Aikinita
 Aikinita | |
|---|---|
 Cristalls d'aikinita de la mina Kara, Tasmània | |
| Fórmula química | PbCuBiS3 |
| Epònim | Arthur Aikin |
| Localitat tipus | Dipòsit d'or de Berezovskoe |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.HB.05a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HB.05a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.30 |
| Dana | 3.4.5.1 |
| Propietats | |
| Hàbit cristal·lí | acicular, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 11,297 Å, b = 11,654 Å, c = 4,061 Å, Z = 4 |
| Simetria | ortoròmbica – dipiramidal, simbol H-M (2/m 2/m 2/m). Grup espacial Pbnm |
| Massa molar | 575.92 g |
| Color | gris plom, negre grisenc, marró vermellós |
| Exfoliació | {010} |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre grisenc |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 6,1 a 6,8, mitjana = 6,44 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Referències | [1][2] |
 | |
L'aikinita és un mineral de la classe dels minerals sulfurs. Va ser descoberta en 1843 prop de Ekaterimburg als Urals (Rússia), sent nomenada així en honor a Arthur Aikin, geòleg anglès.[3] Sinònims poc usats són: aciculita, aikenita o patrinita.
Característiques
És una sulfosal de coure, plom i bismut A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa la plata. Forma una sèrie de solució sòlida amb la bismutinita (Bi2S3), en la qual la substitució gradual del coure i el plom per bismut va donant els diferents minerals de la sèrie.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aikinita pertany a "02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb" juntament amb els següents minerals: friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.
Formació i jaciments
És un mineral inusual que es forma en vetes per alteració hidrotermal. Sol trobar-se associada a altres minerals com: l'or, la pirita, la galena, la tennantita, la bismutinita, l'enargita, la calcopirita o el quars.
Referències
 | A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aikinita |
↑ Aikinite. Webmineral
↑ Aikinite. Mindat.org
↑ Chapman, E.J. «Aikenite» (en anglès). Practical Mineralogy, Hippolyte Bailliere, Publisher (London), 1843, pàg. 127-127.
↑ Mumme, W.G. «Crystal chemistry and proposed nomenclature for sulfosalts intermediate in the system bismuthinite-aikinite (Bi2S3-CuPbBiS3)» (en anglès). American Mineralogist, 61, 1976, pàg. 15-20.
