Hippo Regius























Infotaula de geografia políticaHippo Regius

Hippone.JPG
Ruïnes d'Hippo Regius



Localització







36° 54′ 00″ N, 7° 46′ 00″ E / 36.9°N,7.7666666666667°E / 36.9; 7.7666666666667

Capital de

Altres


Lloc web
Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Hippo Regius (grec Hippon Basilikos) fou una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos).


Fou una colònia de Tir. Fou residència dels reis de Numídia. Hi va viure Sant Agustí que va morir a la ciutat el 28 d'agost del 430 durant el setge de la ciutat pels vàndals.[1]




Contingut






  • 1 Situació


  • 2 Història


    • 2.1 Imperi Romà


    • 2.2 Posterior




  • 3 Referències





Situació


Era en una badia o golf que portava el seu nom (Hipponensis Sinus, avui Golf de Bona o Annaba) en un promontori anomenat Hippiprom (grec Hippou akra, modern Ras al-Hamrah). La ciutat tenia al sud la de Tipasa a uns 70 km, i ambdues ciutats van emetre moneda en comú, amb el cap de Baal i al darrere el ceptre i una estrella, amb el cap d'Astarte i al darrere un creixent, o amb el cap de Melkart i al darrere estrella.



Història



Imperi Romà


Els romans la van convertir en colònia. Fou una ciutat important fins que fou destruïda pels vàndals el 430.[1] Es coneixen set bisbes de Hippo Regios, entre ells Sant Teògenes,[2]Sant Fidentius[3] (ambdós màrtirs), Sant Leontius Valerius (que va ordenar Sant Agustí) i el mateix Sant Agustí, en temps del qual hi havia almenys tres monestirs a més del monestir del bisbe. A la ciutat es van celebrar tres concilis.



Posterior


Fou reconstruïda pels àrabs el segle VII. A uns 3 km es va fundar Beleb al-Anab. Fou ocupada per Carles V per uns anys al segle XVI, però evacuada el 1541 i va quedar sota sobirania otomana. Els francesos la van ocupar el 1832 i l'anomenaren Bône (Bona). Avui s'anomena Annaba.



Referències





  1. ↑ 1,01,1 «Bona, Algeria», 1899. [Consulta: 25 setembre 2013].


  2. ↑ St. Theogenes a catholic online


  3. ↑ Sant Fidentius a catholic online









-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more