Ngtjyty

Somontano de Barbastre Somontano Localització 42° 02′ 00″ N, 0° 07′ 00″ O  /  42.033333333333°N , 0.11666666666667°O  / 42.033333333333; -0.11666666666667 Estat Espanya Autonomia Aragó Província província d'Osca Capital Barbastre Municipi 29 Conté la localitat Bierge Població Total 24428 hab. • Densitat 20,94 hab/km² Geografia Superfície 1.166,6 km² El Somontano de Barbastre [1] és una de les comarques de l'Aragó. Contingut 1 Etimologia 2 Llista de Municipis 3 Referències 4 Bibliografia Etimologia Somontano és l'adaptació fonètica i escrita de la paraula aragonesa Semontán al castellà. El terme aragonès apareix reflectit a diversos documents històrics des de l'època del rei Alfons I d'Aragó i Navarra El Bataller , artífex de la conquesta de la contrada, originalment com a Semontán d'O Grau (que podria ésser traduït com "Sota-montà d'E

Riu Guatizalema Tipus Riu Inici Estat Espanya Autonomia Aragó Província província d'Osca Final Estat Espanya Autonomia Aragó Província província d'Osca Localització Alcanadre 41° 54′ 00″ N, 0° 07′ 00″ O  /  41.9°N , 0.11666667°O  / 41.9; -0.11666667 Conca hidrogràfica conca de l'Ebre El riu Guatizalema neix a la serra de Guara (Prepirineus aragonesos), a 1.300 metres sobre el nivell de la mar, en el vessant nord d'aquesta serralada de la que rep la major part de l'aigua en el seu recorregut. El seu curs inicial discorre per les goles tallades entre les serres de Guara i Gabardiella, fins a Santa Eulàlia, [1] on l'any 1971 es va construir el pantà de Vadiello. Abandona Guara i s'encaixona a la Foia d'Osca fins entregar les seues aigües al riu Alcanadre, límit convencional amb el Somontano de Barbastre, [2] nascut a la serra del Galardón. [3] És un riu de règim irregu

Cinca El Cinca a la Vall de Pineta Tipus Riu i curs d'aigua Inici Cota inicial 2.500 m Estat Espanya Autonomia Aragó Localització Mont Perdut Final Estat Espanya Autonomia Catalunya Vegueria Ponent Comarca Noguera Municipi Camarasa Localització afluent del Segre Desguassos Segre 42° 03′ 13″ N, 0° 11′ 47″ E  /  42.053689°N , 0.196339°E  / 42.053689; 0.196339 Afluents Riu Éssera, riu Ara, Q1144845 , Alcanadre, Riu Sosa, Q9072197 , Q11703439 Conca hidrogràfica conca de l'Ebre Característiques Dimensions 170  m ( )  Superfície de la conca 9.000 km² El Cinca ( a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma. Significa també el límit lingüístic del català en el seu curs baix, trajecte en el qual travessa importants viles de la Franja de Ponent com ara Fraga i Massalcoreig. En el seu curs mitjà travessa c

This page is only for reference, If you need detailed information, please check here

El Ripoll Tipus Riu Inici Cota inicial 640 m Estat Espanya Autonomia Catalunya Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona Comarca Vallès Occidental Localització Sant Llorenç Savall Final Estat Espanya Autonomia Catalunya Província província de Barcelona Localització Besòs A 41° 29′ 15″ N, 2° 11′ 32″ E  /  41.4875°N , 2.19222222°E  / 41.4875; 2.19222222 B 41° 29′ 15″ N, 2° 11′ 32″ E  /  41.4875°N , 2.1922222222222°E  / 41.4875; 2.1922222222222 Afluents riu Sec, riera de Mascarell, Riu Tort, torrent de Ribatallada, Torrent de la Sala (Vallès Occidental), torrent de la Vall d'Horta, torrent del Castelló, torrent de Can Duran, torrent de Miralles, torrent del Burc, torrent del Ginebre, torrent Mitger Conca hidrogràfica conca del Besòs Característiques Dimensions 39,2  m ( )  Creua Vallès Occidental Superfície 243,3 km² Superfície de la conca 243 km² El

This page is only for reference, If you need detailed information, please check here

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920. Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d'una Catalunya moderna. [1] Tot i això, el modernisme català no va ser tan sols un estil arquitectònic i decoratiu caracteritzat per les formes curvilínies, extretes de la flora i en general de la natura. En realitat aquest modernisme és només una part del significat del nom, coneguda fora