Volta de ventall
La volta de ventall, també anomanada volta palmeada, és un tipus de volta de creueria desenvolupada en el gòtic tardà en la qual els nervis són nombrosos i tenen forma de ventall. És un element arquitectònic típic d'Anglaterra, en les fases finals del gòtic denominades gòtic perpendicular i estil Tudor.
Origen i difusió
L'origen d'aquesta volta s'ha detectat en Gloucester entre 1351 i 1377;[1] sent l'exemple més antic conservat les voltes del passadís est del claustre de la catedral de Gloucester,[2] construït per Tomás de Cambridge, que hi hauria també aixecat unes voltes de ventall (avui desaparegudes, encara que es conserva un dibuix de William Stukeley) a la sala capitular de la catedral de Hereford, on va deixar de treballar en 1364.[3]
La volta de ventall major del món és la de la capella del King's College de Cambridge, construïda entre 1512 i 1515 per John Wastell, assessorat per William Vertue, que havia experimentat aquesta forma en l'abadia de Bath (des de 1501). Un altre bon exemple és la volta sobre l'escala del col·legi Christ Church (Oxford), de 1640.
Encara que la volta de ventall es va restringir a Anglaterra, s'ha proposat que Catalina d'Aragó (esposa d'Enrique VII i Enrique VIII i filla dels Reis Catòlics) va poder influir en l'elecció d'una forma similar per a les voltes de la catedral de Barbastre[4] (la forma de la qual en realitat és la de volta estrelada o lierne, no gaire diferent a les de la Llotja de Saragossa o de la Llotja de València).[5]
Descripció
La diferència principal amb la volta de creueria tradicional és l'abandó de la corba convencional de l'arc apuntat i la seva substitució per diverses corbes formades per arcs d'el·lipse el que permet col·locar totes les claus en un mateix plànol, donant com a resultat una successió de piràmides curvilínies.[6]
Volta de ventall a la capella d'Enric VII a l'abadia de Westminster
Abadía de Bath
Volta de ventall a l'escala del Christ Church, Oxford
Catedral de Canterbury, Volta de ventall del creuer
Claustre de la catedral de Gloucester
Capilla del Chantre, de Henry Beaufort, catedral de Winchester
Capilla del Chantre, de William Waynflete, catedral de Winchester
Catedral de Peterborough retrocoro
Catedral de Winchester
Els nervis del ventall tenen tots la mateixa corba i estan col·locats de forma equidistant disposats sobre una superfície corba contínua, i no tots tenen la missió de repartir càrregues sinó que la majoria tenen una funció purament estètica: les forces de càrrega es transmeten pels meridians.[7] El resultat final era un sostre ondulant, de gran solidesa a pesar que no tots els nervis foren de càrrega.[8]
Referències
↑ «Church Architecture: Gloucester Cathedral, Gloucestershire». [Consulta: 3 octubre 2017].
↑ 1913-1984., Verey, David,. Gloucestershire. 3rd ed., extensively rev. New Haven, CT: Yale University Press, 2002. ISBN 0300097336.
↑ Hereford Cathedral : a history. Londres: Hambledon Press, 2000, p. 62. ISBN 9781852851941.
↑ Bond, Francis. Gothic architecture in England: an analysis of the origin & development of English church architecture from the Norman conquest to the dissolution of the monasteries. Londres: B.T. Batsford, 1906.
↑ 1911-1997., Harvey, John,. The perpendicular style, 1330-1485. Londres: Batsford, 1978. ISBN 9780713416107.
↑ 1814-1879., Viollet-le-Duc, Eugène-Emmanuel,. La construcción medieval : el artículo "construcción" del dictionnaire raisonné de l'architecture française du XIe au XVIe siècle. 2a ed. Madrid: CEHOPU, 2000, p.117. ISBN 8495365359.
↑ Jacques., Heyman,. El esqueleto de piedra : mecánica de la arquitectura de fábrica. [Spain]: CEHOPU, 1999, p. 87. ISBN 8489977739.
↑ Leedy, Jr.; Walter, C. «Bóvedas de abanico». Investigación y Ciencia, 391, abril 1983. ISSN: 0210-136X..
