Metge







El doctor i el seu pacient (segle XVII) de Jan Havicksz Steen.


Un metge és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient. De forma col·loquial, es denomina també doctor a aquests professionals, encara que no hagin obtingut el grau de doctorat.[1] El metge és un professional altament qualificat en matèria sanitària, que és capaç de donar respostes generalment encertades i ràpides a problemes de salut, mitjançant decisions preses habitualment en condicions de gran incertesa, i que necessita formació continuada al llarg de tota la seva vida laboral.[2]


El principal objectiu del metge, i de la Medicina per extensió, és "tenir cura de la salut del pacient i alleujar el seu patiment".[3] "El metge poques vegades cura, algunes alleuja, però sempre ha consolar".[4]




Contingut






  • 1 Vegeu també


  • 2 Bibliografia


  • 3 Referències


  • 4 Enllaços externs





Vegeu també



  • Centre de salut

  • Especialitats mèdiques

  • Història de la medicina

  • Medicina

  • Metge de capçalera

  • Metge de família



Bibliografia



  • James F. Drane JF. Cómo ser un buen médico (2ª ed.). Santafe de Bogotá: San Pablo; 1998.


  • Gómez Esteban R. El Médico como persona en la relación Médico-Paciente. Madrid: Editorial Fundamentos; 2002. ISBN 84-24509110


  • Guillermo Jaim Etcheberry. ¿Por que ser médico hoy?: Puentes entre la formación y la práctica de la medicina. Buenos Aires: Libros del Zorzal; 2009. ISBN 978-987599127-9



Referències





  1. ↑ RAE. Diccionario de la Lengua Española. Consultado 6/5/2009.


  2. ↑ Gérvas J. Aprendices. Acta Sanitaria. 7 de setembre de 2009.


  3. ↑ Vélez Correa LA, Sarmiento Díaz JJ. Ética médica: Interrogantes acerca de la medicina, la vida y la muerte (3ª ed). Medellín (Colombia): Corporación para Investigaciones Biológicas ;2003.


  4. ↑ Cassel Erik. 1982.




Enllaços externs












En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquidites
Viquidites


  • Col·legi de metges de Barcelona

  • Col·legi de metges de Girona

  • Col·legi de metges de Lleida

  • Col·legi de metges de Tarragona

  • Col·legi de metges de Balears



Viccionari







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more