Manuel Lora-Tamayo Martín
















































Infotaula de personaManuel Lora-Tamayo Martín
Nom original
(es) Manuel Lora-Tamayo
Biografia
Naixement
26 de gener de 1904
Jerez de la Frontera
Mort
22 d'agost de 2002(2002-08-22) (als 98 anys)
Madrid


COA Spain 1945 1977.svg  Ministre d'Educació i Ciència[1]

10 de juliol de 1962 – 29 d'octubre de 1969

← Jesús Rubio García-Mina

José Luis Villar Palasí →

Activitat
Ocupació
Professor d'Universitat
Ocupador
Universitat Complutense de Madrid
Família
Cònjuge
Amelia D'Ocón Asensi
Fills
Emilio Lora-Tamayo
Premis


Modifica les dades a Wikidata

Manuel Lora-Tamayo Martín (Jerez de la Frontera (Cadis), 26 de gener de 1904 - Madrid, 22 d'agost de 2002) va ser un polític i científic espanyol, Ministre d'Educació durant el Franquisme (1962-1968) i President del Consell Superior d'Investigacions Científiques (1967-1971). Casat amb Amelia D'Ocón Asensi, amb la qual va tenir onze fills.




Contingut






  • 1 Formació


  • 2 Carrera investigadora


  • 3 Fonts arxivístiques


  • 4 Publicacions


  • 5 Enllaços externs


  • 6 Referències





Formació


Era doctor en Ciències Químiques (1930) i en Farmàcia (1933). Com a pensionat de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis va treballar en l'Institut de Química Biològica de la Facultat de Medicina de la Universitat d'Estrasburg.


Al maig de 1933 va obtenir la càtedra de Química Orgànica que va exercir successivament a Cadis (1933), Sevilla (1935) i Madrid (1942). Va ocupar també el lloc de Vicerector a les Universitats de Sevilla (1942) i de Madrid (1945).



Carrera investigadora


En la dècada dels anys cinquanta va tenir responsabilitats en les principals institucions espanyoles dedicades a la recerca: Vocal de la Junta d'Energia Nuclear (1951) i President de la recentment creada Comissió Assessora de Recerca Científica i Tècnica (1958). Destacat investigador en el camp de la Química Orgànica, el seu prestigi acadèmic i la seva capacitat organitzadora li van obrir la porta d'un Ministeri formant part del IX Govern nacional d'Espanya (1962-1965) durant la dictadura franquista, que fins a maig de 1966 es va denominar d'Educació Nacional, i que a partir d'aquesta data es va dir Ministeri d'Educació i Ciència.


Durant la seva gestió va estimular la recerca, va reordenar les Escoles Tècniques Superiors i va crear la figura universitària del professor agregat, que va millorar qualitativa i quantitativament l'accés a les càtedres entre altres tasques creatives i eficaces. No obstant això l'agitació estudiantil de l'època, va complicar severament la seva comesa ministerial. Va tenir actuacions pendulares de severitat i tolerància en diversos incidents que van afectar a les universitats espanyoles i que van acabar per desbordar-ho, sent el segon ministre després de Jose Enrique Varela[2] que dimití en el règim franquista (28 de març de 1968).[3]


Posteriorment va ocupar diversos càrrecs en institucions científiques: President efectiu del CSIC (1967-1971), de l'Instituto de España (1972-1978) i de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals (1970-1985). Va ser membre del Consell del Regne (1972), institució de la qual va arribar a ocupar la seva Vicepresidència (1974), i Procurador en Corts entre 1962 i 1975.


Autor d'un elevat nombre de publicacions científiques, estava en possessió de les principals condecoracions espanyoles i de diverses estrangeres (Gran Creu d'Instrucció Pública de Portugal, del Mèrit Civil d'Alemanya, de Sant Gregorio del Vaticà i la de Gran Oficial de l'Ordre Nacional del Mèrit de França) i era doctor honoris causa per la Universitat de París (1961), la UNED i l'Institut Químic de Sarrià.



Fonts arxivístiques


L'arxiu de Manuel Lora Tamayo es troba en l'Arxiu General de la Universitat de Navarra i és d'accés lliure.



Publicacions


Tesis


  • Lora Tamayo, Manuel: Aplicaciones analíticas de una reacción de las sales de cobre / Tesis doctoral inédita de la Universidad Complutense de Madrid, leída en [19--?], Universidad Complutense de Madrid.

Discursos acadèmics



  • Lora Tamayo, Manuel: Discurso leído en la solemne apertura del curso académico de 1939 a 1940 en la Universidad de Sevilla, Sevilla : Eulogio de las Heras, 1939, 48 p.

  • Lora Tamayo, Manuel: Discurso del Ministro de Educación Nacional...Manuel Lora Tamayo : Inauguración del Curso Académico en la Universidad de Madrid, 3 de octubre de 1962, [Madrid : s.n.], D.L.1958 (Madrid : Gráficas Canales),14 p.

  • Lora Tamayo, Manuel: Educación científica. Discurso inaugural del curso 1955-1956 : leído en la sesión celebrada el día 9 de noviembre de 1955 por el Académico Numerario Excmo. Sr. D. Manuel Lora Tamayo, Madrid : Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1955, 24 p.

  • Lora Tamayo, Manuel: El Magisterio Universitario..., Madrid : Academia de Doctores de Madrid, 1970, 26 p.

  • Lora Tamayo, Manuel: La investigación en química orgánica, Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1951, 43 p.

  • Lora Tamayo, Manuel: La investigación española en Química Orgánica - Anales RACNFE, 1973, p. 5l


Manuals



  • Lora Tamayo, Manuel: Química para médicos, Toledo : [s.n.], 1935 (Establecimiento Tip. de A. Medina), 445 p. Varias ediciones en 1941, 1956, etc.

  • Lora-Tamayo, Manuel: Contribución a la síntesis de diels en dienos etilen-aromáticos, Madrid, CSIC, 1950, 146 p. ( Premio Francisco Franco de Ciencias, 1948)


Articles



  • Lora Tamayo, Manuel: Aplicaciones analíticas de la condensación de Diels, Examen crítico, Discurso de Ingreso en la] Real Academia de Farmacia / Manuel Lora Tamayo; Contestación por José María Albareda, Madrid, 1944

  • R. Madroñero, Manuel Lora Tamayo, G. García Muñoz: Sobre la síntesis de citostáticos potenciales, Libro homenaje al prof. D. Obdulio Fernández y Rodríguez con motivo del cincuencentenario de su ingreso en la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, 1969, pags. 209-216.



Enllaços externs




  • Breu biografia en el Consell Superior d'Investigacions Científiques.

  • Arxiu de Manuel Lora Tamayo



Referències





  1. ↑ Governs d'Espanya 1931-2008


  2. ↑ FEDERICO MARTINEZ RODA: “Varela. El general antifascista de Franco”.


  3. ↑ JOAQUIN BARDAVIO: “Manuel Lora Tamayo: Entre la ciencia y la política del régimen”, en El Mundo, Madrid, 24 d'agost de 2002.

































Càrrecs públics
Precedit per:
José Luis Villar Palasí
Ministre d'Educació i Ciència
Escut de l'estat espanyol
1962- 1969
 Succeït per:
Jesús Rubio García-Mina
Precedit per:
José Ibáñez Martín
President del CSIC
Escut de l'estat espanyol
1967- 1971
 Succeït per:
José Luis Villar Palasí
Precedit per:
Luis Martínez de Irujo y Artázcoz
Emblem of the Institute of Spain.svg
President de l'Instituto de España
1972-1978
 Succeït per:
Fernando Chueca Goitia
Premis i fites
Precedit per:
Juan Vigón Suero-Díaz
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Sciences.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 19
1948-2002
 Succeït per:
Ernesto Carmona Guzmán
Precedit per:
Antoni Rius i Miró
President de la RSEFQ
1949-1953
 Succeït per:
José María Otero de Navascués











-

Popular posts from this blog

Hivernacle

Image
Hivernacle Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època. [1] Són el nivell superior de l'anomenat conreu protegit que va des d'un mínim que correspon a l'ús de plàstics que cobreixen el terra (mulching) fins al màxim que serien els hivernacles de vidre i amb un sistema complet de calefacció. Etimològicament la paraula hivernacle es refereix al lloc on passen l'hivern les plantes. En la pràctica actual s'hi mantenen tota la temporada de conreu o més. Contingut 1 Funcionament 2 Evolució en l'ús dels hivernacles 3 Característiques constructives dels hivernacles 4 Hivernacles als Països Baixos 5 Referències Funcionament Els que no tenen calefacció aprofiten precisament l'efecte hivernacle que produeix un escalfame
Read more

Fluorita

Image
Fluorita Fluorita (blau) amb pirita (daurat). Fórmula química CaF 2 Epònim fluor Localitat tipus Jáchymov Classificació Categoria Halurs Nickel-Strunz 10a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 9a ed. 3.AB.25 Nickel-Strunz 8a ed. III/A.08 Dana 9.2.1.1 Heys 8.4.7 Propietats Sistema cristal·lí Cúbic Hàbit cristal·lí Sol presentar cubs; menys freqüentment dodecaedres. De vegades hexaoctaedres i tetrahexaedres. Per la combinació d'aquestes formes, les arestes dels cubs són sovint modificades. De vegades els cristalls poden presentar diferències de creixement entre les cares. Sovint s'observen cristalls compostos per sobrecreixement. Pot ser massiva, compacta, terrosa, columnar (poc freqüent), globular en agregats o botroïdal. Estructura cristal·lina a = 5.4626Å Simetria Classe (H-M): m 3 m (4/ m 3 2/ m ) - Hexoctaèdric; Grup espacial: Fm 3 m Color Blanc, groc, verd, violeta, vermell, rosa, blau o negre Mac
Read more

Hulsita

Image
Hulsita Hulsita de la localitat tipus Fórmula química Fe 2+ 2 Fe 3+ O 2 BO 3 Epònim Alfred Hulse Brooks Localitat tipus mont Brooks, península de Seward, Nome Borough, Alaska, Estats Units Classificació Categoria borats Nickel-Strunz 10a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 9a ed. 6.AB.45 Nickel-Strunz 8a ed. V/G.03 Dana 24.2.3.1 Heys 9.6.4 Propietats Sistema cristal·lí monoclínic Estructura cristal·lina a = 10,68Å; b = 3,09Å; c = 5,43Å; β = 94,15° Color negre Macles en [001]; un membre de la macla es troba girat 120° en relació a l'altre Exfoliació bona en {110} Duresa 3 Lluïssor vítria, submetàl·lica Densitat 4,28 g/cm 3 (mesurada); Més informació Estatus IMA mineral heretat (G) i mineral heretat (G) Any d'aprovació 1908 Referències [1] La hulsita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la pinakiolita. Rep el seu nom en honor del nord-americà
Read more