Esquerra Unida del País Valencià
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Tipus entitat | political alliance  |
| Ideologia | Socialisme democràtic, feminisme, ecologisme, pacifisme, socialisme del segle XXI, esquerra transformadora.[1] |
| Història | |
| Fundació | 1986 |
| Activitat | |
| Membres | 3.264 (2014) |
| Organització i govern | |
Seu central |
|
| Coordinadora General | Rosa Pérez Garijo |
| Joventuts | Joves d'Esquerra Unida del País Valencià |
| Afiliació nacional | Izquierda Unida |
| Afiliació europea | Partit de l'Esquerra Europea |
| Grup al Parlament Europeu | Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica |
| Regidors | 214 / 5.784 |
| Congrés | 1 / 350 (dins d'A la valenciana) |
| Web | www.eupv.org |
 | |
Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida al País Valencià. El 2014 comptava amb 3.264 militants.[2]
Un primer partit amb aquest nom, Esquerra Unida del País Valencià, es va fundar el 1981 amb elements procedents del PSPV, del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV) i de la Lliga Comunista Revolucionària (LCR) entre altres. No seria fins a 1992, quan els representants de l'Esquerra Unida del País Valencià històrica els cediren el nom, que la federació valenciana d'Izquierda Unida adoptara l'actual denominació.[3]
Contingut
1 Ideologia
2 Història
2.1 Antecedents
2.2 Esquerra Unida del País Valencià
2.3 Crisi de 2007-2008
2.4 X Assemblea
3 Coordinadors i Coordinadores Generals
4 Resultats electorals
4.1 Eleccions a les Corts Valencianes
4.2 Eleccions municipals
4.3 Eleccions generals espanyoles
4.4 Eleccions al Parlament Europeu
5 Referències
6 Vegeu també
7 Bibliografia
8 Enllaços externs
Ideologia
L'objectiu d'Esquerra Unida del País Valencià és la transformació de les pautes econòmiques, socials, culturals i polítiques que regeixen el vigent sistema capitalista en un sistema socialista democràtic, on siga possible la plena realització de la llibertat, de la igualtat i dels Drets Fonamentals individuals, polítics, socials, nacionals i culturals, així com l'equilibri amb el medi ambient, la consecució real de la igualtat entre dones i homes, i la construcció d'un País Valencià sobirà i solidari. En resum, crear una República Socialista Federal, com afirmen els seus estatuts aprovats el 2011.
Història
Antecedents
Papeleta electoral municipal de Valencia, 1995.
L'origen del nom i de l'acrònim data de 1979, any en què, per tal de concórrer a les eleccions municipals a la ciutat de Gandia, es creà una coalició en aquesta ciutat entre militants del grup trotskista Acción Comunista (AC) i del partit independentista Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) junt amb simpatitzants d'ambdós grups, sindicalistes i activistes independents de la ciutat.
Posteriorment sorgiria el partit Esquerra Unida del País Valencià, formada pel Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i Nacionalistes Independents (NI),[4] a més de diferents partits locals entre els quals estava Esquerra Unida de Gandia. A les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 participà en la candidatura Unitat del Poble Valencià, que no va obtenir representació, mentre que la candidatura formada pel partit creador de l'actual Esquerra Unida, el Partit Comunista del País Valencià, obtingué 142.570 vots (7,51%) i 6 diputats.[5] Tanmateix, el PCPV venia d'un període de retrocés electoral des de les eleccions generals espanyoles de 1982, on el PCPV, que havia estat tercera força amb xifres de vot superiors al 10% de vots, cau a quarta força política al País Valencià amb 97.837 vots, el 4,67% del total, i perd els 3 diputats al Congrés dels Diputats.[6]
Esquerra Unida del País Valencià
Els orígens de l'actual organització daten del 1986, quan a escala estatal sorgeix Izquierda Unida com a coalició que al País Valencià estaria integrada pel Partit Comunista del País Valencià (PCPV) unit a altres grups (les branques valencianes del PASOC, IR i altres).
Izquierda Unida va utilitzar el nom en castellà fins a gener de 1992, quan els propietaris legals del nom Esquerra Unida del País Valencià van cedir-lo, permetent així el registre del nom per part de la nova coalició.[7]
Les primeres eleccions en les que Izquierda Unida es presenta són les eleccions generals espanyoles de 1986, on obté 98.352 vots (4,72%) i cap diputat.[8]
A les eleccions a Corts Valencianes de 1987 IU s'alià amb Unitat del Poble Valencià (UPV), en la Coalició Esquerra Unida-Unitat del Poble Valencià. La coalició va obtindre 159.579 vots i sis diputats, que van ser quatre d'Esquerra Unida: el cap de llista per València Albert Taberner, Pedro Zamora, Alfred Botella i Pasqual Mollà per una banda, i dos d'UPV: Pere Mayor i el cap de llista per Castelló Aureli Ferrando, que van passar al grup mixt poc després.[9] A les eleccions generals espanyoles de 1989, Izquierda Unida recupera la representació parlamentària a la circumscripció electoral de València i a la d'Alacant, amb 192.201 vots (9,12%) i 2 diputats.[10]
Des de 1990 es constituí un corrent intern ecologista i valencianista anomenada Esquerra i País,[11] que seria el segon corrent en importància després del PCPV. A les eleccions a les Corts Valencianes de 1991 es presenta en solitari, si bé hi hagué converses per a repetir la coalició amb Unitat del Poble Valencià, que ho rebutjà en considerar que des d'Izquierda Unida se'ls volia absorbir.[12] A les eleccions, obtenen 151.242 vots (7,61%) i sis seients.[13] A les eleccions generals espanyoles de 1993, Esquerra Unida millora els seus resultats amb 256.929 vots (10,60%) i 3 diputats.[10]
En 1994 ja va patir una escissió de caràcter també valencianista anomenada Nacionalistes d'Esquerra del País Valencià, liderada per Vicent Álvarez, que posteriorment es reintegraria al partit mitjançant Esquerra i País.[14] Tanmateix, Esquerra Unida del País Valencià obté els seus millors resultats en unes eleccions a les Corts Valencianes un any després, amb 10 diputats i 273.030 vots (11,66%) en 1995.[15] A les eleccions generals espanyoles de 1996, Esquerra Unida manté uns resultats per damunt del 10% i 3 diputats, si bé no experimenta cap gran augment tot i el desgast del PSOE.[16] En 1997 el Partit Democràtic de la Nova Esquerra abandonà Esquerra Unida en l'àmbit estatal, fet que també provocà baixes a escala valenciana. A les Eleccions a les Corts Valencianes de 1999, EUPV comença a notar cert desgast i perd la meitat dels seus diputats, amb 137.212 vots (6,15%).[17]
A les eleccions valencianes de 2003 i a les espanyoles de 2004 EUPV es presentà en coalició amb Els Verds del País Valencià com a Esquerra Unida - L'Entesa, mantenint resultats. A les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007 es presentà sota el nom de Compromís pel País Valencià en coalició amb el Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds del País Valencià, Els Verds-Esquerra Ecologista, i Izquierda Republicana.
Crisi de 2007-2008
Els problemes interns dins EUPV es remunten a l'Assemblea de 2003, en què es presenten dues candidatures a coordinador general; una afavorida des del PCPV, i altra, encapçalada per Pasqual Mollà, pel corrent Esquerra i País (EiP). Finalment resultà escollida amb el suport de sectors independents i del PCPV Glòria Marcos, amb l'oposició dels membres d'EiP i la part minoritària del PCPV.[18] Aquesta part del PCPV, liderada per Joan Ribó i Alfred Botella (aleshores secretari general del PCPV), crea el corrent Projecte Obert (PO), intentant crear un espai de mediació entre EiP i la direcció de Glòria Marcos, però des d'una posició d'oposició a aquesta última.
De cara a les eleccions generals espanyoles de 2004 es presenta, amb el suport d'EiP i PO a Isaura Navarro dins d'Esquerra Unida - L'Entesa, coalició d'EUPV junt amb Izquierda Republicana i Els Verds - Esquerra Ecologista del País Valencià; finalment aquesta resulta escollida diputada al Congrés.
Així mateix, el 2005 és escollida secretària general del PCPV Marga Sanz, que substitueix Alfred Botella, sent aquesta més afí a Glòria Marcos.
De cara a les eleccions a les Corts Valencianes i municipals de 2007 es decideix, amb l'impuls d'EiP i PO, presentar candidatures conjuntes amb el Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds del País Valencià, Els Verds - Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana dins la coalició Compromís pel País Valencià. Finalment s'obtenen 7 diputats a les Corts Valencianes, 5 per EUPV i 2 pel BLOC; dels 5 d'EUPV, 1 és la mateixa Glòria Marcos (escollida portaveu del grup parlamentari), 2 pertanyen al PCPV i els altres 2 a EiP.
Això no obstant, el juliol de 2007 s'obrí una profunda crisi amb motiu de l'elecció de representants al Consell d'Administració de RTVV. Mentre des d'EUPV es proposava a Amadeu Sanchis (candidat d'EUPV a l'Ajuntament de València que quedà sense representació al consistori), seguint els pactes previs amb el BLOC i la resta de formacions de Compromís pels quals el nomenament d'aquest càrrec corresponia a EUPV; el BLOC i les dues diputades d'Esquerra i País es decantaven pel sociòleg Rafael Xambó. Poc després, els dos diputats del BLOC i les diputades d'EUPV que pertanyien a EiP, Mónica Oltra i Mireia Mollà, destituïren a Marcos i designaren a Oltra com a síndica del grup parlamentari Compromís.[19] Mónica Oltra afirmà (en una entrevista feta per Projecte Obert al seu web) que la raó per la qual rellevar Glòria Marcos era que prenia les decisions sense tenir en compte el grup parlamentari.[20]Esquerra Unida del País Valencià se submergí en una profunda crisi, després de quedar-se sense els ingressos pel grup parlamentari. El 15 de setembre, el Consell Nacional d'EUPV decidí expulsar de la formació a Oltra i Mollà,[21] al mateix temps que acusava el BLOC de deslleialtat manifesta i de col·laborador necessari per intentar provocar la inestabilitat d'EUPV.[22] Paral·lelament, el 20 d'octubre de 2007 el corrent Esquerra i País es constituïa en partit polític dins EUPV, Iniciativa del Poble Valencià (IdPV). Des de la seua creació IdPV rebé el suport d'ICV.
Per la seua banda, el sector majoritari d'Esquerra Unida recolzà la secretària general del PCPV, Marga Sanz, a les primàries per a l'elecció de candidat a la Presidència del Govern d'IU celebrades a octubre de 2007, en tant que els membres d'IdPV i el corrent Projecte Obert recolzaven a Gaspar Llamazares,[23] que resultà vencedor.
La situació arribà al seu súmmum a l'Assemblea d'EUPV del 17 de novembre de 2007, amb les eleccions per a les candidatures per a les eleccions generals espanyoles de 2008. En elles s'escollí com a cap de llista per València a Antonio Montalbán amb el suport del sector oficial entorn de Glòria Marcos, del PCPV, dels independents i d'Espai Alternatiu, sense que es presentaren més candidats. Això no obstant, des d'EiP (ara constituïda en IdPV) s'acusà a l'Assemblea d'haver sigut fraudulenta; al cens per participar en l'elecció de delegats a l'Assemblea s'exclogué, d'acord amb els estatuts d'EUPV, a un miler d'afiliats que segons la direcció d'EUPV no estaven al corrent de les seues quotes o altres obligacions econòmiques, entre els quals hi havia membres d'Iniciativa que havien deixat de pagar com a mesura de protesta.[24] Açò donà lloc a diverses impugnacions de l'Assemblea, que foren desestimades per unanimitat per l'òrgan de control intern, la Sindicatura de Greuges d'EUPV. Així, des de la direcció federal d'Izquierda Unida es decretà que l'elecció a cap de llista s'havia de repetir mitjançant primàries dins d'EUPV per vot postal,[25] escollint entre Antonio Montalbán i Isaura Navarro (membre de IdPV i candidata afavorida per IdPV i Projecte Obert);[26][27][28] aquestes foren boicotejades pel sector oficial d'EUPV per entendre que la decisió no fou presa per l'òrgan legitimat i que en qualsevol cas no hi hagué quòrum (només 30 dels 87 membres estaven presents). En aquestes eixí guanyadora Isaura Navarro, però en el referèndum organitzat l'11 de gener de 2008 pel Consell Nacional d'EUPV de ratificació de candidatures guanyà Montalbán. Al seu torn, a les primàries convocades per la direcció federal els tres candidats alternatius a les capçaleres de llista (es votava per províncies) obtingueren en total 1057 vots, entorn del 90% dels participants en les primàries (dels quals Isaura Navarro, a la província de València, obtingué 705 vots) dels 1.165 vots emesos, un 33,24% de les 3.504 persones incloses al cens de la consulta realitzada per la direcció federal).[29]
Finalment, en gener de 2008 i després que davant la demanda judicial d'EUPV per suspendre les primàries ambdues parts acordaren al Jutjat prendre en consideració de forma preferent les candidatures escollides per l'Assemblea de novembre,[30] el 20 de gener de 2008 el Consell Polític Federal d'IU ratificà tant aquestes candidatures com la coalició amb IR,[31]
Davant d'aquests fets, el 22 de gener de 2008 IdPV anuncia la seua eixida d'EUPV i la seua presentació a les eleccions de 2008 juntament amb el Bloc Nacionalista Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista dins de la coalició Bloc-Iniciativa-Verds, amb Isaura Navarro com a candidata.[32] El 27 de gener de 2008, el corrent minoritari Projecte Obert, encapçalat per l'excoordinador d'EUPV i exsecretari del PCPV Joan Ribó, també anuncià el seu abandó d'EUPV i el seu suport a Isaura Navarro, ingressant alguns dels seus membres en IdPV.[33]
Mentrestant, EUPV es presentà conjuntament amb Izquierda Republicana (IR) dins d'Esquerra Unida i Republicana amb Antonio Montalbán (València), Miguel Ángel Pavón (Alacant) i Concha Amorós (Castelló) com a caps de llista. El seu objectiu era revalidar l'escó obtingut per Esquerra Unida - L'Entesa a les eleccions espanyoles de 2004.
Durant la campanya electoral, cap enquesta considerà la possibilitat de mantenir l'escó. Els resultats electorals avalaren les enquestes, sofrint Esquerra Unida i Republicana un sever retrocés respecte als resultats de les anteriors eleccions, tot i que aquests resultats foren molt millors que els de Bloc-Iniciativa-Verds. Així, els resultats al País Valencià foren els següents: EUiR obtingué 74.015 vots (2,71%) i Bloc-Iniciativa-Verds 29.679 vots (1,09%), sense que cap de les dues llistes obtingués cap escó. Ni tan sols la suma dels vots d'ambdues candidatures haguera permès la revalidació de l'escó al qual optava Antonio Montalbán d'EUPV.[34]
A finals d'abril de 2008, Joan Ribó i Alfred Botella, ex secretari general del Partit Comunista del País Valencià (PCPV) entre 1997 i 2004 i membre també de Projecte Obert, foren expulsats d'Esquerra Unida per haver recolzat públicament durant la crisi a les diputades d'EiP Oltra i Mollà.[35]
En novembre de 2008 es tramità en Corts l'expulsió de Glòria Marcos del grup parlamentari de Compromís per "les seues declaracions i actuacions contràries als interessos del grup i vexatòries contra els seus integrants".[36] Paral·lelament, els altres dos diputats d'EUPV demanaren que se’ls inclogués també a ells al grup de no-adscrits,[37] per la qual cosa els tres únics diputats d'EUPV a les Corts Valencianes quedaren fora de qualsevol grup parlamentari i com a no-adscrits.
X Assemblea
El 8 de març de 2009 Marga Sanz, secretària general del PCPV fou escollida coordinadora general d'EUPV, amb un suport del 90% dels vots del Consell Nacional escollit a la X Assemblea d'EUPV, succeint així a Glòria Marcos, la qual anuncià que li cediria el seu escó a les Corts Valencianes en setembre,[38] sent Marga Sanz la portaveu del grup mixt de les Corts Valencianes primer, i del Grup d'Esquerra Unida després de les eleccions a les Corts Valencianes de 2011, on EUPV obtingué 144.703 vots (6,05%) i cinc diputats, tornant a disposar el Grup Parlamentari.[39]
Coordinadors i Coordinadores Generals
Albert Taberner fou el coordinador general d'EUPV des de la seua formació en 1986. Militant del Partit Democràtic de la Nova Esquerra, després de la seua creació abandonà EUPV el 1997. Entre 1997 i 2003, Joan Ribó fou el coordinador general d'EUPV. Des del 2003 fins al 2009, la Coordinadora General d'EUPV fou Glòria Marcos. El 8 de març de 2009, en el marc de la X Assemblea del partit,[40] fou succeïda en el càrrec per Marga Sanz.[41]
Resultats electorals
Eleccions a les Corts Valencianes
| Resultats electorals d'EUPV a les eleccions a las Corts Valencianes | ||||
|---|---|---|---|---|
| Eleccions | Vots | Percentatge | Parlamentaris | Posició |
Eleccions a les Corts Valencianes de 1983 | 142.570 | 7,51% | 6 | 3ª |
Eleccions a les Corts Valencianes de 1987 | 159.579 | 8,03% (amb UPV) | 4 | 5ª |
Eleccions a les Corts Valencianes de 1991 | 151.242 | 7,61% | 6 | 4ª |
Eleccions a les Corts Valencianes de 1995 | 273.030 | 11,7% | 10 | 3ª |
Eleccions a les Corts Valencianes de 1999 | 137.212 | 6,15% | 5 | 3ª |
Eleccions a les Corts Valencianes de 2003 | 154.494 | 6,45% | 6 | 3ª |
Eleccions a les Corts Valencianes de 2007 | 194.928 | 8,13% (dins CPV) | 5/3 | 3ª |
Eleccions a les Corts Valencianes de 2011 | 144.201 | 5,79% | 5 | 4ª |
Eleccions a les Corts Valencianes de 2015 | 106.047 | 4,26% (dins AC) | 0 | 6ª |
A les eleccions de 2007, realitzen una coalició amb el BLOC i altres partits d'esquerra, Compromís pel País Valencià, resultant 7 escons per la coalició, dels quals 5 van a EUPV i 2 al BLOC. En produir-se l'expulsió de les dos diputades que després fundarien Iniciativa del Poble Valencià, EUPV abandona Compromís i es queda amb 3 escons.
Evolució del número d'escons a les Corts Valencianes | ||||||||
Circumscripció / Any | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 |
Alacant | 2 | 2 | 2 | 3 | 2 | 2 | 2 / 1 | 2 |
Castelló | 1 | 1 | 1 | 2 | 1 | 1 | 1 | 1 |
València | 3 | 3 | 3 | 5 | 2 | 3 | 2 / 1 | 2 |
TOTAL | 6 | 6 | 6 | 10 | 5 | 6 | 5 / 3 | 5 |
Eleccions municipals
| Resultats electorals d'EUPV a les eleccions municipals | ||||
|---|---|---|---|---|
| Eleccions | Vots | Percentatge | Regidors | |
Eleccions municipals de 1979 | 249.412 | 14,47% | 507 | |
Eleccions municipals de 1983 | 159.296 | 8,34% | 297 | |
Eleccions municipals de 1987 | 181.539 | 9,13% | 341 | |
Eleccions municipals de 1991 | 152.151 | 7,66% | 258 | |
Eleccions municipals de 1995 | 259.692 | 11,11% | 323 | |
Eleccions municipals de 1999 | 139.682 | 6,25% | 185 | |
Eleccions municipals de 2003 | 153.460 | 6,37% | 175 | |
Eleccions municipals de 2007 | 103.383 | 4,25% | 129 | |
Eleccions municipals de 2011 | 140.153 | 5,6% | 162 | |
Eleccions municipals de 2015 | 167.200 | 6,78% | 214 | |
Eleccions generals espanyoles
| Resultats electorals d'EUPV a les eleccions generales espanyoles | ||||
|---|---|---|---|---|
| Eleccions | Vots | Percentatge | Diputats | |
Eleccions generals espanyoles de 1977 | 170.606 | 9,15% | 2 | |
Eleccions generals espanyoles de 1979 | 224.520 | 12,02% | 3 | |
Eleccions generals espanyoles de 1982 | 224.520 | 4,67% | 0 | |
Eleccions generals espanyoles de 1986 | 98.352 | 4,72% | 0 | |
Eleccions generals espanyoles de 1989 | 192.201 | 9,12% | 2 | |
Eleccions generals espanyoles de 1993 | 256.929 | 10,60% | 3 | |
Eleccions generals espanyoles de 1996 | 286.582 | 11,17% | 3 | |
Eleccions generals espanyoles de 2000 | 141.404 | 5,89% | 1 | |
Eleccions generals espanyoles de 2004 | 123.611 | 4,72% | 1 | |
Eleccions generals espanyoles de 2008 | 74.405 | 2,73% | 0 | |
Eleccions generals espanyoles de 2011 | 169.786 | 6,51% | 1 | |
Eleccions al Parlament Europeu
| Resultats electorals d'EUPV a les eleccions al Parlament Europeu | ||||
|---|---|---|---|---|
| Eleccions | Vots | Percentatge | ||
Eleccions europees de 1987 | 99.434 | 5,0% | ||
Eleccions europees de 1989 | 101.425 | 6,0% | ||
Eleccions europees de 1994 | 277.999 | 14,0% | ||
Eleccions europees de 1999 | 130.788 | 5,9% | ||
Eleccions europees de 2004 | 58.253 | 3,4% | ||
Eleccions europees de 2009 | 52.742 | 2,8% | ||
Al període 1977-1986 es prenen dades del PCE-PCPV.
Referències
↑ Estatuts d'EUPV en la seua X Assemblea
↑ Podemos ya cuenta con 19.773 afiliados en Madrid, por encima de los 15.000 del PSM y los 5.000 de IU, Qué!, 7 de setembre de 2014 (castellà)
↑ Català i Oltra, 2012, p. 618.
↑ Declaració Fundacional d'EUPV, Arxiu de la democràcia, Universitat d'Alacant.
↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Valencianes 1983 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Generals 1982 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
↑ La dirección de EU confía en usar las siglas porque se registraron antes de que naciera IU, Levante-EMV, 20 de diciembre de 2007.
↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Generals 1986 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
↑ Esquerra Unida pasa a los no adscritos tras 25 años representada bajo distintas marcas notícia a El Mundo del 12 de novembre de 2008 (castellà)
↑ 10,010,1 Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Generals 1989 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
↑ Català i Oltra, 2012, p. 621.
↑ Mayor, 1999, p. 27.
↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Valencianes 1991 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
↑ Álvarez denuncia el uso indebido de las siglas Nacionalistas d'Esquerra, creadas en 1994 notícia a Levante-EMV del 10 d'octubre de 2007
↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Valencianes 1995 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Generals 1996 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Valencianes 1999 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
↑ «EU expulsa a su ex coordinador Ribó y al ex líder del PCPV Botella por apoyar a Iniciativa» (en castellà). Levante-EMV, 29-04-2008. [Consulta: 13 maig 2012].
↑ Compromís sustituye a Glòria Marcos como portavoz y agrava la crisis interna, El País, 24 de julio de 2007.
↑ Entrevista a Mónica Oltra en la web de Projecte Obert
↑ La expulsión de dos diputadas pone a Esquerra Unida a la puerta de la escisión, El País, 16 de septiembre de 2007
↑ Informe del Consell Nacional de EUPV del 15 de septiembre de 2007.
↑ Isaura Navarro insta a votar a Llamazares como candidato de IU porque "representa a toda la izquierda" sin "sectarismo", Europa Press.
↑ Llamazares anula la asamblea e impondrá a Isaura Navarro si EU no convoca primarias, Levante-EMV, 4 de diciembre de 2007.
↑ Llamazares convocará primarias en EU, El País, 18 de diciembre de 2007.
↑ Llamazares se ofrece a mediar en la crisis de EU y del grupo parlamentario de Compromís, El País, 18 de septiembre de 2007.
↑ Los nombres que las federaciones de IU barajan para la Cámara baja, Público. 30 d'octubre de 2007.
↑ La dirección nacional de IU advierte de que vigilará "muy de cerca" la elección del candidato de la Comunitat, Las Provincias, 29 d'octubre de 2007.
↑ Isaura Navarro obtiene el apoyo del 90,8% en las primarias de EU, Levante-EMV, 18 de enero de 2008.
↑ IU considera a los candidatos de EU de forma preferente pero no suspende las primarias, Europa Press, 16 de enero de 2008.
↑ IU y EUPV pactan presentar a los candidatos designados por la federación valenciana, Europa Press, 20 de enero de 2008.
↑ Iniciativa del Poble Valencià concurrirá con El BLOC y Els Verds/EE e Isaura Navarro se dará de baja de EUPV, Europa Press, 22 de enero de 2008.
↑ Projecte Obert abandona EU y consuma la escisión de los sectores críticos, Levante-EMV, 27 de enero de 2008.
↑ Resultados provisionales de las elecciones al Congreso de 2008 en la Comunidad Valenciana
↑ EU expulsa a su ex coordinador Ribó y al ex líder del PCPV Botella por apoyar a Iniciativa, Levante-EMV, 29 de abril de 2008.
↑ Compromís acuerda expulsar a Glòria Marcos El País, 02 de julio de 2008.
↑ Los diputados de EU dejan Compromís, Levante-EMV
↑ Sanz pide a EU movilización contra la crisis y para recuperar su espacio, El País, 9 de marzo de 2009.
↑ Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Valencianes 2011 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
↑ Documents X Assemblea EUPV. 7-8- març 2009.
↑ Marga Sanz, nova coordinadora d'EUPV amb el 90,4 per cent dels vots, Vilaweb.cat, 8 de març 2009 (data d'accés: 08-03-09).
Vegeu també
- Llista de partits polítics valencians
- Esquerra Unida - L'Entesa
- Compromís pel País Valencià
- L'Esquerra Plural
Bibliografia
Català i Oltra, Lluís. Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional. El cas valencià: discursos polítics sobre la identitat valenciana entre els militants de base del Bloc, EUPV i PSPV-PSOE. Universitat d'Alacant, 2012.
Enllaços externs
- Esquerra Unida del País Valencià
Partits polítics del País Valencià | ||
|---|---|---|
| Partits amb representació parlamentària | PPCV (31) - PSPV-PSOE (23) - Compromís (Bloc, Iniciativa, Verds) (19) - C's (13) - Podem (13) |  |
| Partits històrics valencians | UV - UPV | |
| Partits històrics estatals | PCE-PCPV - EUPV - CDS - AP | |
| Coalicions electorals | Aliança Popular-PDP-UL-Unió Valenciana - Coalició Esquerra Unida-UPV - Esquerra Unida - L'Entesa - Compromís pel País Valencià | |
| Transició democràtica | Partit Socialista del País Valencià - Unión de Centro Democrático - Unió Democràtica del País Valencià - Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià - Unió Regional Valenciana | |
| Segona República | Partit d'Unió Republicana Autonomista - Dreta Regional Valenciana - Esquerra Valenciana - Partit Valencianista d'Esquerra - Acció Valenciana | |
