Regió ultraperifèrica






La Unió Europea

  •  Territori continental dels Estats Membres

  •  Regions ultraperifèriques

  •  Països i territoris d'ultramar



    • Regió ultraperifèrica és una denominació utilitzada per la Unió Europea per referir-se a les regions que en formen part però estan situades lluny del continent europeu. Aquestes regions tenen un tracte específic a causa de les seves dimensions geogràfiques i humanes i al seu aïllament. Ordenades per estats membres són:




    • Espanya:
      • Illes Canàries



    • França:

      • Guaiana

      • Guadeloupe

      • Martinica

      • Reunió




    • Portugal:

      • Açores

      • Madeira




    El conjunt d'aquestes regions té 3,6 milions d'habitants, i representen una gran part del territori marítim de la Unió, que amb 25 milions de km² ocupa el primer lloc mundial. En les regions ultraperifèriques l'euro és la moneda de curs legal i estan incloses en el mapa dels bitllets. S'hi aplica la legislació de la Unió, però poden tenir algunes excepcions motivades pel seu aïllament. Només a les regions portugueses s'apliquen les taxes per IVA.



    Regions no incorporades


    No s'han de confondre les regions ultraperifèriques amb altres regions d'ultramar no incorporades. Aquestes regions són mencionades específicament per la Unió Europea, ja que tenen una relació especial amb un estat membre, però no s'hi aplica la legislació de la Unió. Aquestes regions són:



    • França:

      • Mayotte

      • Nova Caledònia

      • Polinèsia Francesa

      • Saint-Pierre i Miquelon

      • Terres Australs i Antàrtiques Franceses

      • Wallis i Futuna




    • Dinamarca:

      • Groenlàndia. En va sortir per referèndum el 1985.



    • Regne Unit:

      • Illes Anglonormandes

      • Anguilla

      • Illes Caiman

      • Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud

      • Illes Malvines

      • Illa de Man

      • Montserrat

      • Pitcairn

      • Santa Helena

      • Territori Britànic de l'Oceà Índic

      • Illes Turks i Caicos

      • Illes Verges Britàniques




    • Països Baixos:

      • Antilles Neerlandeses

      • Aruba




    Només Mayotte i Saint Pierre i Miquelon estan incorporades a la zona euro.



    Vegeu també


    • Dependències d'ultramar franceses


    Enllaços externs





    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regió ultraperifèrica Modifica l'enllaç a Wikidata

    • Informe del Comissari de Política Regional (format pdf) en francès, i en anglès



    -

    Popular posts from this blog

    Hivernacle

    Image
    Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
    Read more

    Fluorita

    Image
    Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
    Read more

    Hulsita

    Image
    Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
    Read more