanley. [3] Característiques La seva fórmula és Ag 4 TeS. Acostuma a trobar-se de color negre amb reflexions que poden anar del verd al blau pàl·lids i la seva lluentor

Plata nativa Plata en matriu d'acantita, de la mina Imiter, Boumalne-Dadès, Província d'Ouarzazate, Souss-Massa-Draâ, Marroc Fórmula química Ag Classificació Categoria elements natius Nickel-Strunz 10a ed. 01.AA.05 Nickel-Strunz 9a ed. 1.AA.05 Nickel-Strunz 8a ed. I/A.01 Dana 1.1.1.2 Heys 1.2 Propietats Sistema cristal·lí cúbic Hàbit cristal·lí cubs, octahedres, dodecaedres. Sovint allargat formant fils Estructura cristal·lina a = 4.0862 Å Simetria m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral Grup espacial Grup espacial 225 Color plata-blanc, s'entel·la a gris fosc o negre, formant una capa d'acantita Macles macles de penetració en (111). Creixements arborescents maclats en (100) i (111). Exfoliació no observada Fractura no observada Tenacitat mal·leable Duresa 2,5 a 3 Lluïssor metàl·lica Color de la ratlla plata blanca Diafanitat opaca Densitat 10,1 a 11,1

Wittichenita Cristall de wittichenita de la mina Cattlegrid, Stuart Shelf area, Austràlia Meridional, Austràlia Fórmula química Cu 3 BiS 3 Epònim Wittichen i lloc de descobriment Localitat tipus Wittichen, Schenkenzell, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya Classificació Categoria sulfurs > sulfobismutits Nickel-Strunz 10a ed. 2.GA.20 Nickel-Strunz 9a ed. 2.GA.20 Nickel-Strunz 8a ed. II/E.03 Dana 3.4.8.1 Heys 5.1.9 Propietats Sistema cristal·lí ortoròmbic Grup espacial P2₁2₁2₁ Color gris plom, bronze, blanc-estany, gris-acer, groc Exfoliació no observada Fractura concoidal, desigual Duresa 2 a 3 Lluïssor metàl·lica Color de la ratlla negra Densitat 6,3 a 6,7 g/cm 3 (mesurada); 6,23 g/cm 3 (calculada) Impureses comunes Ag Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959 Any d'aprovació 1853 Referències [1] La wittichenit

Gratonita Fórmula química Pb 9 As 4 S 15 Nom IUPAC pentadecasulfur de tetraarseni i nonaplom Classificació Categoria sulfurs > sulfosals Nickel-Strunz 10a ed. 2.JB.55 Nickel-Strunz 9a ed. 2.JB.55 Nickel-Strunz 8a ed. II/E.15 Propietats Sistema cristal·lí hexagonal Color gris plom fosc; blanc en seccions polides Duresa 2,5 Lluïssor metàl·lica Color de la ratlla negra Diafanitat opaca Densitat 6.17-6.22 g/cm 3 Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959 La gratonita [1] és un mineral de plom, arsènic i sofre, químicament és un sulfur de plom (II) i d'arseni (III), de fórmula Pb 9 As 4 S 15 , de color gris plom fosc, una duresa de 2,5, una densitat de 6,17-6,22 g/cm 3 , cristal·litza en el sistema hexagonal. El seu nom fa honor a Louis Caryl Graton (1880-1970), geòleg de mines nord-americà, de la Universitat Harvard, a Cambridge, Massachusetts. Fou descoberta a la mina Excelsior,

Andorita Espècie no aprovada per l'IMA Fórmula química PbAgSb 3 S 6 Classificació Categoria sulfurs > sulfosals Propietats Estructura cristal·lina ortoròmbica Color gris fosc metàl·lic, amb tonalitats grogues Fractura concoidal Duresa 3 a 3,5 Lluïssor metàl·lica Color de la ratlla negra Diafanitat opaca Densitat 5,35-5,40 g/cm³ Estatus IMA mineral heretat (G) Andorita és el nom genèric amb què es coneix les espècies minerals andorita IV i andorita VI. Avui dia no és un terme acceptat per l'Associació Mineralògica Internacional. El nom prové del col·leccionista hongarès Andor von Semsey (1833-1923). [1] També és coneguda per sundtita o webnerita. Contingut 1 Andorita IV 2 Andorita VI 3 Característiques químiques 4 Formació i jaciments 5 Usos 6 Referències Andorita IV L' andorita IV , o quatrandorita, va ser descoberta el 1893 a Bolívia. La localitat tipus d&