Ngtjyty

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 198 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 
  1802 - Menorca: en nom d'Espanya, el capità general de Mallorca, Joan Miquel Vives, pren possessió de l'illa després de la darrera ocupació britànica.


• 
  1808 - Montgat (Maresme): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Montgat de 1808 durant la guerra del Francès.


• 
  1870 - Barcelona: Primer Congrés Obrer Espanyol.


• 
  1938 - Castelló (la Plana Alta): les tropes franquistes ocupen la ciutat.


• 
  1983 - Ascó (la Ribera d'Ebre): hi entra en funcionament la central nuclear Ascó II.


• 
  2009 - Al Prat de Llobregat s'inaugura la terminal 1 de l'aeroport Internacional de Barcelona.

Resta del món

• 
  1755 - Sackville (Nova Brunsvic, Canadà): els anglesos obtenen la seva primera victòria durant la Guerra Franco-Índia a la Batalla de Fort Beauséjour.


• 
  1815 - Ligny (Província de Namur, Bèlgica): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Ligny tot i que estaven en inferioritat numèrica contra l'exèrcit prussià durant la Setena Coalició de les Guerres Napoleòniques.


• 
  1903 - Detroit (Michigan, Estats Units d'Amèrica): es funda la Ford Motor Company.

• 
  1960 - Mueda (Moçambic): Massacre de Mueda, acte considerat com l'aixecament de la població autòctona envers els colonitzadors portuguesos.


• 
  1963 - Valentina Tereixkova s'enlaira en la càpsula espacial Vostok-6, convertint-se en la primera dona cosmonauta.

Naixements

Països Catalans

• 
  1575 - Olot, Garrotxa: Benet Fontanella, abat del Monestir de Sant Pere de Besalú i President de la Generalitat de Catalunya.

• 
  1816 - Asp: Jenaro Alenda y Mira, escriptor i bibliotecari espanyol (m. 1893).


• 
  1913 - Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català (m. 2008).


• 
  1918 - Barcelona: Ramon Bech i Taberner, escriptor i periodista català (m. 1995).


• 
  1978 - Arenys de Munt, Maresme: Daniel Brühl, actor catalano-alemany.

Resta del món

• 
  1894 - El Caire: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós da la llengua i literatura àrabs.


• 
  1897 - Berlín (Imperi Alemany): Georg Wittig, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1979 (m. 1987).


• 
  1902 - Hartford (els EUA): Barbara McClintock, botànica i genetista nord-americana, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1983 (m. 1992).


• 
  1907 - Malden (Massachusetts): Jack Albertson, actor estatunidenc.


• 
  1910 - Juan Velasco Alvarado, president del Perú (m. 1977)


• 
  1915 - Mariano Rumor, primer ministre d'Itàlia (m. 1990)


• 
  1920 - José López Portillo, president de Mèxic (m. 2004)


• 
  1934 - William Forsyth Sharpe, economista nord-americà, Premi Nobel.


• 
  1937 - Sofia (Bulgària) : Simeó Borisov Sakskoburggotski anomenat també Simeó II de Bulgària, és un polític búlgar i antic tsar o rei d'aquesta nació balcànica.


• 
  1942 - Brescia, Itàlia: Giacomo Agostini és el pilot de motociclisme de velocitat amb més títols mundials d'aquesta especialitat guanyats de la història (15).


• 
  1952 - Georgios Andreas Papandreu, primer ministre de Grècia.

Necrològiques

Països Catalans

• 
  2013 - Girona, Gironès: Tomàs Mallol i Deulofeu, promotor i director de cinema català (n. 1923).

Resta del món

• 
  1216, Perusa, Estats Pontificis): Innocenci III, papa (n. 1160).


• 
  1909, Ronneby: Ivar Hedenblad, director d'orquestra, compositor i pedagog musical suec.


• 
  1963, Lausana, Suïssa: Josep Pijoan i Soteras, arquitecte, historiador i crític d'art, assagista, poeta i agitador cultural (n. 1881).


• 
  1967, Richmond upon Thames, Surrey, Anglaterra: Reginald Denny, actor britànic.


• 
  2004, Bangkok, Tailàndia: Thanom Kittikachorn, dictador de Tailàndia (n. 1911).


• 
  2010, Toronto, Canadà: Maureen Forrester, contralt canadenca (n. 1930).

Festes i commemoracions

• Festa Local a Calella, a la comarca del Maresme.


• 
  Bloomsday, dia en què tenen lloc els homenatges a James Joyce
  

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011):^[1]
  
  
  • 
    Sant Quirze i Santa Julita, màrtirs;
  
  
  • 
    Ferriol i Ferruci de Besançon,
  
  
  • 
    Ticó d'Amathus, bisbe (403);
  
  
  • 
    Similià de Nantes, bisbe (s. V);
  
  
  • 
    Auri, Justina i companys màrtirs (s. V);
  
  
  • 
    Aurelià d'Arle, bisbe (551);
  
  
  • 
    Benó de Meissen, bisbe (1106);
  
  
  • 
    Lutgarda d'Aywières, cistercenca (1246);
  
  
  • 
    Domènec Nguyen i companys màrtirs (1862).
  
  
  • Beats: Cecard de Luni, bisbe (ca. 860);
  
  
  • 
    Thomas Reding, cartoixà màrtir (1537);
  
  
  • 
    Antoine-Constant Auriel, màrtir (1794);
  
  
  • 
    Maria Theresa Scherer, fundadora (1888).
  
  
  
  


• Sants Griciniana i Actinea de Volterra, màrtirs (s. IV);
  
  
  
  • Cunegunda de Rapperswil, verge i cristiana (s. IV);
  
  
  • Cethagh d'Oran, bisbe (s. V);
  
  
  • Bertold de les Ardenes (ca. 540);
  
  
  • 
    Elpidi del Gavaldà, màrtir;
  
  
  • Legunci i Fromici de Metz, bisbes;
  
  
  • Colman MaRoi, abat de Reachrain (s. VI);
  
  
  • Curig de Llandabarn, bisbe (s. VI);
  
  
  • Fèlix i Maur, pelegrins (s. VI);
  
  
  • Ismael de Menèvia, bisbe (s. VI);
  
  
  • 
    Paleri de Telese, bisbe;
  
  
  • 
    Elidà de Glwyd, anacoreta;
  
  
  • 
    Joan Francesc Regis, jesuïta (1640, en alguns calendaris locals; festa oficial: 31 de desembre);
  
  
  • translació de les relíquies de Ricard de Chichester i de Guillem de París.
  
  
  
  


• Beats Guillem de Monferrato, dominic;
  
  
  
  • Guiu Vignotelli, prevere (ca. 1245);
  
  
  • 
    Limbània de Gènova, verge.
  
  
  
  


• Servent de Déu Benito Latras y Loriz, Cosan, abat de Santa Maria d'Alaó.


• beat Gaspare Burgherre, venerat a l'Orde de la Mercè:


• venerats a l'Orde Caputxí: beats Anicet Koplinski i companys màrtirs: Heinrich Krzysztofik, Florian Stepniak, Fidelis Chijnacki, Sympronianus Ducki (1942)

Església Copta

• 9 Baoni: partença de Samuel el Profeta; martiri de Lucilià i companys màrtirs; translació de les relíquies de Sant Mercuri a Egipte.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 29 de juny del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen al 3 de juny del calendari julià litúrgic:

• Sants Lucià, Julià i Maximià de Beauvais, màrtirs (81-96);
  
  
  
  • 
    Lucilià, Claudi, Hipaci, Pau, Dionís i Paula de Bizanci, màrtirs (270-275);
  
  
  • Aquil·les d'Alexandria, bisbe;
  
  
  • 
    Hièria de Mesopotàmia, vídua (320);
  
  
  • Bàrsab d'Ixtar i companys màrtirs (342);
  
  
  • 
    Clotilde de Borgonya, reina;
  
  
  • 
    Kevin de Glendalough, eremita;
  
  
  • 
    Atanasi de Cilícia, taumaturg (s. X);
  
  
  • 
    Pappos, monjo; Demetri de Priluki, monjo (1392);
  
  
  • translació de les relíquies del príncep Demetri de Moscou (1606);
  
  
  • Josep de Tesalònica, metropolità màrtir (1821);
  
  
  • Cebrià, monjo màrtir (1934);
  
  
  • Miquel, prevere màrtir (1938).
  
  
  
  

Església de Geòrgia

• David de Gaderja, monjo.

Església d'Anglaterra

• Sants Ricard de Chichester, bisbe;


• 
  Joseph Butler, bisbe de Durham, filòsof (1752)

Església Episcopal dels Estats Units

• 
  George Berkeley (1753) i Joseph Butler, bisbes i teòlegs.

Notes

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:16 de juny.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 16 de juny