La Roqueta (barri de València)








Aquest article tracta sobre el barri de València. Si cerqueu l'entitat de població empordanesa, vegeu «Mont-ras».










































Infotaula de geografia políticaLa Roqueta

Estació del Nord de València.jpg
l'Estació del Nord és l'edifici més significant al barri



Localització







39° 27′ 59″ N, 0° 22′ 47″ O / 39.4665°N,0.379586°O / 39.4665; -0.379586



Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de València
Comarca Comarca de València
Municipi València
Població
Total
4.647 hab. (2008)
Identificador descriptiu
Codi postal
Valencia 46018
Modifica les dades a Wikidata

La Roqueta és un barri de València, situat entre el carrer de Xàtiva al nord, l'avinguda de Ferran el Catòlic al sud i a l'oest, i les línies de ferrocarril a l'est, així formant un triangle. El vial més important hi és el carrer de Sant Vicent Màrtir, que el creua de cap a cap. Forma part de districte d'Extramurs, dins del qual es troba a l'extrem sud. Limita, doncs, amb el barri d'Arrancapins a l'oest, amb el de Sant Francesc al nord, el de la Raïosa al sud i el de Russafa a l'est, i amb els districtes de la Ciutat Vella i Jesús.[1] La població el 2008 era de 4.647.[2]


Aquest barri és també conegut pel nom de Convent de Jerusalem, nom que rep el casal faller local.




Contingut






  • 1 Història


  • 2 Patrimoni


  • 3 Transports


  • 4 Referències


  • 5 Enllaços externs





Història


Segons la tradició, en un petit monticle rocós (la roqueta) envoltat de marjals i als voltants de l'actual església de Sant Vicent, va ser on es va llançar el cadàver de sant Vicent Màrtir després de patir martiri l'any 304.[3]



Patrimoni



  • Estació del Nord: és la principal estació de ferrocarril de València.[4] Es va construir entre 1906 i 1907 amb una forta vocació monumental; s'inscriu en un estil modernista molt influït pel moviment de la Sezession, obra de l'arquitecte Demetri Ribes. El conjunt està format per dues parts, l'edifici que acull els viatgers, amb els seus corresponents serveis (venda d'entrades, cafeteria, sala d'espera, etc.) i l'hangar on arriben els trens. Aquest últim destaca per tenir una coberta metàl·lica, amb arcs biarticulats reblonats, molt innovadora per al moment.[4]


Transports


El barri disposa de les estacions de metro de Bailén, de la plaça d'Espanya i de Xàtiva, situades a l'oest, al sud i al nord, respectivament. L'equipament més important del barri és l'estació del Nord, terminal de trens de rodalia i de llarga distància.



Referències





  1. ↑ Oficina d'estadística d València


  2. ↑ Oficina d'estadística d València


  3. ↑ «Roqueta, La». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 


  4. ↑ 4,04,1 «Estación del Norte de València». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 




Enllaços externs





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Roqueta Modifica l'enllaç a Wikidata


  • Plànol de La Roqueta al web de l'Ajuntament de València.








-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more