Ngtjyty

Aquest article tracta sobre la planta. Vegeu-ne altres significats a «API (desambiguació)».

Api

Apium graveolens
Dades
Font de	celery
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	164203
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Apiales
Família	Apiaceae
Gènere	Apium
Espècie	Apium graveolens L.

L'api (Apium graveolens var. Dulcis) és una planta conreada per les seves penques i fulles. L'api és la planta tipus que dona nom a la família de les apiàcies, també coneguda com de les umbel·líferes.

Gastronomia

És una planta procedent del Mediterrani i un dels ingredients tradicionals de la cuina mediterrània. També existeix en altres centres secundaris com el Caucas i la zona de l'Himàlaia. Es coneixia ja a l'antic Egipte; això no obstant, el seu ús com a hortalissa es va desenvolupar a l'edat mitjana. Actualment es consumeix tant a Europa com a Amèrica.

Morfologia

Planta de l'api

Hàbitat i forma de vida: herba bianual o perenne, ramificada, sense pèls, que floreix el segon any. Originària de les costes d'Europa occidental.

Mida: de 30 cm a 1 m d'alçada.

Tija: florífera sense tubercle basal, pecíols no subterranis a la part inferior, i fistulosa.

Fulles: alternes, de 3 a 25 cm de llarg, especialment les superiors, amb una ampla beina translúcida blanca que envolta la tija. Compostes amb pocs fol·licles (pinnatisectes de 6 cm), pecíols no subterranis a la part inferior.

Inflorescència: en umbel·la simple o composta. Amb bràctees involucres.

Flors: petites, de simetria radial, hermafrodites, blanques i amb una umbel·la densa. Pentàmeres. El calze té 5 sèpals; la corol·la és constituïda per 5 pètals que es cargolen cap a l'interior. L'androceu és format per 5 estams i el gineceu té 2 carpels, és cenocàrpic i amb ovari ínfer, té la capacitat d'acumular nèctar.

Fórmula floral: *K5 C5 A5 G(2)

Fruits i llavors: el fruit és un esquizocarp (és a dir, un fruit format per un gineceu de dos carpels soldats que quan maduren se separen). Fruit no papil·lós ni pilós, format per dos mericarps (cada una de les parts separables d'un fruit) cadascú amb una llavor. Per tant, es tracta de llavors ovoides d'1,5-2 mm de llarg.

Conreu

Venda d'api en un mercat

Època de floració: maig, juny, juliol, agost, setembre.
No tolera altes temperatures. N'hi ha varietats que necessiten ser blanquejades, i altres que es blanquegen soles. Es fa un planter i s'ha de conrear en èpoques en les quals no s'espigui per haver passat fred a l'hivern. Una de les varietats més apreciades és la d'Elna (ciutat del Rosselló).

Pel que fa a la distribució mundial de l'api, es troba en zones on el clima li és més adequat, com als Estats Units (la part de Califòrnia, on el clima és mediterrani), Argentina i Mèxic.

La distribució en el nostre territori és a les contrades mediterrànies, corresponents a les diverses províncies de la regió mediterrània i estatge montà o muntanya mitjana humida o subhumida, submediterrani.

L'estatge montà de la província submediterrània ocupa una gran extensió del vessant sud dels Pirineus, i en la part oriental es troba un clima més marítim i plujós. Països on el trobem situat: Països catalans, Valencià i Illes Balears.

Usos i farmacologia

Llavors d'api

Té una olor especial que no agrada a tothom. Serveix per a amanides i brous combinada amb pastanaga, nap, xirivia. Es considera també entre les plantes medicinals. Entre altres coses s'usa per a fer la "sal d'api" i per a enaltir el gust del còctel Bloody Mary. És una de les plantes prototipus dels règims d'aprimar, ja que no passa de 14 calories els 100 grams.
Pel que fa a la indústria farmacèutica, de les llavors d'api s'obtenen olis volàtils utilitzats per a l'elaboració de perfums.

L'api és una planta medicinal de la qual s'utilitzen moltes parts. Tota la planta té un efecte estimulant i s'ha utilitzat per al tractament d'estats de debilitat, estrès nerviós, ansietat, pèrdua de gana...

El suc d'api s'ha recomanat per al tractament d'inflamacions del tracte urinari i reumàtiques, com pot ser artritis, cistitis i uretritis. Té propietats diürètiques per la seva riquesa en olis essencials, concretament limonè, asparagina i seleniè.

De les llavors s'extreu un extracte útil per al tractament de la gota i l'artritis reumàtica.

L'arrel és un potent diürètic que s'utilitza per al tractament de la litiasi, la hipertensió arterial i fins i tot té un petit efecte digestiu i estimulant hepàtic.

No es recomana consumir api en gran quantitats en persones amb insuficiència renal ni tampoc durant l'embaràs, ja que un dels components d'aquesta planta és l'apiïna, un estimulant uterí.

Nutrició

Khirinó prasosélino, un plat grec amb api i porro

Com que l'api és difícil de digerir i en la digestió es cremen més calories de les que se n'extreuen, es diu que conté "calories negatives". És recomanable en dietes pel seu baix contingut en calories i l'aportació de fibra. D'altra banda, és important perquè conté una feromona anomenada androstenona.

Articles relacionats

• 
  Api-rave.

Bibliografia

• Aguilella, A.; Puche, F. Diccionari de Botànica. Col. Educació. Materials 71. València: Universitat de València; 2004.


• Barceló MC, Benedí C (coord.), Blanché C, Hernández H, Gómez A, Martín J, Molero J, Ribera MA, Rovira MA, Rull J, Seoane JA, Simon J, Suárez M, Vallès J. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia (pràctiques). Text-guia. Col·lecció Textos docents núm. 279. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2008.


• Bolòs O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Països Catalans. 3 ed. Barcelona : Pòrtic; 2005.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons
	Viquiespècies

• 
  Agricultura ecològica.


• 
  El apio, el mejor aliado para la dieta.
  

Viccionari