Tiribazos
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle V aC | ||
| Mort | segle IV aC Sardes | ||
| |||
| Activitat | |||
| Ocupació | Polític | ||
 | |||
Tiribazos (Tiribazus, Τιρίβαχος, Τηρίβαχος) fou un sàtrapa persa considerat molt proper al rei Artaxerxes II de Pèrsia.
Quan els deu mil van fer la retirada cap al nord (401 aC), Tirizabos era sàtrapa d'un lloc indeterminat a l'Àsia Menor a l'oest d'Armènia; els grecs van arribar fins al riu Teleboas, a la frontera dels seus dominis. Tirizabos va anar al seu campament i els va proposar una treva sota la condició de no fer res un contra l'altra, i els grecs podrien passar lliurement cap al seu país. Tiribazos els va deixar passar però els vigilava amb l'esperança de sorprendre'ls als passos de les muntanyes; els grecs se'n van adonar i van fer un atac preventiu contra el campament de Tiribazos, a les forces del qual va obligar a fugir.
Vers 393 aC va succeir a Titraustes com a sàtrapa de Sardes o Lídia; en aquest any Antàlcides fou enviat a negociar una pau per Esparta i Pèrsia amb la seva mediació. Antàlcides va convèncer a Tiribazos que era convenient per Pèrsia donar suport als lacedemonis i per tant en endavant els va donar suport, sense autorització expressa del rei. Potser per això fou substituït vers el 391 aC per Estrutes (sovint esmentat com Estratos pels grecs) que va capgirar la política i va donar suport als atenencs, però el 388 aC ja torna a aparèixer Tiribazos com a sàtrapa de Lídia.
Va tornar a cooperar amb Antàlcides, que segurament el va acompanyar a la cort persa per defensar allí la causa espartana, i a la tornada va convocar un congrés d'estats grecs on va promulgar en nom del rei de Pèrsia la famosa pau d'Antàlcides.
El 386 aC fou nomenat comandant de la flota persa contra Evàgores I de Salamina de Xipre, mentre les forces de terra van quedar sota comandament d'Orontes. Salamina fou assetjada, però els dos generals es van enfrontar i Orontes va acusar a Tiribazos, que fou cridat a la cort a adonar de la seva conducta (385 aC). Segons Diodor de Sicília fou empresonat a l'espera del retorn d'Artaxerxes de la seva expedició contra els cadusis i en canvi Plutarc diu que va acompanyar al rei en aquesta expedició i que es va destacar en induir als dos reis del cadusis a enfrontar-se i finalment demanar la pau per separat; en tot cas del relat de Plutarc s'intueix que Tiribazos ja estava en desgràcia i potser únicament es va esperar a la tornada pel seu judici que es va fer davant de tres jutges de gran reputació i considerats imparcials, i influïts sens dubte per una recent sentència que havia causat l'execució d'uns altres jutges per una sentència injusta; Tiribazos va refutar els càrrecs i fou honorablement absolt amb l'aprovació d'Artaxerxes, tant per la innocència com pels serveis fets al rei.
Va ascendir en el favor reial fins al punt de què se li va prometre la mà de la princesa Amestris, filla del rei; però el rei va optar finalment per retenir-la i li va prometre a una altra filla més jove, de nom Atossa. Aquestos fets van enfurismar a Tiribazos que va formar aliança amb el príncep Darios (fill d'Artaxerxes II), fill d'Artaxerxes, en un complot contra el rei; un eunuc va revelar els plans al rei i la conspiració fou avortada. Tiribazos va oferir una resistència desesperada als guàrdies que l'anaven a agafar i va morir en la lluita.
