Somontano de Barbastre





















































Infotaula de geografia políticaSomontano de Barbastre

Somontano.jpg
Somontano



Localització







Localización de Somontano de Barbastro (Aragón).svg

42° 02′ 00″ N, 0° 07′ 00″ O / 42.033333333333°N,0.11666666666667°O / 42.033333333333; -0.11666666666667



Estat Espanya
Autonomia Aragó
Província província d'Osca
Capital
Barbastre
Municipi
29
Conté la localitat
Bierge
Població
Total
24428 hab.
• Densitat
20,94 hab/km²
Geografia
Superfície
1.166,6 km²
Modifica les dades a Wikidata

El Somontano de Barbastre[1] és una de les comarques de l'Aragó.




Contingut






  • 1 Etimologia


  • 2 Llista de Municipis


  • 3 Referències


  • 4 Bibliografia





Etimologia


Somontano és l'adaptació fonètica i escrita de la paraula aragonesa Semontán al castellà. El terme aragonès apareix reflectit a diversos documents històrics des de l'època del rei Alfons I d'Aragó i Navarra El Bataller, artífex de la conquesta de la contrada, originalment com a Semontán d'O Grau (que podria ésser traduït com "Sota-montà d'El Grau") en referència a la llavors població més important de la zona, El Grau. Cal recordar que la plaça de Barbastre no va rebre el títol de diòcesi (que actualment comparteix amb Montsó), amb els pertinents privilegis, que la conduïren a l'expansió política i demogràfica, fins a força dècades després de la seva conquesta.


La procedència del mot és un terme compost de l'arrel llatina Sub (Per sota de, inferior a) i Mons , Montis (Muntanya, muntanyes). Per tant, és una clara referència a la seva ubicació més enllà de les serres baixes del Sobrarb i l'Alcanadre, a la semi-plana prepirinenca aragonesa.



Llista de Municipis


Abiego, Avosca, Alquèssar, Azara, Azlor, Barbastre, Barbuñales, Berbegal, Bierge, Castejón del Puente, Castillazuelo, Colungo, Estada, Estadella, El Grau, Hoz y Costean, Ilche, Laluenga, la Perdiguera, Lascellas-Ponzano, Naval, Olvena, Peralta de Alcofea, Peraltilla, Pozán de Vero, Salas Altas, Salas Bajas, Santa María de Dulcis i Torres de Alcanadre



Referències





  1. ↑ «el Somontano». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.




Bibliografia



  • Gran Enciclopèdia Aragonesa, Somontano de Barbastro

  • Govern d'Aragó, El Somontano de Barbastre



Coord.: 42° 02′ 00″ N, 00° 07′ 00″ O / 42.03333°N,0.11667°O / 42.03333; -0.11667





A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Somontano de Barbastre Modifica l'enllaç a Wikidata

Viccionari







-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more